CASTA

Veig als politics de primera regional, els d’esquerra més, volen justificar com que no son partícips del que ha passat a la nostra societat i que és injust que els qualifiquen de casta, que este moviment ciutadà, incipient, no és més que un brot d’efervescència, que per falta d’organització i populisme s’esbraveirà.

El que no entenc és com un individuo d’esquerres pot dir populisme a unes reivindicacions ancestral  mínimes i no parlo de dret, sinó de vida digna, perquè el dret implica el compromís del estat en vers el ciutadà, encara que se el passen pel forro. Que mínim que un treball, un sostre, sanitat, educació i una renda mínima per els més desfavorits . Si això és populisme, ja podem plegar tots. De com és pot assolir a estos mínims, tindrem, de com en tota economia per menuda que sigue, saber com estan els comptes, de que disposem, el que si sabem, en tots els governs que hem tingut, és que hi ha diners per ajudar  als bancs, i és troben, fins i tot sabent que no els retornaran. I la pregunta és, els politics de dins el establishment no ho veuen? Esta clar que podem.

Hi ha una cosa que no entra, no sé si a un pare o mare li entraria. Algú responsable  de una família que tingues un deute, signaria un paper en el compromís que abans de tot pagaria el deute anteposant el benestar de la seua família, en el que és basic? Això és  el que ens han fet.

El estat mereix una contestació de part de la ciutadania, i esta contestació la té, en dos fronts potents, el més punyent, de moment, a curt plaç, el que li porta més mals de caps, Catalunya, i el atre Podemos.

Avui els ciutadans no podem desaprofitar cap moviment contestatari  a la injustícia, som aliats a la mateixa causa, la dignitat, qui no la defensa és que ell esta cobert i que no li importa el que li passa als demés.

                                                                                                                           

EDUCACIÓ HO ENSENYANÇA DEMOCRÁTICA?

Avui dia la nostra societat i sobretot els col·lectius professionals tracten per tots els mitjos el evadir responsabilitats en dissertacions que desde el meu punt de vista son qüestionables. L’escola imparteix ensenyança ho educació? Ho tinc molt clar, les dos coses, que el primordial de l’escola és la ensenyança, és indiscutible, però la educació esta també dins el aula i dins els murs de l’escola. També les escoles tenen un adoctrinament segons els tipus de societat que la controla, que  segons el tipus de societat és més subliminal, completament d’acord. És dir, la educació i la ensenyança, esta a la família, a l’escola i al carrer, els tres llocs son responsables per igual, el fruit és un ciutadà format.

Les societats poden tindre un regim de llibertat ho de imposició d’idees, dictadura. El que les diferencia son, que una imposa les seues ideés per la via de la força i les armes i l’altra per el diàleg i el parlamentarisme. En una societat en llibertat, el parlamentarisme és fa en llocs específics, on   les regles del joc son establertes, en els llocs on és dialoga mai tenen que entrar les armes, la única arma és el llenguatge. En Espanya hi ha cinc llocs on és practica el parlamentarisme, en Catalunya, no podíem ser menys, hi ha sis llocs on és practica i un d’ells és el salo de plens de l’ajuntament, el més prop del ciutadá.

En una descripció filosòfica del que és la policia i el seu funcionament, podríem dir, que és un cos armat del estat, que esta al servei del poder establert, que te dos atribucions fonamentals per funcionar en nom del estat que son, llicencia per exercí la violència de forma legal i l’altra es la llicencia de presumpció de veracitat que és el mateix que dir que pot mentir impunement. Feta esta descripció filosòfica, el resultat és que el ciutadà que s’enfronta a la policia mai pot rebre  justícia en tots els casos. D’aquí, que tot cos armat en una democràcia te que estar controlat per el poder civil. El problema esta quan el poder civil a rebut una educació poc democràtica, que és el que esta passant al nostra país. El sentit democràtic del ciutadà necessita rodatge i encara en tenim poc.

Fetes estes tres reflexions anem al fet, el govern del ajuntament d’Amposta a fet la presentació del nou cap de la policia en seu parlamentaria, el salo de plens de l’ajuntament. Tornant a fer filosofia, sobre tema democràtic, el govern amposti i l’oposició han portat les armes en seu parlamentaria, per presentar el cap de la policia. I és veu tant normal per part de tots. Algú s’imagina per un moment que en les corts espanyoles el govern presentes el nou general en cap de l’exèrcit espanyol acompanyat de la seua tropa, ho que en seu parlamentaria catalana es portes la tropa dels mossos per presentar el cap dels mossos?  Depriment, lamentable! La poca educació democràtica dels politics d’Amposta. Ho és que el alcalde i el seu sequi’t volen fer una demostració de força? Si no és així, i és que la seua poca educació democràtica no els ha deixat veure  el desafecte fet als ciutadans d’Amposta, demanen disculpes publiques al poble d’Amposta, tant el govern municipal com els regidors de l’oposició que hi van assistir i que també és acomiada a la responsable de protocol per inepta.    

QUI ENS ENGANYA?

Els partits estan desbordats, és el que diu el carrer, el moviment independentista es el que dicta les pautes, la pressió popular obliga als partits a seguir la corrent segregacionista. Si la realitat és esta, quelcom no encaixa. Els partits politics son sempre els primer en demanar la legalitat vigent quan les reivindicacions popular van més enllà de la representació establerta, que son els electes i el nostre parlament com a medi de discussió. Ara els partits politics és deixen portar per una bona intenció, les bones intencions moltes vegades han portat a un desastre, en este cas el desastre potser que la il·lusió ancestral de un poble per la independència no sigues en el temps tot el rapit que és pretén o diuen que serà, sabent  de totes totes que la legalitat vigent preval en un polític. Cap d’ells no farà rés fora de lo establert, per molta pressió popular hi hagué.

Per lo tant ningú espereu quan és sàpiga, el dia i el text de la pregunta per al referèndum, res més enllà que la presentació dels acords en tots els nivells de representació institucionals espanyols o europeus. Tots sabem la resposta d’Espanya, llavors queden dos opcions. Seguir el calendari  pactat per els partits independentista? No, si la resposta d’Espanya és negativa, no es pot prepara la data del referèndum, per molt estigué decidida, tenim que negociar, diuen, primer que rés demanar que ens empara la unió europea per demanar un dret inherent com a poble que diem som, si és així ens podem preparar en el temps, com a mínim fins el 2016 a un possible plebiscit, on una coalició de tots els partits independentistes és si no més, complicada.  La segona opció és la dràstica, decidir unilateralment , esta ningú la posarà en practica, simplement perquè no és sap si el poble català  en majoria vol la independència, fins no fes-se’m el referèndum, seria antidemocràtic i la mes important, els politics del nostre temps no donaran este pas, viuen massa bé.

La corrent segregacionista espenta als politics, però aquestos no farant res fora del marc legal, sols presentar paperassa en les llocs que toca, ja que governar comporta responsabilitats , els sentiments queden fora la porta de negociacions.

El temps com sempre dirà, hi ha gent que parla massa sense fonaments, les nostres societats son massa complicades perquè tinguem resultats tants naïfs com diuen els independentistes. La pregunta és, qui ens enganya no deien tota la veritat?

                                                                                                                                                                                    

ENTENIMENT?

Crec que els dos nacionalismes tenen un concepte equivocat, hi ha radicalitat avui dia en els dos bàndols. Espanya com ha concepte de nació desde el punt de vista de les oligarquies, sempre ho ha segut radical. Catalunya no, el seny ha acompanyat totes les accions fetes per els catalans, si que es veritat que la burgesia catalana ha tret profit i no li ha importat la identitat, si no els calés. En el passat, ERC era la representant dels burgesos catalans, avui pareix que no, esta CIU, potser que ERC al no tenir el lloc de representació històrica, d’aquí bé la seva radicalitat nacionalista? El poder econòmic no necessita les urnes per fer canvis, serà la nostàlgia que té ERC

També crec que s’està oblidant aquella frase “las dos españas” ens recordem que hi ha una atra, perquè serà? La Espanya de la caverna, la que tenim avui i la Espanya que els nostres avis varen intentar fer on tots i començàvem a cabre, en moltes disputes com és normal en tot procés de canvi.

Jo em faig una pregunta, Catalunya esta entrant dins la caverna també? Si no és així no s’entent, hi ha molta veritat a mitges en el discurs nacionalista.

És possible el enteniment com els dos bàndols  veuen la situació actual? No,  de cap de les maneres. Tinc una cosa clara, per puguer ser independent Catalunya, primer hem de canviar Espanya, fer esta Espanya per la que varen lluitar els nostres avis, desprès segur que podrem optar per la consulta sobiranista. Ens quedaran ganes llavors? Treien fronteres per un costat  i posa’n per el atre no anirem en lloc, el temps dirà.

ANEM BÉ?

Anem bé?

Hi ha coses que no s’entenen per molt que t’hi capfiques. Avui dia la educació dels nostres menuts és molt  delicada, tot és mira en lupa per no traumatitzar-los, si la comparem en la nostra hi ha un abisme, hem passat de “la letra con sangre entra” a un modus educatiu científic en unes pautes estudiades, on el nen ha de ser receptiu de tot el que aprèn sense cap mig repressiu, on s’ha obviat practiques ancestrals per de més modernes adients al món tecnològic que ens toca viure,  i crec que esta nova manera d’ensenyança és correcta, segur que  la podríem qüestionar, peró és el que tenim, lo nostre era massa. Però estem on estem gracies al d’abans i el futur serà gracies al d’avui, és la llei de la humanitat per la evolució constant de la tècnica.

Fins aquí tot correcte, el que no arribo a comprendre, és que si la educació d’avui en dia és molt permissiva, perquè quan la formació que has rebut duran anys a l’hora d’aplicar-la al viure diari no és així, la repressió que la nostra societat rep  de l’estat és cada dia més ferotge, quelcom falla, ho la educació no és correcta, ho les normes aplicades per el estat no son correctes. Si creem una joventut cada cop més preparada és de lògica  que les llibertats haurien de ser més amples, peró el estat no ho veu així, i si parem ha pensar i podem veuré el perquè.

Ens estan portant cap a la societat del gran “germà” la societat policial on tot esta controlat desde dalt (que sempre a segut així, però sense tans mitjos com ara)  el estat no pot controlar la cultura com abans, on tota la informació estava  en mans de una minoria, té que arribar a tothom. El estat crea un esser al cual li diu, ets un humà lliure, peró per l’altre costat crea normes sobre normes, lleis sobre lleis perquè la seua llibertat no la pugue portar a cap, i no entrem en el tema de les mesures fiscals, seria per no acabar.

La pregunta és. Hi haurà molta diferencia entre la societat del gran “germà” i el sistema feudal, que no sigue els avanços tecnològics?

UNA REALITAT

La sobreproducció és un autèntic càncer de l'economia, conseqüència directa de la impossibilitat de planificar els recursos en funció de les necessitats,

Els capitals acudeixen en massa als sectors amb més rendibilitat fins a provocar un autèntic stok de producció, que provoca  l'onada contrària.

          I la classe dominant reacciona com sempre: Reducció dels salaris, reducció del gasto social (que no de l'Estat!), amb una transferència massiva de recursos de les rendes del treball a les rendes del capital, concentració de capitals, limitació de les llibertats formals, lluites pel domini de les matèries primeres per a garantir el subministrament i els preus… Mai l'Estat havia intervingut tant en l'economia, per a ajudar a la seua classe; el “laisser faire. Laisser passer”, queda per al poble, m’entres els poderosos compten amb ingents recursos de les arques públiques per a tapar les seues malifetes.

          En estes condicions, plantejar-se que l'edifici capitalista el que necessita és unes reparacions de lampisteria, o inclús arribant a una nova junta de propietaris, és no entendre la magnitud de la crisi. Pitjor encara es col·laborar a que ens estrenyen més.  No es tracta que els expliquem a les oligarquies com han de fer-ho perquè el seu sistema funcione millor, sinó de explicar a tot el món que este sistema no funciona i hem de substituir-ho per un altre

  Potser mai en la història, hi ha hagut unes condicions tan favorables per a explicar que el sistema financer no és sinó la major organització de malfactors que viuen de la nostra sang

CORRUPCIÓ AMPOSTA

Ja fa anys que aquí Amposta tenim una trama de gent, que fent ús de les seues influencies politiques i economiques s’han aprofitat de la cosa publica per enriquirse, tots sabem qui són i a quin partit pertanyen, son poques vergonyes que per si sols se fotrien de gana, de lo incapaços i mediocres que son, per aixó busquen llocs per vore com poden fotre al proxim.

Si mirem bé el panorama de corrupció al nostre pais de pandereta vorem que tot esta calcat pareix ser com “copiar i pegar” dels ordinadors, en tots els partits hi han “Barcenas” en el entorn de tots els partits a nivell local estan els oportunistes, tots han montat el mateix sistema per expoliar la caixa publica, son tan tontos que no saven més, i tan facil de enxamparlos que no s’enten com no ho han fet. No s’enten si no has seguit les seues singladuras de xoriços durant tots estos anys. Ja fa anys que uns pocs denunciem estos fets, peró com fins poc la majoria és pensava que anavem bé, que erem rics, ningú deia res, ara es diferent, ja era hora!

El nostre poble esta plé de xoriços, algu ho dubta? Que farem?

Segons el Periodico.com, Metodo3, la agencia de detectives implicada en les escoltes privades de politics i empresaris , té en el seu poder 169 informes sobre tots uns “pressumptes” corruptes, la gent d’en peu sabem que vol dir pressumpte.

Dins el informe 155, nombren a un empresari i un senador (155. Informe sobre Jorge Juan Flor Gallen, constructor relacionado con el senador JM Rojo Grado(38 páginas) (diciembre 2012).) Si algu sap de traducción del Castella al catàla vora a qui pertany, es veu que quan varen fer la traducció al castellà no savien que els cognoms i noms no es traduixen. http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/las-169-investigaciones-los-detectives-metodo-2324742

La gran pregunta que sempre m’he fet, es, que han fet els partits de la oposició duran tants anys?

Com potser que una persona nova en politica, com es el nou regidor de PxC, en no res trobe pressumptes practiques fraudulentes en el nostre ajuntament i durant tots estos anys els partits de la oposició no, sent els caps, gent en formación universitaria i en bons discursos, també dubtem d’ells?

Durant tots estos anys ells mateixos han denunciat males practiques que no han portat en lloc, perqué?

En Amposta hi ha molta llimpieza que fer, la farem? Ho faran pactes “jo callo, tu calles)