lunes, 19 de mayo de 2008

La policia local d´Amposta

Les declaracions de Manolo Tomas són que han participat 30.000 manifestans. Llijo per Internet un diari de tirada nacional, que diu 25.000 participans i la policia local 6000. Si les declaracions d´este diari són veritat, jo crec que la policia local se ho habria de fer mirar. Algo no cuadra per los que hem participat a la manifestación. Si és aixi, com pot un ens com la policia local fer estes declaracions, en els mitjans que té. Quina longitut hi ha desde el,pavello de fires fins a la plaça del mercat? Tenin en compte que fea més d´un quart que la capçalera havia arribat a la plaça del mercat i començaven a surtir els ultims del pavelló. El cap de la policia mé penso que no sap molt de numeros, les matematiques les devia sempre suspendre, perqué si és veritat que ha donat estes cifres estem arreglats en un personal con este, al carrec de la seguritat ciutádana. Si són veritat estes declaracions, el senyor que les ha fet, no sap que hi ha un manual per comptabilitzar els manifestans, i que un alumne de l´ultim curs de basica, esta capacitat per fer-ho. En lo cual, li recomanaria que la proxima vegada, les cifres les donés un xiquet de primaria, i s´abstengueren de fer un ridicul espantos.

ESMENES AL ESBORRANY DEL REGLAMENT DE PC

Associació Ciutadans per la República

Apartat de correus 157

43870 Amposta

NIF G 43880178


Esmenes a l'esborrany del reglament de participació ciutadana

Des de l'associació ciutadans per la república, en primer terme, trobem a falta un articulat més ampli, que ens porte a la màxima participació ciutadana. De tots és sabut, que quan al ciutadà se el dirigix cap a pautes marcades pel poder, este reacciona negativament.

En cap moment, es pretén que este reglament puga llevar protagonisme als càrrecs electes institucionals, sinó, més tot al contrari, el fi ha de ser que tots els ciutadans puguen fer el màxim d'aportacions, per a una millor qualitat de vida de la nostra ciutat. Pretendre tot al contrari, tant de part dels governants com de les associacions, és anar de cara a un fracàs rotund.

Quant a l'ampliació dels articles

1) Trobem a faltar, un article que regule la formació de consells de participació, tant de ciutadans com sectorials, per a tractar temes o projectes d'especial rellevància.

2) Trobem a faltar, un article que regule, el dret al ciutadà de tindre veu en els plens públics de l'ajuntament

3) Trobem a faltar, un article que regule, que les entitats i els ciutadans que puguen ser part interessada, tenir el dret ha assistir a les comissions informatives

4) Trobem a faltar, un article que regule, el dret del ciutadà a una política municipal de foment a les associacions, que especifique clarament les intencions de l'ajuntament

5) Trobem a falta, un article que regule la participació ciutadana a tots els mitjans de comunicació.

6) Trobem a falta un article que regule, que les propostes fetes per els ciutádans, siguen debatudes a una taula de discució paritaria.

7) Trobem a falta un article que regule, que els plens ordinaris, siguen emesos per els mitjos audiovisual i radiofonics

Quant a les esmenes als articles de l'esborrany

1) En el titul preliminar Art 4, si parlem de participació ciutadana, substituir per: “l'alcaldia resoldrà les interpretacions que créen dubtes, amb un informe previ, d'un consell ciutadà, i atenint-se a la legislació vigent de règim local i en els acords municipals”

2) En el titul primer dret a la informació, petició art 11 a part de la informació publicada a la revista Amposta, esta s´ampliara a la televisió i la radio.

3) En el capitul tercer. Dret a la iniciativa ciutadana Art.22:

Creiem que el 10% del sufragi per a presentar propostes és excessiu per a una ciutat com la nostra. Si comparem amb ciutats que ens superen amb escreix, la quantitat requerida és de 1000 firmes, la qual s'ajusta mes, per a poder desarollar una participació ciutadana òptima.

4) En el capitul cinc, bústia de sugerimientos Art 31: Este article es contradiu amb l'Art 6 del dret a la informació i la petició. Este article coarta la participació ciutadana, i deixa en mà dels governants, a actuacions arbitràries, i al mateix temps de prevaricació.

5) En el titul tercer. La participació de les associacions ciutadanes. Capitul primer, Art 34: En el que concernix al registre d'entitats “·el tindre que presentar un certificat de numere de socis”. Preguntem, quin és l'ens capacitat per a compulsar dit certificat? I de que li servix a l'ajuntament el saber el numere de socis? Si esta tot establit per llei.

6) Capitul primer, Art 35: l'ajuntament podrà demanar altres dades. Sempre dins de la llei de protecció de dades

7) Capitul primer, Art 36: la duplicitat de càrrecs existixen en tots els estaments (sinó miren´s vostés) El pretendre que els altres ho complisquen és poc ètic i mesquí.

8) Capitul primer, Art 37: Les associacions passen uns filtres legals imposats per la llei, i una vegada passats, són legals a tots els efectes, per la qual cosa l'únic que pot qüestionar-les és un jutge. És anar contra el dret, és voler imposar, des d'un ajuntament un nou filtre.

9) Capitul segon. Taula d'entitats, Art 45: En una segona votació el pretendre que s'arribe a un acord amb dos terceres parts és voler no arribar a acords. En tot òrgan democràtic, les decisions en segona votació es prenen per majoria simple, el pretendre ampliar-ho és restar capacitat al dialeg, o deixar en mans de “camarilles” l'avançar cap a una direcció o una altra.

10) Capitul tercer. Drets de les associacions i entitats, Art 50 apartat 1: Este apartat es contradiu amb l'Art 47. Pel que fa a la capacitat de les associacions de negociar els seus propis assumptes, estes, mai hauran de ser solapades per un representant, que només ha de ser portaveu pel que fa als problemes globals de totes les associacions. Quan parlem de participació ciutadana no podem caure en l'error de traspassar la participació un escaló mes baix, perquè ens quedarem igual que abans.

En una societat basada en els principis de la llibertat, una generació mai pot hipotecar les expectatives del futur. El nostre món s'ha regit sempre pels principis de l'evolució i els grans canvis, el voler imposar el contrari és anar contra els principis de la vida mateixa.

A priori i per la capacitat que tenim, per a analitzar l'articulat d'este esborrany, des de ciutadans per la república, acceptaríem este esborrany com bó, tenin en compte de les aportacions que fem. Entenem que res és perpetu, i que tot pot patir canvis. Esperem de la participació dels partits polítics, a voler millorar també este esborrany de participació ciutadana, a causa dels mitjans tècnics de què disposen. Mitjans que no estan al nostre abast.

El secretari: Rafel Serret Tomé

Amposta a 19 de maig del 2008

jueves, 15 de mayo de 2008

MANIFEST BLOCAIRE

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.


Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

domingo, 11 de mayo de 2008

COMUNICAT ALS REGIDORS

Reglament de participació ciutadana

Des de ciutadans per la república , tenim clar que en tots els temps, poc són els que inventen les coses, les persones o els gups es nodrixen d'informacions que van agafant al llarg de les seues vivències i la d'altres. El que si també tenim clar, és que el ser humà sap si algo és bo o dolent, comparant-ho amb un producte anàleg.

Avui en dia és una tasca mes fàcil que antany, el buscar informació, a causa d'internet, si algú vol saber si el producte que es vol vendre o comprar és òptim per a les necessitats requerides, simplement ha de compara.

Referent al reglament de participació ciutádana, els republica'ns entreveiem, quasi, una obligació de part del grup governant “ si els altres ho fan, haurem de fer-ho nosaltres” arribem a esta conclusió, perquè queda clar la falta, d'un més ampli articulat que permeta de veritat la participació ciutadana, i al mateix temps en alguns dels seus articles es veu clarament que es busca el control i l'encaixament del teixit associatiu de la ciutat, quasi ratllant el limit de la llibertat de les entitats, ja legislat i controlat per jutges, si fóra necessari.

Si tenim en compte que la filosofia de la participació ciutadana hauria de ser entesa com:

“L'extensió sistemàtica de l'actuació i principis democràtics a la gestió publica i a la vida quotidiana, com a desenvolupament necessari lògic del nostre ordenament constitucional, basada a fer protagonista als agents socials, dels que dotem lliurement, i a la ciutadania possibilitant la millor definició i eficàcia dels diferents servicis, programes i actuacions municipals”.

La participació ciutadana, hauria de ser una manera d'entendre l'organització política comptant amb la ciutadania des del respecte a les institucions. Esta clar, i així se n'han adonat els polítics, que la ciutadania no pot veure's limitada a través d'un procés electoral cada quatre anys , sinó que hauria de mantindre un protagonisme continu.

Un altres de les dades que ens fan creure de la poca predisposició del grup governant, és la rapidesa de voler concloure la firma d'este reglament, és poc seriós. Sinó tots, alguns saben, de l'equip de govern que una negociació d'este tipus, necessita el seu temps, un reglament d'este tipus, que condicionarà les relacions futures entre l'administració, les entitats i els ciutadans no pot aprovar-se sense haver sigut estudiat exhaustivament, tant per la ciutadania i entitats com per tots els grups polítics, no fer-ho així, és voler una participació ciutadana a mesura d'uns pocs.

Un altre dels motius per la qual el grup governant creiem, no creu en la participació ciutadana,que hauria d'estar al marge de l'aprovació del reglament, és la dilació en el temps de la posada en marxa de la participació ciutadana, és la tercera trobada en quasi tres anys, i s'ha avançat molt poc, en la trobada en el qual hem participat, veiem una falta d'organització,en els grups de treball. Esta trobada era, per organitzar de com volem que sigue la participació ciutádana, no ha exposar reivindicacions, aixó ja és fara quan toque a cadascú, nomenament dels representants a la taula d'entitats d'una forma aleatòria, etc. Bé que és nominigue portaveu, un representant, a un grup d'entitats, però hauria d'haver-hi un seguiment de reunions de les entitats amb el seu representant, tal com se fa, es busca l'individualisme, oblidan allò “parlant s'entén la gent” Un apunt: en la taula de cultura s'ha fet set ( per dir-ho d'alguna manera) “esmenes”, tot existint una sèrie de friccions (falta d'entendre la democràcia) este simple fet demostra que cal facilitar que els ciutadans es reunisquen i que es debata, amb friccions o sense.

També dir que hem trobat en falta als regidors de l'oposició, representants institucionals, que inclús que estiguen en minoria, són els que poden exercir una pressió des de dins de l'administració, no voldriem pensar que és, que no creuen en la participació ciutadana, i la seua obligació era d'estar presents. Per la seua falta d´assistencia, posar-los una desaprovació per la poca sensibilitat que tenen, en un tema que per als que és diuen progressistes és imperdonable.

Hem començat ha estudiar el reglament, i tan prompte com podem, és a dir, abans del sis de juny els farem arribar les nostres esmenes.

Salut! i República