SÓN ELS MATEIXOS?

Per als que hem viscut els últims anys del franquisme, època dita llavors, la dictablanda, on els feixistes veient els canvis que s'acostaven van suavitzar , per dir quelcom, ja que van dictar les ultimes penes de mort, la seua forma de procedir.

Les corrupteles el trafic d'influències i el caciquisme continuaven imperant i acampant pertot arreu. I el que s'ha dit, si ho hem viscut, podem avui comparar.

És allò sempre dit, són els mateixos gossos amb diferents collars. A Amposta és vergonyant, deplorable, intolerable el que un pot veure dut a terme per l'equip de govern pertanyent a CIU. Segurament que és a causa del grau d'impunitat que alguns creuen que ja tenen, és tal la patent de cors que tenen que se'l poden permetre tot, això, els feixistes franquistes inclús tenien un poc de pudor i no el feien tan descarat, ja que un va acavar a la presó.

Ja sabem molts que el nostre alcalde és un assidu als edictes d'alcaldia, deixeble fervent d'un gran addicte a ells, la qual cosa s'anomena decret d'alcaldia, servixen per a botar-se la norma establerta, la norma que els altres hem de seguir, ells es veu que no, són mes guapos, tenen la signatura que es necessita.

Hi ha uns decrets d'alcaldia sobre sancions de transit de la nostra ciutat des de l'any 2008 al 2011 acceptant les al·legacions fetes per ciutadans perquè els lleven les sancions. El llistat de noms de les persones, per dir d'alguna manera “indultades” és per a partir-se de rialla, ja que plorar seria el més adequat, plorar per adonar-se en quina classe de país vivim i quina classe de polítics ens estan governant.

A  banda de noms repetits anys darrere d'anys acceptant les al·legacions, un vincle descarat a CIU. L'exalcalde acceptades les seues al·legacions en diverses ocasions, càrrecs de confiança, dona de l'alcalde, exregidors, amiguets, és per a veure-ho. Son tan pobres que no poden ni pagar una triste sanció? O és que aixi es senten més prepotens? El que son pobres per el que veig és de espiritu.

La poca vergonya pot ser per doble partida. Per doble partida perquè si la policia municipal no entrara en el joc de l'alcalde acceptant les al·legacions en cada cas, este segurament no podria incloure'ls en el decret. Tota sanció recorreguda se li presenta a l'agent sancionador, que és el que té la posttestat de decidir si es ratifica en la sanció o no, en la majoria dels casos en els ciutadans d’en peu, l'agent sempre es ratifica i desestima el recurs. Podria donar la meua opinió sobre este fet, però segurament feriria la sensibilitat de la policia, ademes argumentat i amb raóns.

Si no fóra així, i la policia municipal no pot impedir els”indults” de l'alcalde, que ho diguen alt i clar, ja que sinó no tenen cap credibilitat davant dels altres ciutadans, ja que es diu que tots som iguals davant de la llei. Quina llei? La del més fort, la del que té el poder? La de qui té el deure de fer-la complir? Es pot tindre valor de sancionar a atres tenin esta actitud ? Despres surtirem als diaris, dient que fem cumplir la llei, que la operativitat es optima?

País!!!!!

MATEMATIQUES I DEUTE

Quina és la situació econòmica a dia d’avui en el nostre país? Tenim ja un deute public reconegud de 900 mil milions d'euros, ajuntat en el deute privat , passa dels 4 bilions d'euros. El PIB del nostre país és d'1 bilió 080 mil milions d'euros, si tenim en compte que els interessos meritats del nostre deute total genera més ho menys un total d'uns 250 mil milions d'euros, si comptem la amortització de capital, uns altres 250 mil milions d'euros total de pagaments del deute 500 mil milions d'euros, hem de pagar als funcionaris, també a tots els pensionistes, mantindre tot el sistema social, sanitat i educació , mantindre totes les infraestructures del país. Tot el que dic s'hauria de dur a terme en una situació econòmica normal, és a dir de plena ocupació, les nostres empreses operand amb normalitat i les nostres fabriques a ple rendiment, en este moment estes condicions no és reunixen.

Si traslladem la macroeconomia a la microecomia, la d'una família per a entendre-la millor, la situació seria la següent, arredonint amb un factor cent,  un sou de cent set , un deute en prestec de cinquanta, hauríem de mantindre la nostra casa, comunitat, aigua, electricitat, els col·legis, els xiquets i la manutenció, impostos etc.

Tots això es podria dur a terme si disposem d'una ocupació i el sou anomenat, ajustan molt.

En la situació actual la possibilitat de tindre un treball i un sou, és escassa i si li afegim  un retall en el sou anomenat, la possibilitat d'arribar a complir amb tots les despeses de la família són poc probable, s’hauria de retalla al màxim les necessitats bàsiques de la família. Alguns pensaran, és el que estem fent, pero  la nostra realitat no és esta.

Imaginen-se tots els compromisos adquirits per a la família, sense disposar d'una ocupació i com a màxim la assegurança de desocupació en una cantitat de 80. La situació es torna insostenible, és la fallida, la ruïna total, els nostres creditors estarien damunt de nosaltres, tots els retalls que es vullguen fer només significaren fam per a la família i precarietat en la seua assistència bàsica. Moltes famílies podrien parlar sobre el tema.

Este ultim supòsit és la situació actual del nostre país, el remuntar esta situació econòmica és completament impossible ja que el nostre país no disposa ni de recursos propis ni de mitjans de producció, ja que el trasllat de la fabricació dels productes als països asiàtics ens incapacita per a crear riquesa i repartir-la entre tots i poder fer front als nostres deutes. Hem perdut el factor confiança

Per  tant, tots els retalls que s'estan duent a terme, serviran de ben poc per superar la crisis  als ciutadans, l'únic que li queda al estat és aruinarnos a tots per a salvar-se ell, sempre a sigut així. L'estat quan  tracta de salvar-se, li preocupa poc els seus ciutadans, sempre la seua elecció és maltractar als seus ciutadans per  ell surtir endavant, coste el que coste. I coste el que coste a vegades és molt car.

SOM PANOLIS?

Algú a sentit parlar del CSC, consorci de salut i social de Catalunya, diuen que és un invent del pujolisme, qui esta darrere, esta l'ACM, associació catalana de municipis, l'exalcalde d'Amposta va ser un dels seus presidents, és necessari preguntar quin partit esta darrere? El CSC, diuen, mou un pressupost de 170 milions d'euros  en contractació d'obres, servicis i subministraments, es diu que el president és l'actual alcalde d'Amposta. L'actual alcalde d'Amposta al ser metge sempre s'ha mogut pels mitjans sanitaris, com és normal, la qual cosa no és tan normal és que a causa dels seus càrrecs polítics la seua ascensió a la cúpula de responsabilitat sanitària a nivell de país aja sigut tan ràpida, ja que la seua categoria politica es molt baixa, jo al seu lloc tindria recel..

La recent renúncia del president de l'ICS Josep Prat,  planteja la possibilitat que s'aja muntat un “cartel” sanitari a Catalunya ( la gran pregunta és, ara és donen compte), en la qual cosa se suposa que una sèrie d'empreses estan traient grans beneficis a costa de la sanitat pública. Este mateix senyor membre de l'actual govern pot tindre el tastament moral de retallar la sanitat pública als ciutadans i al mateix temps cobrar un sou de 280000 euros tal com diuen les notícies? Al mateix temps este senyor era director general d'innovació grups d'empreses SA, així com a conseller del grup sanitari USP hospitals. Prat és, a mes, membre del consell d'administració de la filial espanyola de la multinacional United Surgical Partners (USP) la principal empresa privada de sanitat d'Espanya, amb una presència a Barcelona i Girona. Estos són els que tenen el desvergonyiment de demanar-nos a natros que retallem gastos i paguem mes impostos? I no parlem de Ramón Bagó i Agulló, en la xarxa es pot buscar informació sobre este senyor. Com alguns poden demanar desmantellar la societat d’el benestar? si veem clarament que estos senyors el unic que pretenen es treure més beneficis en les empreses privades eliminan tot el public.

Si en estos moments jo fora l'alcalde d'Amposta, em faria diverses preguntes, arran del recent nomenament com a president del CSC, mes veient el que s'esta destapant arran de la denúncia posada pel  CUP.

 També hi ha moltes preguntes sobre la titularitat d'un local comercial, on esta ubicat un centre de visites i rehabilitació, alguns van relacionar una pressió en la seua adquisició per a llogar-ho al sistema sanitari català, en la seua titularilidad diuen esta implicat també un gestor sanitari, com sempre els càrrecs polítics generen dubtes sobre la seua honradesa així com l'aprofitament del càrrec públic principalment per a beneficiar-se personalment.

Hi ha una cosa clara, podrem dir  que no hi ha justícia, la qual cosa passa que és lenta i  molts implicats en ella no fan la seua tasca convenientment, però mireu, molts que es creien impune van caure, veja el cas Gil o en estos moments Fabra, i són tan en-superbits que no es donen compte que cabrejar a l'estat sempre porta conseqüències. La dita popular ho diu ben clar, a cada porc li toca el seu Sant Martí.

CARTA A UN AMIG@

Carta a un amig@

Benvolgut amic, espero que al rebre esta et trobes bé, cosa que jo no puc dir. Jo estic molt malament. El nostre país s'esta afonant i ens arrosseguen a tots, la culpa la tenen els polítics, són tots iguals, ja sé que no els agrada que diguen això, però ho demostren cada dia. A mi m'han ensenyat sempre que el que falta per omissió és tan culpable com aquell que fa la falta. T'explico.

Hi ha un consell comarcal en què han anomenat un gerent, aquí tothom  diu que és un xoriço, es veu que  l’han posat perquè és amic d’él què mana més. Diuen que ha dit que si no li donaven el càrrec parlaria. Fotre amic, no sé que espera, estaria bé que parlara. Total perquè t'assabentes, han posat a un que és incapaç de gestionar el seu, i li donen un càrrec de gestió de tots els nostres diners, quin panorama…. desolador…. estem pringats fins al coll, això no té solució.

Però perquè et dónes compte de la situació, el tio ha de saber molt perquè es riguen de tots natros tan descaradament. Es veu que ha surtit un lloc de treball a cobrir, fan les pertinents oposicions,  ha que no endevines qui a guanyat les oposicions, això és el que diuen, cobrirà el lloc al febrer, el seu fill!!! Si el seu fill, tù et creus que això es pot aguantar? Pot ser que l'home ho haja fet millor que ningú, però el sol fet de ser el seu fill ja el desqualifica. Amic, ja no sé com prendre'm l'actual situació, no sé si riure o plorar, és tan descarat el que estan fent els polítics, que per això et deia que tots són iguals. En els tribunals de selecció, a part de tècnics estan tots, fins i tot representants dels treballadors. Esta clar i entenc perquè els altres no diuen res, perquè ells han fet el mateix, i ho tornaran a fer quan tornen. Som uns pringats amic, a pagar toca.

Amic, espero que en les meues pròximes notícies la solució a tots estos problemes estiguen resolts.  Sense més que dir-te m'acomiado de tu, el teu gran amic.

P.D.: ho estic pensant, tu de veritat creus que no podem fer res, que sempre s'en surtiran amb la seua?

CAVALCADA DE REIS UN DEU!

Cal veure com es pot transformar qualsevol acte , amb la participació de la ciutadania. El que ha començat com un retall de despeses per part dels nostres polítics s'ha transformat en un acte més multitudinari que mai, en aparencia.

Segur que alguns ja es voldran penjar la medalla, d'això res! No es necessita saber molt per a trobar els diversos motius que estan portant totes les festes a este punt de participació.

El major motiu, com esta passant en altres actes ( festes majors) és la crisi, la gent té limitats els seus recursos econòmics, per tant, lés seues surtides  fora de la ciutat no les realitza i es queda a casa.

El temps, inclús que amb vent, les temperatures tan agradables afavorien el sortir de casa.

També el recorregut allargat et fa tindre un visió  diferent de la participació.

El que no s'han donat compte  els nostres polítics és que Amposta a canviat el seu centre de gravetat, que el triangle plaça del mercat, avinguda Santa Bàrbara, mitat de l'avinguda de la Rapita ja no són el punt representatiu per a les aglomeracions multitudinàries, ademes que en tot sistema solidari es repartixen qualsevol bé que afavorisca el benestar del ciutadà en el seu oci. A qui no li agrada estar en el seu portal disfrutant de l'alegria amb tots els seus veïns. L'harmonia ciutadana és el millor per a convivència. En la nostra societat són tan grans les contradiccions, com per exemple podem veure al grup governant, nacionalistes, contra el centralisme espanyol, que fomenten el centralisme de Barcelona però ademes en la seua pròpia ciutat també fomenten el centralisme en qualsevol acte que realitzen, amb l'agreujant que sempre són per a beneficiar als sectors de pressió.

Cal aclarir-se, canviar totes les nostres formes de procedir, esta comprovat que la ciutadania respon, sempre que siguen coherents els motius, les formes i la raó de ser de l'acte. Tots els actes tradicionals són motius de participació si la seua mateixa concepció és participativa. Tots sabem que hi ha molt tècnic especialitzat en la ignorància del comportament humà i que ademes necessita grans recursos econòmics sinó és incapaç de crear atracció a cap acte multitudinari.

A la nostra regidora de festes li estan sortin prou bé les coses, veritat que la conjuctura, la casualitat i el moment econòmic l'estan ajudant, però segurament que algun sentiment seu també interferix que quelcom esta canviant. Esperem que es done compte que la maxima participació és el que millora més els grans canvis, el centralisme de  les decisions de poder només fan una societat dependent sense capacitat  de reacció de qualsevol tipus, es fomenta l'apatia.

 No se si sera veritat, la regidora ho confirmara, peró ja és parla que l’arrivada d’el bou capallaçat és fara també començant per lligallo. Tambe segurament beneficiara la participació.

IMPRESENTABLE!

Estic indignat, però dels indignats de veritat, si no fóra una persona que controla les seues emocions hi ha per a agafar un atac demencial.

És que quan s'entra en la dinàmica de voler saber el màxim possible sobre el teu entorn, com funciona la teua societat, al final arribes a la conclusió que tot fa fàstic, que cal desmantellar-la, tornar a començar novament, des de zero, amb això ho solucionarem? No! Esta vist que no, però unes quantes dècades serien millor que els disbarats que ens toquen viure ara.

Els polítics volen fer-nos creure que treballen per a la comunitat, és la mentida més gran que tenim avui en dia. Els polítics en primer lloc treballen per a ells, després per al partit en tercer lloc per als amics i per ultim, la qual cosa queda per als ciutadans.

Un exemple ho tenim amb la cavalcada de reis, cal estalviar, esta molt bé, ho fem tots, ens evitem de pagar mil euros al no fer-la pel  riu, si esta fora la raó ”plas, plas, aplaudiments”.

Jo que sóc un gran administrador de recursos propis, li diria al grup governant, que em contracten, ademes ho faré de forma altruista, buscaré la forma d'estalviar evitant com a mínim possible perjudicar la ciutadania en qualsevol acció que signifique retallar béns i tradicions socials de la nostra ciutat. Ara, això si, haurien de deixar-me mirar tots els calaixos del nostre consistori.

És una llastima! Per als reis tènia la solució, i molt fàcil, demanar una subvenció a fons perdut al consell comarcal. Com això? Vos explico, tot sabem de la contractació d'un gerent, el pobre esta passant penúries, la seua nomina és publica, tot aquell que vullga i busque pot veure, este mes de desembre a sigut un mes d'ajudar als pobres. En la seua nomina, a part del seu sou de tres mil cinc-cents euros més complements té una “gratificació” escrit tal qual, de 7395,37 euros, dic fins als cèntims, amb un sou total en què falta uns pocs euros per als dotze mil. Un gerent!!!!! Demencial, preguntem als que reben ajudes socials.

Una altra solució! Uns treballs realitzats per un proveïdor, amic d'un regidor “ exsoci” d'este mateix, també arruïnat, necessita diners per a menjar, se li dóna diversos treballets amb un montant total de quasi, també, dotze mil euros, els entesos diuen que els dits treballs no arriben ni als tres mil, però és un amic, pobre, cal ajudar-lo.

L'oposició què? Busca el seu somni daurat, governar, és el que interessa als partits. Un missatge a l'oposició! Escolto dir als ciutadans  que calleu perquè teniu por, des de moltíssims anys s'intuïx que hi ha material de fiscalia, en les nostres administaciones més pròximes, que esta nomina que es pot veure,  pot ser una, que espereu? Si és veritat que teniu por o no teniu capacitat, reuniu el màxim de documentació i tranquils que sempre hi haurà algú que ho portara a la fiscalia.

Com es pot ser, un, polític decent, veure estos disbarats, demanar més a la ciutadania i quedar-se impassible. La resposta sera que són tots uns xoriços? Com sempre no vull creure’u.