QUI ENS ENGANYA?

Els partits estan desbordats, és el que diu el carrer, el moviment independentista es el que dicta les pautes, la pressió popular obliga als partits a seguir la corrent segregacionista. Si la realitat és esta, quelcom no encaixa. Els partits politics son sempre els primer en demanar la legalitat vigent quan les reivindicacions popular van més enllà de la representació establerta, que son els electes i el nostre parlament com a medi de discussió. Ara els partits politics és deixen portar per una bona intenció, les bones intencions moltes vegades han portat a un desastre, en este cas el desastre potser que la il·lusió ancestral de un poble per la independència no sigues en el temps tot el rapit que és pretén o diuen que serà, sabent  de totes totes que la legalitat vigent preval en un polític. Cap d’ells no farà rés fora de lo establert, per molta pressió popular hi hagué.

Per lo tant ningú espereu quan és sàpiga, el dia i el text de la pregunta per al referèndum, res més enllà que la presentació dels acords en tots els nivells de representació institucionals espanyols o europeus. Tots sabem la resposta d’Espanya, llavors queden dos opcions. Seguir el calendari  pactat per els partits independentista? No, si la resposta d’Espanya és negativa, no es pot prepara la data del referèndum, per molt estigué decidida, tenim que negociar, diuen, primer que rés demanar que ens empara la unió europea per demanar un dret inherent com a poble que diem som, si és així ens podem preparar en el temps, com a mínim fins el 2016 a un possible plebiscit, on una coalició de tots els partits independentistes és si no més, complicada.  La segona opció és la dràstica, decidir unilateralment , esta ningú la posarà en practica, simplement perquè no és sap si el poble català  en majoria vol la independència, fins no fes-se’m el referèndum, seria antidemocràtic i la mes important, els politics del nostre temps no donaran este pas, viuen massa bé.

La corrent segregacionista espenta als politics, però aquestos no farant res fora del marc legal, sols presentar paperassa en les llocs que toca, ja que governar comporta responsabilitats , els sentiments queden fora la porta de negociacions.

El temps com sempre dirà, hi ha gent que parla massa sense fonaments, les nostres societats son massa complicades perquè tinguem resultats tants naïfs com diuen els independentistes. La pregunta és, qui ens enganya no deien tota la veritat?

                                                                                                                                                                                    

ENTENIMENT?

Crec que els dos nacionalismes tenen un concepte equivocat, hi ha radicalitat avui dia en els dos bàndols. Espanya com ha concepte de nació desde el punt de vista de les oligarquies, sempre ho ha segut radical. Catalunya no, el seny ha acompanyat totes les accions fetes per els catalans, si que es veritat que la burgesia catalana ha tret profit i no li ha importat la identitat, si no els calés. En el passat, ERC era la representant dels burgesos catalans, avui pareix que no, esta CIU, potser que ERC al no tenir el lloc de representació històrica, d’aquí bé la seva radicalitat nacionalista? El poder econòmic no necessita les urnes per fer canvis, serà la nostàlgia que té ERC

També crec que s’està oblidant aquella frase “las dos españas” ens recordem que hi ha una atra, perquè serà? La Espanya de la caverna, la que tenim avui i la Espanya que els nostres avis varen intentar fer on tots i començàvem a cabre, en moltes disputes com és normal en tot procés de canvi.

Jo em faig una pregunta, Catalunya esta entrant dins la caverna també? Si no és així no s’entent, hi ha molta veritat a mitges en el discurs nacionalista.

És possible el enteniment com els dos bàndols  veuen la situació actual? No,  de cap de les maneres. Tinc una cosa clara, per puguer ser independent Catalunya, primer hem de canviar Espanya, fer esta Espanya per la que varen lluitar els nostres avis, desprès segur que podrem optar per la consulta sobiranista. Ens quedaran ganes llavors? Treien fronteres per un costat  i posa’n per el atre no anirem en lloc, el temps dirà.