QUAN LA TRANSPARENCIA A AMPOSTA?

Eics/eiques!! Heu vist? La casa reial! Institució inexpugnable, tancada rígidament, fosca, opaca, obri una finestra perquè entre un poc de llum (un començament). I perquè? Pels mals comportaments d'un dels seus membres, sense judicí ni sentència prèvia, estrany no? Per quelcom sera.

Jo sóc de la cultura de l'esforç, de l'estalvi, marcat en la meua forma de ser per lés meués arrels i augmentat pels meus orígens pagesos, d'allò de, qui guarda quan té menja quan vol. Dit això.

Esta vist que el panorama que ens oferix als ciutadans és que els nostres estalvis fruit de tota una vida serviran per a pagar la mala gestió d'uns pocs. Si els nostres estalvis servixen perquè el futur siga millor, jo almenys estic disposat a sacrificar-los, el mobylette fins tot (els franquistes que queden saben a que em referixo) però en una democràcia el sacrifici dels ciutadans significa una contrapartida de transparència en el gestor public.

A Amposta el gestor public a sigut igual que la casa reial, de poca transparència, cap diria jo, les corrupteles comentades per molts, així com les possibles malversacions publiques han sigut deplorables, de jutjat de guàrdia segurament. Tot això en el llarg mandat de CIU Amposta, que si és veritat, recolzat pel 25% de la població, que genera la majoria absoluta en el nostre sistema.

Alcalde, a tu i tots els càrrecs polítics per elecció de sufragi i directa vos pago jo conjuntament amb els altres ciutadans, tinc, tenim dret a la transparència, a saber que és dels nostres diners, els nostres estalvis que ens aneu a treure en bé de tots, i he dit bé, treure. En altres temps eren diners que ens tocava aportar a cada un amb una referència, la renda de cada u.

Ara és diferent, nosaltres els ciutadans tenim responsabilitats, vosaltres els polítics pareix que no.

Alcalde! Dins d'este gest de transparència, et demano públicament que ens digues quant ens costa als ampostins/es tots els sous pagats a l'any a polítics eligits per sufragi i directament de càrrecs de confiança, així com els complements d'alguns funcionaris en l'exercici de control d'alguns dels departaments adjunts a l'administració municipal.

La casa reial l'esta fent, alcalde, en el que et toca, tu ets sentes un rei, tens subdits, ja que fomentes el clientelisme, els ciutadans que creiem en el dret volem saber.

Salut i república!

COM RESOLDRE LA CRISI

El típiques frases del discurs del polític són, optimisme, esforç, treball, són vostés un gran poble, ho superàreu etc. A Amposta també saben d'això. La crisi ha arribat a totes les llars amb més o menys força.

Estan  arribant comentaris, que per a mi no són creïbles, però crec que han d'arribar a tots, per a així d'esta manera es desmentisquen per part dels que tenen la competència, ademés és impossible que s'arribe a maquinar tals despropòsits per a espoliar les arques publiques per a beneficiar als del partit en dificultats econòmiques.

També després de comprovar si els rumors són veritat, els encarregats del control de l'equip de govern en qualsevol administració, han de mirar si són fonamentats.

El pitjor dels rumors és que van dirigits tots a càrrecs de confiança, per tant hi ha moltes probalitats. Em nego a acceptar que en els nostres país democràtic que els prohoms que es dediquen a treballar per a la comunitat facen este ladronici, no han de ser veritat.

Vaigue per devant lo escrit en este primer paragraf per al restan del escrit, no me ho crec.

Un d'estos rumors va dirigit a un exregidor. Pareix que en els seus temps este regidor es va veure obligat a participar en un negoci de la “tropa” per al que va haver de fer un préstec, avalat, també diuen, per la seua nóvia, neboda d'un exregidor d'urbanisme, avui en un càrrec mes elevat. Al no donar-li cap càrrec de representació per elecció, s’en va anar a veure el tio de la nóvia i li va dir, ho sento jo no puc pagar, la teua neboda m'ha avalat ja saps el que toca si no vols que passe l'inevitable, la resta és obvi, el tio es preocupa per la neboda, pagant els altres, que som nosaltres, un càrrec de confiança creat ex professo.

L'altre cas és el càrrec de confiança del consell comarcal, dedicat pel president a un amic en problemes. Este “senyor” pel que s'ha vist amb el sou que se li dedica per al seu càrrec, no té prou per a cobrir les seues factures pendents. Estos senyors són experts a crear inginieria financera, que sempre fracassa pels desmanotats que són, però es veu que quan es tracta de diners publics poden treballar mes a gust i este és el cas. La idea, diuen, és crear un tipus de contracte per uns treballs tipus “Urmangarin” amb una empresa per el qué es veu semi publica vinculada a la administració, l'estan gestant, esperem si és així, que derive en un avortament.

Un altre cas és el de l'exregidor d'hisenda, un altre també que té els seus problemes. Tranquil! Per a quelcom estan els amics, un contracte d'una quantitat especificada i una possible assessoria per a l'any que ve, que ara penja d'un fil degut a les denúncies que s'estan fent, he anira a concurs public pareix ser.

Diuen que fins al marit d'una treballadora vinculada al despatx de l'alcalde i un altre, tenen una paga com a assessors del museu, en el cas d'un al tindre sou municipal és incompatible, pero és igual som els amos, pareix ser diuen.

El que  no se sap com quedara és l'exsenador exalcalde, desposseït del seu càrrec. Este ho té més difícil, ja que l'alcalde de Tortosa té mes números, veurem, però segur quelcom inventaran.

Hi ha més diuen, anirem esbrinant i esperem que a qui toca més que ha ningú ho fassen

Si són veritat estos comentaris, els sous que deriven són quantiosos, que hem de pagar entre tots sense necessitat.

És a dir, conciutadans, esforçar-vos, treballar, optimisme, que alguns estan buscant formules per a surtir de la seua crisi, cosa que crec no aconseguiran a pesar de l'espoli que puguen intentar fer.

També seria lamentable pensar que si això fora així no hi haja ningú honrat en CIU Amposta, per a plantar-se i dir prou o me'n vaig, si no fóra així, els que sàpiguen resar que rezen, perquè van a per nosaltres per a solucionar problemes aliens a tots però amb els nostres estalvis.

REFLEXIÓ SOBRE EL CAS ALDEA

Com a part interessada dins del municipi de l'aldea voldria donar una opinió. En primer lloc demanaria a les camarilles afins al regim, no se'm tiren a la jugular, sinó simplement donen la seua opinió argumentada al que discrepen amb mi.

Primer donaria un consell a l'alcalde de l'aldea, els discursos populistes sempre passen factura, perquè se solten des dels sentiments i la societat actual no entén de sentiments.

Segon, si el municipi de l'aldea entrara en fallida seria si de cas per les males gestions de l'actual equip de govern no perquè els afectats per este lamentable succés no puguen pagar els seus impostos.

Tercer, amb les lleis i les normes sobre la taula, els afectats via administració no recuperaran un euro. Tot en la vida és qüestió de matemàtiques, miren quants són els afectats.

Entenc perfectament que moltes persones s'assenten enganyades ja que sempre depositen la confiança de totes les seues obligacions personals en altres, cosa que no hauria de ser així, almenys haurien de controlar de tant en tant a estes persones tant a nivell particular com public. La poca vergonya d'alguns que no tenen miraments per ningú esta a l'orde del dia.

En tant a les peticions de solidaritat jo les qualificaria d'impròpies, ja que els seus resultats arribarien només a una ínfima part de la població. Crec que es malentén la solidaritat que sempre acaba en el mateix, diners i mes diners, que la major part es perd en logística.

El cas de l'Aldea pot ser el preludi del que ens espera a tots, la falta de liquiditat en totes les entitats financeres és reconeguda per tots, no hi ha diners. Totes les administracions publiques estan fent aigua pels quatres costats.

Els discursos de cal ser optimistes, en una situació com esta no servixen de res. Els discursos realistes si ens portaren a superar este moment,  les polítiques keinesianes no funcionen, la qual cosa declara que el que estem travessant no és una crisi econòmica sinó un canvi de sistema radical.         

LA CULTURA DE LA TEMÓ?

Esta situació econòmica que ens portara a la ruïna tant econòmica com social, esta a punt d'acabar una fase. Que és la doctrina del xoc, esta teoria diuen, aprofita o crea unes circumstàncies  per a realitzar uns canvis, fent creure  que si no són realitzat la salvació és impossible.

És tal el clima creat que els ciutadans estan disposats a acceptar el que vinga.

S'ha arribat a fer creure que si no es retalla la sanitat, esta s'acabara, que l'educació també esta llastrant els comptes públics.

Que si volem salvaguardar els nostres estalvis hem d'injectar diners publics en els bancs privats, on estan les polítiques neoliberals ara? Diners publics, intervenció, això és el neoliberalisme?

Ningú recorda? Les pensions públiques es van a acabar! Facen-se plans de pensions, el públic no té futur!! I mira per on, una dècada després s'ha de donar diners públics als bancs privats perquè sostinguen els seus plans de pensions privats.

Les pròximes reformes laborals estan molt prop, per a ser competitius cal poder despedir sense cost econòmic i també rebaixar els salaris. Ser competitius amb qui? Amb els que estan produint tots els béns de consum a cent euros el mes? Jornades de dotze i catorze hores? No veieu que no!! Que esta no és la solució.

La fase de doctrina del xoc s'esta acabant, una vegada totes les fites aconseguides pels grans pensadors d'esta situació. A pesar de la “crisi” existent podem veure com els grans mitjans de comunicació estan aguantant estoicament, quan en el passat a la minima és veien caure, són els encarregats de mantindre esta situació, avui en dia pertanyen a les grans corporacions, sense ells seria impossible mantindre esta situació d'angoixa popular.

La cultura de la temó, es pot dir que és paral·lela  a la doctrina del xoc, però augmenta la seua densitat a mesura que es va aconseguint les pautes marcades a aconseguir. Amb la cultura de la por es busca el control d'una societat desconfiada i atemorida. Ells tenen molt clar que guanyaran infonent pànic i terror a les possibles conseqüències que esdevindran, sinó és així els grans moviments socials podran amb ells. També tenen clar que les possibilitats de grans revoltes seran reprimides amb uns mitjans inimaginables, a pesar d'això, si escomencen, també saben que estos mitjans repressius fracassaran.

Si no fóra així el futur dels nostres descendents serà molt negre. Tots els grans canvis de societat en la nostra història han sigut molt durs i este és un gran canvi el que s'acosta.

  

QUE ESPEREM?

Desesperant! Tots mirant al nostre voltant, esperant. Esperant què? El salvador? Quin salvador? La situació que tenim avui en dia esta orquestrada, tant en l'econòmic com el polític, tan orquestrada que s'escapa de les mans dels nostres governants. El que també esta clar és que la societat del bé estar molesta en les previsions dels directors de l'orquestra, un pobre sempre és mes manipulable del que disfruta d'un benestar. Però tampoc ha de ser molt pobre, sinó el sistema no podrà utilitzar-ho. S'arriba a la conclusió que per al sistema que es vol instaurar el terme mitjà és l'adequat.

Ningú ha vist com funciona una resclosa, ens han ficat en esta fase. Nosaltres els occidentals érem el nivell de dalt. Han obert la comporta, la de baix, estem baixant de nivell, a clares llums s'esta veient, mentres ens fan creure que els mes pobres volen tindre el mateix nivell de vida que nosaltres, i el més just és que així siga. Per això ells han de pujar el seu nivell a costa del nostre? No! Perquè les grans corporacions posen els ulls a Àsia i no a Àfrica? Són més pobres els africans i ho continuaran sent. Tot són matemàtiques, demografia i resultats.

Saben que el gran drac s’els menjara, com sabien que Pearl Harbor seria atacada, com tantes altres coses saben que passaran i deixen que passen per pura estratègia, amb unes grans previsions econòmiques darrere. Alguns ja pensaran, és un anti ianqui, estan equivocats, el poble dels UE és enganyat igual que nosaltres, estan en el nostre mateix sac.

Em sento malament esperant, igual que els corders esperant que els sacrifiquen. Tota la vida basada en l'esforç i l'estalvi, com em van ensenyar, i quasi al final em dono compte que era tot una mentida. Que jo decidia sobre el meu, que els fruits dels meus esforços serien per al mi i els meus, no he decidit rés del meu, que tard em done compte. S’emportaran tots els meus somnis. Sempre he odiat lés paraules “que em treguen el ballat” perquè em sentia panoli al costat de què la pronunciava, estic dubtant, no tindria raó?

I també el que em dol, és veure a qui ens governa en les esferes mes baixes, que són igual que jo, que patiran les mateixes conseqüències que jo, i molts, abans que jo, seguir el joc orquestrat, la majoria de les vegades per un trist sou, que comparat amb els altres és molt, però un sou.

No esperem que ningú ens salvara. En la meua poca capacitat només em resta dir, fills de puta!!!

DEFLACIÓ?

                         

Avui es parla que estem a la vora del precipici, ningú diu el que que hi ha en el precipici. Perqué els grans gurus economics no dieun res? Sols solten paraules que estem al borde de ….. Que si no retallem….. Y quin encert recuperarem si els de baix de tot apretem el cinturó, és veu que la solució la tenim natros com tambe la culpa.  Perqué els empresaris que sempre en la boca gran han dit que ho pagaven tot, ara no en queda cap, no podem contar en ells, han marxat tots fora a guanyar més,  que farem? Ciutádans a paga ens toca i sobretot callar, sino sabreu que llavors si cobrareu, peró en especie.

El precipici i el fons s'anomena “Deflació” qualsevol economista ens podria donar una lliçó sobres el tema, jo no. Més ho menys és una baixada generalitzada dels preus i un PIB negatiu, per a considerar-se deflació diuen els entesos ha de durar mes d'un semestre, el resultat és catastròfic per a les capes mes baixes de la societat. Alguns diran, ja esta passant desde que estem en crisis, no, que no s’enganye ningú, no te rés que vore en el que hem tingut hasta ara.

Però aqui seguim mirant-nos el melic, el nostre ajuntament, ni cap, esta prenent les mesures adequades per a pal·liar el que se'ns acosta. La administració municipal és el primer escaló que té el ciutàda per puguer organitzar politiques socials de ajudes directes a veritables necessitats, més en ciutats menudes que ens coneixemt bastant tots.  Estem regalant milers d'euros a causes abocades al més rotund fracàs, per un suposat eixecament de l’economia. La ultima, la federació de comerç, i el que no sabem! A causa de l'actuació opaca en tots els seus comptes per part del nostre equip de govern, segons la oposició, i aqui no passa res. Se sobre entén que estan els orgáns reguladors per a possible actuacions no convenients sobre les nostres arques municipals, com són en primer lloc la secretària i l'interventor seguits de l'oposició? Se senten veus, que si uns murs, que si la secretària, una denúncia etc, però gens clar, opacitat completa, això és només un exemple, autoritarisme absolut. Els nostres diners administrats com decidixen quatre.

Si la deflació s'establix sobre la nostra economia, tenim a les portes de moltes més famílies la gana, fort de dir-ho, però és la realitat que ens espera. Les mesures paliadoras a nivell de cada ajuntament existixen, tots són mesures socials necessàries, mesures socials de xoc preparades per fer front al quart món existent en les societats industrialitzades, totes basades en la simple subsistència com són el sostre i el menjar.

Portem perdent el temps sostenint l'insostenible, ajudes econòmiques llençades en un pou sense fons, demostracions es poden assenyalar totes les que es vullguen. Esta vist que anem cap al no-res. Sempre les societats han passat factura als abusos del poder, en la història esta escrit, i pel que s'ha vist tornarem a repetir-les.

FELICITACIÓ A CIU AMPOSTA

Ja tenim ordenat el descans dels ciutadans en les seues respectives cases i l'activitat econòmica en la nostra ciutat. Les nostres autoritats amb un gran esforç intel·lectual han elaborat la nova ordenança d'ocupació de la via publica.

Jo, hi ha coses que no les entenc, regular entenc que cal regular, però la regulació ha de ser cara al que afecta el ciutadà en els seus quefers diaris perquè no hi haja unes interposicions entre el ciutadà i l'activitat econòmica del municipi en qüestió, que és el cas a tractar, fins aquí és correcta la regulació, hem de pensar que tots som ciutadans.

Que s'entén de necessitat imperiosa que cal regular? Per damunt de tot la convivència. La convivència harmoniosa determina la pau i el benestar del col·lectiu humà, per tant no tindre en compte estos factors determinants significa que tot el que vullgues regular esta condemnat al fracàs rotund.

Que demanen els ciutadans, al incidir un canvi de costums com és la llei del tabac, cal regular els nous costums. Ademes ho demanen perquè vist la posada en practica de la nova llei, esta canviant els hàbits dels afectats per la llei, posant-se a qualsevol hora del dia a discutir els seus problemes en el carrer, la qual cosa origina molt d'enrenou que implica el final del descans dels ciutadans en les seues cases.

Per l'altra part l'activitat econòmica al canviar els hàbits dels seus clients, es veu obligada a realitzar unes sèries de reformes que li originen despeses, i tots sabem que quan se'ns toca la butxaca a fer reformes, ens dol, mes si un pensa que són “innecessàries”.

La nova ordenança, en el seu context i fons esta bé redactada, això sense entrar en detalls, ja que regula tant el descans com l'activitat econòmica.

Però com sempre l'actitud papista del grup governant la caga, volent quedar bé amb tots. Quan es fa una norma i s'aplica, sempre en un moment o un altre de diferents maneres perjudicara algú, per tant sempre es quedara malament.

I en el cas d'esta ordenança, primer perjudica l'activitat econòmica, ja que se li imposa uns requisits que al ciutadà no li va ni li ve i en la seua aplicació als ciutadans, en el seu descans, perquè per endavant ja diuen, no s'aplicara amb efecte de dret, així ho especifiquen en la declaració del ple, tot queda igual per al ciutadà . Per tant esta ordenança esta destinada al mas absolut fracàs, com sempre és habitual en la nostra societat una norma damunt d'una altra perquè el de baix no aclarisca res i es generen un gastos econòmics, estos si innecessaris.

És per a partir-se de rialla saber la classe de gent que ens governa a qualsevol nivell, com no anirà malament el nostre país, em pregunto.

La gran sort dels nostres polítics és la poca consciència ciutadana que existix, que ells alimenten pels redits que obtenen.

                                                                                          

SOM DIFERENTS O VOLEN FER-MOS DIFERENTS?

Som diferents?

Si analitzem la història recent veurem com les dos comunitats mes importants d'Espanya són iguals en el seu funcionament oligàrquic econòmic, als seus ciutadans se'ls vol fer veure que són diferents només per uns interessos propi d'una oligarquia. Volen controlar de prop la riquesa generada pels seus ciutadans. En la comunitat andalusa a funcionat fins fa poc el sistema feudal del senyoret. Els catalans al ser Catalunya majoritàriament un minifundi van aprofitar la industrialització, i van crear la indústria tèxtil, que no tènia un altre fi que explotar al màxim els seus ciutadans igual que els senyorets, veja les extructuras muntades perquè tots els beneficis retornaren a l'empresa. De record viuen els nacionalistes, de qualsevol índole.

Avui en dia se'ns vol fer creure als catalans que som diferents amb el record d'una indústria que ja no existix, sinó, només és necessari el mirar al nostre voltant i veurem les diferències industrials que existixen entre Catalunya, Madrid, València, Euskadi o Andalusia, per citar algunes, i les ganes de treballar de qualsevol productor en qualsevol fabrica. Tenim el 20% del PIB mos diuen, tambe tenim els millors emprenedors, mirem qui son estos emprenedors, els seus origens?

 Venen eleccions s’ha de treure mes que mai del calaix el nacionalisme, les dos bandes, el tema treu rendimenst, despres estirem un temps tranquils

Dit això, també el que ens fa igual és la manifasseria (mangoneo) política que existix en el nostre país, Espanya. Els polítics catalans són espanyols fins a la medul·la, normal! Som espanyols.

És de bojos, jo crec que els polítics ja no saben on estan, només per a salvar el seu cul i el dels seus amics.

Jo ja no sé si no hi ha jutjats de guàrdia, si el sentit comú ha desaparegut, si al fi tots són un xoriços, i l'espoli és només el fi que busquen.

Com es pot posar en un càrrec de confiança una persona reprovada per un jutge per les seues conductes opaques en l'exercici d'un càrrec public. Com es pot posar en un càrrec de confiança a una persona que ha sigut incapaç de gestionar la seua pròpia empresa. Com es pot posar en un càrrec de confiança a una persona que ha arruïnat a tot aquell que ha tingut contacte amb les seues gestions empresarials. Que per als propis amics ja no és persona de confiança. això si, no li tenen confiança els que paguen de la seua butxaca, els que no paguen de la seua butxaca, estos si li tenen confiança, serà perquè són igual qu’ell?

Ningú obri la boca, públicament tots callats, és que ningú es dóna compte que anem cap a una societat regida per màfies. Que a poc a poc no tindrem res a enveijar a països com Itàlia o Mèxic.

Esta clar que este país nostre, Espanya, s'afona, per culpa dels polítics espanyols, no d’els seus ciutadans.

No hem de demanar perdó a ningú per ser catalans o espanyols. Els sentiments dels ciutadans catalans, en el que és la seua identitat, no tenen rés a voré en els sentiments dels politics.

.

VULL SER COM ELS TORTOSINS

           

No vull ser tortosí, vull tindre el que tenen ells. Amposta Capital!A part de ser una empresa privada amb vincles a l'exalcalde en els seus temps, és l'eslògan que alguns volen fer creure a quatre sectaris, només això. Desde que he vist el ple amb referència a la moció a la sanitat, es pot dir alt i clar “Tortosa Capital”. Un ple televisat, cosa que els de la “capital amposta” neguen, segur que és per la seua poca talla política. Uns polítics a l'altura d'una capital, discursos de gent preparada ( no vol dir que darrere no hi haja hipocresia) defensa en primer lloc de la seua ciutat, després del territori, com ha de ser, és a dir, com sempre en la nostra història de les Terres de l'Ebre, Tortosa ve amb les seues milícies ciutadanes a salvar la capital amposta, més que rés als seus ciutadans,  si alguns han llegit històries sobre el tema el vora. On estan els ampostins capitalistes? A l'ombra del roure! Esperant que caiga el manà, és al  que estan acostumats. Som un poble, un trist poble, administrat per agricultors, això si, vius.

El nostre alcalde amb càrrecs en la sanitat, quines són les seues declaracions? Segurament dirà, hem augmentat 17 llits el nostre hospital, venent-ho com un èxit, mentres els altres retallen nosaltres ampliem els nostres servicis assistencials, sap ell de sobres que no és així en la practica asistencial per el malalt, a part d'un hospital que només és bó per a convalescències i operacions de poc risc, també ho sap de sobres.

El nostre alcalde a part de no voler televisar els plens i tindre comportaments típics de poble agrícola que és exercir de manera excessiva la seua influència (cacic) per a beneficiar als seus i entre ells no cal oblidar que la majoria dels seus càrrecs són per a empreses privades de la sanitat, es pot esperar molt a favor de la sanitat universal publica d'un càrrec electe que esta en la nomina d'empreses privades del mateix sector?

Veure un ple com el televisat en l'ajuntament de Tortosa i veure-ho en l'ajuntament d'Amposta  és comparar l'edat mitjana amb el segle vint-i-u, uns plens per a plorar, mentres l'oposició exposa es pot veure en molts casos l'alcalde parlant amb els altres, això és copiat de l'exalcalde, deplorable, vergonyós, és el que tenim!

Només em queda dir que em trec el barret davant el ple tortosí. Vull que copien ja que no són capaços de tindre un mínim de respecte al ciutadà que no els ha votat, ja que sempre parlen de la seua majoria per a estar en el càrrec.

Simplement voldria dir als regidors de CIU que venen temps dolents, que el exalcalde es va equivocar en el transvassament, encara que no ho heu patit en vots, pregunteu als regidors de llavors si van patir moralment? Tot per interessos de savem qui, ull que ara no passe igual, la sanitat i la educació es cosas de tots, no de uns pocs, per moltes assegurances i mutues privades tinguesseu, vorem?

VIVIM UN SOMNI?

     

No pot ser, estem somniant? I per molt que el malson arremet contra nosaltres no despertem. Com pot ser que amb les barbaritats econòmiques que s'estan fent, no sóc economista però les compare amb les mesures casolanes que estem fent els ciutadans i es veu clarament que seran incapaços de crear ocupació i riquesa.  Que els sindicats i els partits polítics estiguen en el salve's qui puga, nosaltres els primers, esta és la seua consigna.

A tot arreu es critica els sous, les pensions, els privilegis, el trafic d'influències dels polítics, i com si no fóra amb ells, polítiques de retalls tots dirigits als dos pilars de la nostra societat, de tant en tant una mesura sorollosa dels seus mitjans informatius, per a veure si aplaquen les ànsies de venjança de la pleb, mesures que signifiquen una gota en el mar.

Sous i mes sous repartits entre els membres dels partits que no han obtingut un càrrec per mitjà de les urnes. Un exemple prop de nosaltres, sera veritat? Segur que ningú ho desmentix, l'exdelegat del govern de les Terres de l'Ebre, té un càrrec d'assessor en la diputació de Barcelona, la diputació té 51 diputats i 49 assessors amb un sou mitjà de tres mil cinc-cents euros, a part desplaçaments i dietes això en una institució, perquè servixen estos assessors? Demencial! Si algú vol saber més sobre sous inútils que mire al seu voltant i vora, però no! Farem esperar el malalt i pagar al pare de l'alumne que són molts per a mantindre'ns i mansos.

Només falta rés més que mirar diaris per alzar els braços al cel.

Parlem de la meua ciutat, la meua volguda ciutat! A la qual financió directament, per a  morir-se i partir-se de rialla, i surt com una gran notícia a la solució dels empresaris.

Estos gestors, els nostres, que han sigut incapaços  durant el temps de bonança d'atraure indústria a la nostra ciutat. Però no, ara en estos temps descobrirem Amèrica, es crega una oficina per a emprenedors per a portar indústria amb un pressupost de deu mil euros, un pensara, és poc, si val la pena? Però esta oficina té personal, un càrrec de confiança, una tècnica i una administrativa, perquè? Miren qui ocupara els càrrecs? Perquè? No és un son, és el gran malson dels ciutadans que l'estan perdent tot, i els altres anirem darrere, el pitjor és que ens tocara veure l'agonia dels altres i la pròpia.

Segurament la gran indústria que crega milions de llocs de treball s'esta gestant, però el pitjor d'ella és que no hi ha plans de seguretat per a la seua producció en fabrica.

PAU SOCIAL

                             

No cal ser un gran analista polític per a saber que la “pau social” de la que disfrutem no tardara a trencar-se, per molt que les policies s'estiguen preparant per a això, arribara i la seua contenció sera impossible. Este fet irrefutable, no porta  que mentres no arribe, el compliment de les normes de convivència  no es duga a terme.

Esta clar que hem arribat a tal punt que l'únic que preocupa als polítics és a part de la cadira  el seu sou, és el salve's qui puga, solucionar cada un els seus problemes, el col·lectiu poc importa.

Tal comportament porta a qui esta per davall, esperant que els polítics administren i regulen, pensen, primer jo i els altres que s'apanyen, he de solucionar els meus problemes igual que fan ells i si per a això no respecte les llibertats dels altres, els altres que facen el mateix! Si seguim així prompte la llei de la selva, el mes fort sera el que dominara.

A nivell de la nostra ciutat, Amposta, tenim l'ordenança municipal de policia i bon govern, per a la confecció d'ella segurament no s'han trencat molt el cap, el mes segur que haja sigut fruit de copiar i apegar i així ha de ser, sinó no s'entén perquè amb tota la senzillesa del món i la contundència que comporta una norma en una societat civilitzada no s'aplica.

No es donen compte estos polítics que la seua ineptitud esta portant a enfrontaments inecesaris entre la població. Perquè la policia pot actuar en la regulació del transit de vehicles pels carrers? I la mateixa policia no pot actuar contra actes incívics que contravenen a esta ordenança municipal? Perquè els loobys de l'oci poden més que els ciutadans que són majoria? El dret al treball ha de ser igual per a tots, un local d'oci té dret a obrir les seues portes dins les normes que hem acordat entre tots, com també el treballador d'un altre sector té dret al seu descans per a poder tornar al seu treball l'altre dia en condicions òptimes.

Un avís a navegants, el problema fa temps que ho tenim, el parxeo que estan portant els polítics causa i causara més problemes entre els ciutadans, les associacions de veïns no estan duent a terme la seua comesa, només saben fer circ on no toca.

També sabem que la situació actual de crisi porta a molta gent a no preocupar-se per l'hora d'alçar-se, ja que esta sense ocupació i és compreensible, però que pensen estos ciutadans que qui estan mantenint la nostra societat són els que treballen.

Si estem malament, més estirem si no complim les mínimes normes de convivències, sera una càrrega més sobre lés espatlles dels nostres polítics, que tard o prompte passara factura.

MAFIES A AMPOSTA?

Grups de pressió existixen en totes les societats, existixen des dels econòmics fins als socials, cada un agrana per a sa casa, que és legitim. Quan estos grups “pressionen” sempre és per a millorar la seua situació, sobretot els grups econòmics.

A estos grups no els importa si perjudiquen els altres, els importa els seus guanys quant mes i mes fàcils millor, que també és legitim en el tipus de societat que vivim, però….. el normal és que es troben un mur, este mur pot ser tant la normativa, com els moviments socials o les autoritats competents. Llavors quan intervenen qualsevol d'estes forces vives s'arriba a un procés de negociació que dóna uns resultats que conforma a totes les parts, este procés se l'anomena dialec i acords democràtics.

Amposta és diferent, no és diferent perquè si, és el resultat a què s'ha arribat després de 24 anys d'actuacions mafioses de CIU Amposta, este partit local, amb connotacions mafioses ha impregnat la societat ampostina de les seues practiques.

Serien innumerables les practiques de CIU Amposta en el nostre municipi sobre este tema. La ultima practica mafiosa d'un sector de la nostra societat, és la dels locals de “oci” copiar i apegar de les actuacions de CIU, és un pagament amb la mateixa moneda, practiques antidemocràtiques, no importa si el 85 % de la resta de la societat és perjudicada per esta mesura, els grups mafiosos es repartixen els mercats, amenacen als que no volen acatar les mesures que imposen.

Les notícies que solten alguns representants en els llocs no adequats, és que CIU Amposta fa marxa enrere en la nova ordenança de les terrasses en la via publica, a causa de les pressions electorals que ha de rebre segurament, com sempre el bé de la comunitat en general esta per davall dels interessos d'uns pocs.

Un apunt, sento moltes queixes sobre la invasió puntual per part de manifestants de la via publica i el transtorn que significa per a la convivència, i això que estes invasions de la via publica són puntuals. Cal regular-la! Clamen molts de què després permeten per interessos de partit un altre tipus d'invasió de la via publica tots els dies de l'any.

La meua pregunta és, si s'invadix la via publica per interessos privats, cal regular-la? Si és així i no es fa, són tan impresentables els que ho permeten que qui ho fa.

POLITICA

La política. Sempre s'ha dit que la prostitució és l'ofici mes vell del món, després de molt pensar sobre el tema asseguraria que no, és la política. La política, des que el ser humà esta en este món com ser social, és ferramenta per a portar negocis, per això la política sempre l'han portat les dretes, des de les cavernes fins al poder absolutista dels últims reis, la política ha sigut portada pels benestants.

Arriba el segle dívuit, comença l'era industrial. Grans pensadors analitzen la nova era industrial, el treball i el capital, les masses socials comencen a pensar. El resultat és una nova forma de fer política, si els de dretes cuiden els seus negocis per mitjà de la política, els treballadors han d'entrar en política per a defendre els seus interessos com a força de treball, d'aquí naixen les esquerres.

Les esquerres no tenen “negocis”, representen a treballadors sense cap classe d'influències, els liders d'esquerres sempre han sabut que han de controlar els negocis de les dretes per evitar abusos i denunciar estos abusos si n'hi ha. Este control ha de ser avui en dia amb respecte als interessos de cada classe, però les esquerres han d'agranar per a casa com ho fan les dretes.

Però d'una dècada per aqui els papers de l'esquerra han canviat, els liders d'esquerra prenen la política com un negoci i un ofici, el resultat és una societat sense valors reivindicatius, les classes treballadores l'únic que saben fer és acatxar un poc el cap i a veure el que els cau damunt.

Tenim un exemple a nivell de la nostra ciutat, Amposta, els socialistes. Durant vuit anys, governs socialistes en dos estaments, Espanya, la nació i el municipi representació, dos alts càrrecs de representació, un director i una diputada del congrés espanyol, resultats d'estos dos càrrecs a nivell de classe treballadora, en el municipi, passar de cinc regidors a tres, a nivell nacional, una diputada que a nivell de ciutat ni se sap que existix, política del director a nivell de municipi en el seu càrrec de regidor, denúncies i denúncies sense cap estratègia per a dur a terme, ordres del partit? Disciplina acatada pel regidor. Una diputada, que els seus resultats no m'estranyen, ja que la seua arribada en el càrrec són un cúmul de circumstàncies d'estar en el moment precís en el lloc adequat, que em perdone la diputada, però la seua consciència social i política a brillat per la seua absència.

Negocis dels dos càrrecs, vuit anys amb sous de mes de sis mil euros mensuals, consciència social, zero.

A nivell local de partit, pareix que els comentaris són; ja que el desgavell ho han portat ells que aguanten els quatre anys.

El lògic seria demanar la seua dimissió , ademes de donar-los un puntelló en el cul per incompetents i es quedaren a nivell de militants ( segur que trencarien el carnet) el que volen ells és quedar-se amb l'acta de regidor, això els suposarà quatre anys mes de sobre sou substanciós que pot arribar als dos mil euros mensuals; no vos en adoneu militants!

Si això és la política , per aixó és que la prostitució és l'ofici mes vell del món.

CARTA AL ALCALDE DE L'ALDEA

Has vist l'informe del sindic de greuges, favorable a l'exposició que vaig fer dels antecedents urbanístics de la zona hostasol! Per tant el ciutadà té raó, ja sé que no és vinculant, però és el tercer informe favorable al ciutadà, un de l'administració pertinent, un altre d'una consultora privada, els dos informes demanats per esta corporació i l'ultim del defensor del poble, demanat per mi.

Tots els alcaldes heu fet malament l'administració del nostre poble, sabent-ho , voleu que nosaltres paguem les vostres culpes. Tu ets més culpable que cap, perquè demostrant-te que la normativa esta de la nostra part, tu abuses del poder que t'atorguen les urnes, amb l'agreujant de no comptar amb el ciutadà per a arribar a uns acords, que segurament hagueren sigut possibles, amb la tan poca vergonya de cridar un a un als afectats, i no a tots, ja saps que et vaig dir que esta tàctica la usaven els que van governar el nostre país en un sistema dictatorial, no tens ni idea del que és la democràcia i la participació ciutadana.

És possible que sabent que estas enganyant als ciutadans, entre ells tinc entés que alguns són amics, i fins i tot surtiu junts, no saben la classe d'amic que tenen, continues volent cobrar les taxes especials. Tu abuses de la ignorància dels ciutadans o mes ben dit de la seua deixadesa a preocupar-se per les qüestions publiques, deixadesa fomentada per quaranta anys de dictadura que tu còpies per a acostar la brasa a la teua sardina, mal fet, la manta que uses per a tapar-te és de tots i nosaltres també hauríem d'estar davall, perquè és nostra.

Et vaig dir en el seu dia que el que pretenies no s'ajustava a la normativa, i que si els ciutadans volien, tu, o no faries les obres o com seria de justícia no les pagaríem els ciutadans, que aportaria proves contundents per demostrar-ho, així a sigut.

La sort que teniu tots els alcaldes és que el ciutadà és un subdit vostre i no un ciutadà de dret

Alcalde, rep una salutació d'un ciutadà que esta sempre al corrent de la cosa publica.

MOVIMENT 15 DE MAIG

Esta convocatòria és una convocatòria espontanea? El que si es pot dir que es a causa de la situació per la qual esta passant la nostra societat.

La situació en què ens trobem és fruit d'uns interessos econòmics que van fer en el seu dia una manera de viure artificial no d'acord amb les necessitats reals de la nostra societat, per este motiu hem arribat a on estem, amb un desocupació juvenil de mes del 40%, famílies senceres sumides en la mes absoluta pobresa.

El poder econòmic dels bancs i de les multinacionals estan arrossegant als nostres polítics a mesures que només beneficien a estos, això si, acompanyats d'uns retalls en una sola direcció, la societat civil, natros som els encarregats de pagar el que altres han fet malament. Si no despertem i plantegem que nosaltres també volem decidir estes polítiques dutes a terme en tots els nivells de governs, els ciutadans anem de cara a les màximes penúries que podem imaginar.

Estem convertint la nostra societat en una societat amorfa, conformista, on només ens preocupa les televisions amb informacions manipulades de cara als interessos d'uns pocs. Els grans partits de futbol, també fomentats per a uniformar en la ideologia que no hi ha problemes, que les úniques rivalitats són esportives, ens volen fer creure que la nostra societat no esta dividida en classes, que s'han acabat els que lluiten socialment per unes idees i el bé estar de tots en definitiva que aquí tots som rics no hi ha esquerres ni dretes. Que l'única solució als nostres problemes són els retalls als salaris per a ser mes competitius, també cal retallar tots els avanços socials que hem aconseguit durant estos anys. El neoliberalisme ens ha portat on estem i ens volen fer creure en solucions neoliberals per a acabar amb esta crisi que només ha fet que començar.

El clientelisme de tots els partits polítics ens fan ser subdits, quan el poder real de la democràcia és el ciutadà amb drets, volem ser ciutadans de dret amb participació en la seua elaboració, no el xec en blanc per a quatre anys.

ALCALDE D'AMPOSTA

Alcalde,

Ja saps que una certa informació no t'arriba, però tranquil que també saps que jo sóc l'encarregat de fer-te l'arribar, sóc el missatger, prent sempre les meues cartes com una informació transmesa del que diu el carrer.

De veritat que no entenc a la gent, en ves de parlar clar, sempre es recorden de la mare d'algú, tots sabem que les mares són sempre molt respectables, però es veu que és una manera pejorativa de qualificar l'individu en question, sense pensar en la mare. Pobres mares alcalde, en ves de parlar ón toca.

El que si et puc dir, sense mals pensaments, és que l'acte d'inauguració del parc de xiribecs a sigut un insult a la intel·ligència del ciutadans.

Si que és veritat que Amposta es mereix un acte d'inauguració com el que s'ha fet, però Amposta es podia permetre econòmicament este acte?

Com pots dir que Amposta es mereix este acte i després aprofitar de forma descarada l'acte per a fer-te propaganda electoral, tú només ets Amposta? Tú decidixes amb els nostres diners pagar-te un acte propagandístic.Tens un morro que t'ho xafes diuen alguns, quina falta de respecte tenen.

No era un acte d'inauguració, era un acte electoral de CIU, jo ja sé que el teu discurs és fructifuro, val la pena esforçar-se pagant el ciutadà, també pels més de cent mil euros a l'any que cobres. Amb la crisi que hi ha és possible que sigueu capaços de fer tals despropòsits.

Els regidors que permeten tals despropòsits amb el seu vot, gràcies a un sou que no els donarien en cap lloc de treball, saben que hi ha partir del 23 de maig molts ajuntaments presentarant ERO? No ho dic jo, és un fet comentat en mitjans professionals que entenen sobre la matèria, de tots és sabut la tardança de molts ajuntaments en els pagaments als seus proveïdors i de les seues dificultats econòmiques, es veu que Amposta no. Aquí lloem a un exalcalde coresponsable de la situació econòmica que estan passant els seus ciutadans ampostins. A tots els nivells, els polítics conjuntament amb els mitjans econòmics són els que ens han portat a esta situació, quan es parla de govern, els que entenen, saben que els governs des del mes petit municipal fins al central són els responsables de les polítiques que passen en el seu entorn.

Alcalde, molts ciutadans a la inauguració, on anàvem a anar amb la que cau, pregunto.

Salut i República!

ALCALDE D'AMPOSTA

Alcalde,

Ja saps que una certa informació no t'arriba, però tranquil que també saps que jo sóc l'encarregat de fer-te l'arribar, sóc el missatger, prent sempre les meues cartes com una informació transmesa del que diu el carrer.

De veritat que no entenc a la gent, en ves de parlar clar, sempre es recorden de la mare d'algú, tots sabem que les mares són sempre molt respectables, però es veu que és una manera pejorativa de qualificar l'individu en question, sense pensar en la mare. Pobres mares alcalde, en ves de parlar ón toca.

El que si et puc dir, sense mals pensaments, és que l'acte d'inauguració del parc de xiribecs a sigut un insult a la intel·ligència del ciutadans.

Si que és veritat que Amposta es mereix un acte d'inauguració com el que s'ha fet, però Amposta es podia permetre econòmicament este acte?

Com pots dir que Amposta es mereix este acte i després aprofitar de forma descarada l'acte per a fer-te propaganda electoral, tú només ets Amposta? Tú decidixes amb els nostres diners pagar-te un acte propagandístic.Tens un morro que t'ho xafes diuen alguns, quina falta de respecte tenen.

No era un acte d'inauguració, era un acte electoral de CIU, jo ja sé que el teu discurs és fructifuro, val la pena esforçar-se pagant el ciutadà, també pels més de cent mil euros a l'any que cobres. Amb la crisi que hi ha és possible que sigueu capaços de fer tals despropòsits.

Els regidors que permeten tals despropòsits amb el seu vot, gràcies a un sou que no els donarien en cap lloc de treball, saben que hi ha partir del 23 de maig molts ajuntaments presentarant ERO? No ho dic jo, és un fet comentat en mitjans professionals que entenen sobre la matèria, de tots és sabut la tardança de molts ajuntaments en els pagaments als seus proveïdors i de les seues dificultats econòmiques, es veu que Amposta no. Aquí lloem a un exalcalde coresponsable de la situació econòmica que estan passant els seus ciutadans ampostins. A tots els nivells, els polítics conjuntament amb els mitjans econòmics són els que ens han portat a esta situació, quan es parla de govern, els que entenen, saben que els governs des del mes petit municipal fins al central són els responsables de les polítiques que passen en el seu entorn.

Alcalde, molts ciutadans a la inauguració, on anàvem a anar amb la que cau, pregunto.

Salut i República!