CAVALCADA DE REIS UN DEU!

Cal veure com es pot transformar qualsevol acte , amb la participació de la ciutadania. El que ha començat com un retall de despeses per part dels nostres polítics s'ha transformat en un acte més multitudinari que mai, en aparencia.

Segur que alguns ja es voldran penjar la medalla, d'això res! No es necessita saber molt per a trobar els diversos motius que estan portant totes les festes a este punt de participació.

El major motiu, com esta passant en altres actes ( festes majors) és la crisi, la gent té limitats els seus recursos econòmics, per tant, lés seues surtides  fora de la ciutat no les realitza i es queda a casa.

El temps, inclús que amb vent, les temperatures tan agradables afavorien el sortir de casa.

També el recorregut allargat et fa tindre un visió  diferent de la participació.

El que no s'han donat compte  els nostres polítics és que Amposta a canviat el seu centre de gravetat, que el triangle plaça del mercat, avinguda Santa Bàrbara, mitat de l'avinguda de la Rapita ja no són el punt representatiu per a les aglomeracions multitudinàries, ademes que en tot sistema solidari es repartixen qualsevol bé que afavorisca el benestar del ciutadà en el seu oci. A qui no li agrada estar en el seu portal disfrutant de l'alegria amb tots els seus veïns. L'harmonia ciutadana és el millor per a convivència. En la nostra societat són tan grans les contradiccions, com per exemple podem veure al grup governant, nacionalistes, contra el centralisme espanyol, que fomenten el centralisme de Barcelona però ademes en la seua pròpia ciutat també fomenten el centralisme en qualsevol acte que realitzen, amb l'agreujant que sempre són per a beneficiar als sectors de pressió.

Cal aclarir-se, canviar totes les nostres formes de procedir, esta comprovat que la ciutadania respon, sempre que siguen coherents els motius, les formes i la raó de ser de l'acte. Tots els actes tradicionals són motius de participació si la seua mateixa concepció és participativa. Tots sabem que hi ha molt tècnic especialitzat en la ignorància del comportament humà i que ademes necessita grans recursos econòmics sinó és incapaç de crear atracció a cap acte multitudinari.

A la nostra regidora de festes li estan sortin prou bé les coses, veritat que la conjuctura, la casualitat i el moment econòmic l'estan ajudant, però segurament que algun sentiment seu també interferix que quelcom esta canviant. Esperem que es done compte que la maxima participació és el que millora més els grans canvis, el centralisme de  les decisions de poder només fan una societat dependent sense capacitat  de reacció de qualsevol tipus, es fomenta l'apatia.

 No se si sera veritat, la regidora ho confirmara, peró ja és parla que l’arrivada d’el bou capallaçat és fara també començant per lligallo. Tambe segurament beneficiara la participació.

IMPRESENTABLE!

Estic indignat, però dels indignats de veritat, si no fóra una persona que controla les seues emocions hi ha per a agafar un atac demencial.

És que quan s'entra en la dinàmica de voler saber el màxim possible sobre el teu entorn, com funciona la teua societat, al final arribes a la conclusió que tot fa fàstic, que cal desmantellar-la, tornar a començar novament, des de zero, amb això ho solucionarem? No! Esta vist que no, però unes quantes dècades serien millor que els disbarats que ens toquen viure ara.

Els polítics volen fer-nos creure que treballen per a la comunitat, és la mentida més gran que tenim avui en dia. Els polítics en primer lloc treballen per a ells, després per al partit en tercer lloc per als amics i per ultim, la qual cosa queda per als ciutadans.

Un exemple ho tenim amb la cavalcada de reis, cal estalviar, esta molt bé, ho fem tots, ens evitem de pagar mil euros al no fer-la pel  riu, si esta fora la raó ”plas, plas, aplaudiments”.

Jo que sóc un gran administrador de recursos propis, li diria al grup governant, que em contracten, ademes ho faré de forma altruista, buscaré la forma d'estalviar evitant com a mínim possible perjudicar la ciutadania en qualsevol acció que signifique retallar béns i tradicions socials de la nostra ciutat. Ara, això si, haurien de deixar-me mirar tots els calaixos del nostre consistori.

És una llastima! Per als reis tènia la solució, i molt fàcil, demanar una subvenció a fons perdut al consell comarcal. Com això? Vos explico, tot sabem de la contractació d'un gerent, el pobre esta passant penúries, la seua nomina és publica, tot aquell que vullga i busque pot veure, este mes de desembre a sigut un mes d'ajudar als pobres. En la seua nomina, a part del seu sou de tres mil cinc-cents euros més complements té una “gratificació” escrit tal qual, de 7395,37 euros, dic fins als cèntims, amb un sou total en què falta uns pocs euros per als dotze mil. Un gerent!!!!! Demencial, preguntem als que reben ajudes socials.

Una altra solució! Uns treballs realitzats per un proveïdor, amic d'un regidor “ exsoci” d'este mateix, també arruïnat, necessita diners per a menjar, se li dóna diversos treballets amb un montant total de quasi, també, dotze mil euros, els entesos diuen que els dits treballs no arriben ni als tres mil, però és un amic, pobre, cal ajudar-lo.

L'oposició què? Busca el seu somni daurat, governar, és el que interessa als partits. Un missatge a l'oposició! Escolto dir als ciutadans  que calleu perquè teniu por, des de moltíssims anys s'intuïx que hi ha material de fiscalia, en les nostres administaciones més pròximes, que esta nomina que es pot veure,  pot ser una, que espereu? Si és veritat que teniu por o no teniu capacitat, reuniu el màxim de documentació i tranquils que sempre hi haurà algú que ho portara a la fiscalia.

Com es pot ser, un, polític decent, veure estos disbarats, demanar més a la ciutadania i quedar-se impassible. La resposta sera que són tots uns xoriços? Com sempre no vull creure’u.

QUAN LA TRANSPARENCIA A AMPOSTA?

Eics/eiques!! Heu vist? La casa reial! Institució inexpugnable, tancada rígidament, fosca, opaca, obri una finestra perquè entre un poc de llum (un començament). I perquè? Pels mals comportaments d'un dels seus membres, sense judicí ni sentència prèvia, estrany no? Per quelcom sera.

Jo sóc de la cultura de l'esforç, de l'estalvi, marcat en la meua forma de ser per lés meués arrels i augmentat pels meus orígens pagesos, d'allò de, qui guarda quan té menja quan vol. Dit això.

Esta vist que el panorama que ens oferix als ciutadans és que els nostres estalvis fruit de tota una vida serviran per a pagar la mala gestió d'uns pocs. Si els nostres estalvis servixen perquè el futur siga millor, jo almenys estic disposat a sacrificar-los, el mobylette fins tot (els franquistes que queden saben a que em referixo) però en una democràcia el sacrifici dels ciutadans significa una contrapartida de transparència en el gestor public.

A Amposta el gestor public a sigut igual que la casa reial, de poca transparència, cap diria jo, les corrupteles comentades per molts, així com les possibles malversacions publiques han sigut deplorables, de jutjat de guàrdia segurament. Tot això en el llarg mandat de CIU Amposta, que si és veritat, recolzat pel 25% de la població, que genera la majoria absoluta en el nostre sistema.

Alcalde, a tu i tots els càrrecs polítics per elecció de sufragi i directa vos pago jo conjuntament amb els altres ciutadans, tinc, tenim dret a la transparència, a saber que és dels nostres diners, els nostres estalvis que ens aneu a treure en bé de tots, i he dit bé, treure. En altres temps eren diners que ens tocava aportar a cada un amb una referència, la renda de cada u.

Ara és diferent, nosaltres els ciutadans tenim responsabilitats, vosaltres els polítics pareix que no.

Alcalde! Dins d'este gest de transparència, et demano públicament que ens digues quant ens costa als ampostins/es tots els sous pagats a l'any a polítics eligits per sufragi i directament de càrrecs de confiança, així com els complements d'alguns funcionaris en l'exercici de control d'alguns dels departaments adjunts a l'administració municipal.

La casa reial l'esta fent, alcalde, en el que et toca, tu ets sentes un rei, tens subdits, ja que fomentes el clientelisme, els ciutadans que creiem en el dret volem saber.

Salut i república!

COM RESOLDRE LA CRISI

El típiques frases del discurs del polític són, optimisme, esforç, treball, són vostés un gran poble, ho superàreu etc. A Amposta també saben d'això. La crisi ha arribat a totes les llars amb més o menys força.

Estan  arribant comentaris, que per a mi no són creïbles, però crec que han d'arribar a tots, per a així d'esta manera es desmentisquen per part dels que tenen la competència, ademés és impossible que s'arribe a maquinar tals despropòsits per a espoliar les arques publiques per a beneficiar als del partit en dificultats econòmiques.

També després de comprovar si els rumors són veritat, els encarregats del control de l'equip de govern en qualsevol administració, han de mirar si són fonamentats.

El pitjor dels rumors és que van dirigits tots a càrrecs de confiança, per tant hi ha moltes probalitats. Em nego a acceptar que en els nostres país democràtic que els prohoms que es dediquen a treballar per a la comunitat facen este ladronici, no han de ser veritat.

Vaigue per devant lo escrit en este primer paragraf per al restan del escrit, no me ho crec.

Un d'estos rumors va dirigit a un exregidor. Pareix que en els seus temps este regidor es va veure obligat a participar en un negoci de la “tropa” per al que va haver de fer un préstec, avalat, també diuen, per la seua nóvia, neboda d'un exregidor d'urbanisme, avui en un càrrec mes elevat. Al no donar-li cap càrrec de representació per elecció, s’en va anar a veure el tio de la nóvia i li va dir, ho sento jo no puc pagar, la teua neboda m'ha avalat ja saps el que toca si no vols que passe l'inevitable, la resta és obvi, el tio es preocupa per la neboda, pagant els altres, que som nosaltres, un càrrec de confiança creat ex professo.

L'altre cas és el càrrec de confiança del consell comarcal, dedicat pel president a un amic en problemes. Este “senyor” pel que s'ha vist amb el sou que se li dedica per al seu càrrec, no té prou per a cobrir les seues factures pendents. Estos senyors són experts a crear inginieria financera, que sempre fracassa pels desmanotats que són, però es veu que quan es tracta de diners publics poden treballar mes a gust i este és el cas. La idea, diuen, és crear un tipus de contracte per uns treballs tipus “Urmangarin” amb una empresa per el qué es veu semi publica vinculada a la administració, l'estan gestant, esperem si és així, que derive en un avortament.

Un altre cas és el de l'exregidor d'hisenda, un altre també que té els seus problemes. Tranquil! Per a quelcom estan els amics, un contracte d'una quantitat especificada i una possible assessoria per a l'any que ve, que ara penja d'un fil degut a les denúncies que s'estan fent, he anira a concurs public pareix ser.

Diuen que fins al marit d'una treballadora vinculada al despatx de l'alcalde i un altre, tenen una paga com a assessors del museu, en el cas d'un al tindre sou municipal és incompatible, pero és igual som els amos, pareix ser diuen.

El que  no se sap com quedara és l'exsenador exalcalde, desposseït del seu càrrec. Este ho té més difícil, ja que l'alcalde de Tortosa té mes números, veurem, però segur quelcom inventaran.

Hi ha més diuen, anirem esbrinant i esperem que a qui toca més que ha ningú ho fassen

Si són veritat estos comentaris, els sous que deriven són quantiosos, que hem de pagar entre tots sense necessitat.

És a dir, conciutadans, esforçar-vos, treballar, optimisme, que alguns estan buscant formules per a surtir de la seua crisi, cosa que crec no aconseguiran a pesar de l'espoli que puguen intentar fer.

També seria lamentable pensar que si això fora així no hi haja ningú honrat en CIU Amposta, per a plantar-se i dir prou o me'n vaig, si no fóra així, els que sàpiguen resar que rezen, perquè van a per nosaltres per a solucionar problemes aliens a tots però amb els nostres estalvis.

REFLEXIÓ SOBRE EL CAS ALDEA

Com a part interessada dins del municipi de l'aldea voldria donar una opinió. En primer lloc demanaria a les camarilles afins al regim, no se'm tiren a la jugular, sinó simplement donen la seua opinió argumentada al que discrepen amb mi.

Primer donaria un consell a l'alcalde de l'aldea, els discursos populistes sempre passen factura, perquè se solten des dels sentiments i la societat actual no entén de sentiments.

Segon, si el municipi de l'aldea entrara en fallida seria si de cas per les males gestions de l'actual equip de govern no perquè els afectats per este lamentable succés no puguen pagar els seus impostos.

Tercer, amb les lleis i les normes sobre la taula, els afectats via administració no recuperaran un euro. Tot en la vida és qüestió de matemàtiques, miren quants són els afectats.

Entenc perfectament que moltes persones s'assenten enganyades ja que sempre depositen la confiança de totes les seues obligacions personals en altres, cosa que no hauria de ser així, almenys haurien de controlar de tant en tant a estes persones tant a nivell particular com public. La poca vergonya d'alguns que no tenen miraments per ningú esta a l'orde del dia.

En tant a les peticions de solidaritat jo les qualificaria d'impròpies, ja que els seus resultats arribarien només a una ínfima part de la població. Crec que es malentén la solidaritat que sempre acaba en el mateix, diners i mes diners, que la major part es perd en logística.

El cas de l'Aldea pot ser el preludi del que ens espera a tots, la falta de liquiditat en totes les entitats financeres és reconeguda per tots, no hi ha diners. Totes les administracions publiques estan fent aigua pels quatres costats.

Els discursos de cal ser optimistes, en una situació com esta no servixen de res. Els discursos realistes si ens portaren a superar este moment,  les polítiques keinesianes no funcionen, la qual cosa declara que el que estem travessant no és una crisi econòmica sinó un canvi de sistema radical.         

LA CULTURA DE LA TEMÓ?

Esta situació econòmica que ens portara a la ruïna tant econòmica com social, esta a punt d'acabar una fase. Que és la doctrina del xoc, esta teoria diuen, aprofita o crea unes circumstàncies  per a realitzar uns canvis, fent creure  que si no són realitzat la salvació és impossible.

És tal el clima creat que els ciutadans estan disposats a acceptar el que vinga.

S'ha arribat a fer creure que si no es retalla la sanitat, esta s'acabara, que l'educació també esta llastrant els comptes públics.

Que si volem salvaguardar els nostres estalvis hem d'injectar diners publics en els bancs privats, on estan les polítiques neoliberals ara? Diners publics, intervenció, això és el neoliberalisme?

Ningú recorda? Les pensions públiques es van a acabar! Facen-se plans de pensions, el públic no té futur!! I mira per on, una dècada després s'ha de donar diners públics als bancs privats perquè sostinguen els seus plans de pensions privats.

Les pròximes reformes laborals estan molt prop, per a ser competitius cal poder despedir sense cost econòmic i també rebaixar els salaris. Ser competitius amb qui? Amb els que estan produint tots els béns de consum a cent euros el mes? Jornades de dotze i catorze hores? No veieu que no!! Que esta no és la solució.

La fase de doctrina del xoc s'esta acabant, una vegada totes les fites aconseguides pels grans pensadors d'esta situació. A pesar de la “crisi” existent podem veure com els grans mitjans de comunicació estan aguantant estoicament, quan en el passat a la minima és veien caure, són els encarregats de mantindre esta situació, avui en dia pertanyen a les grans corporacions, sense ells seria impossible mantindre esta situació d'angoixa popular.

La cultura de la temó, es pot dir que és paral·lela  a la doctrina del xoc, però augmenta la seua densitat a mesura que es va aconseguint les pautes marcades a aconseguir. Amb la cultura de la por es busca el control d'una societat desconfiada i atemorida. Ells tenen molt clar que guanyaran infonent pànic i terror a les possibles conseqüències que esdevindran, sinó és així els grans moviments socials podran amb ells. També tenen clar que les possibilitats de grans revoltes seran reprimides amb uns mitjans inimaginables, a pesar d'això, si escomencen, també saben que estos mitjans repressius fracassaran.

Si no fóra així el futur dels nostres descendents serà molt negre. Tots els grans canvis de societat en la nostra història han sigut molt durs i este és un gran canvi el que s'acosta.

  

QUE ESPEREM?

Desesperant! Tots mirant al nostre voltant, esperant. Esperant què? El salvador? Quin salvador? La situació que tenim avui en dia esta orquestrada, tant en l'econòmic com el polític, tan orquestrada que s'escapa de les mans dels nostres governants. El que també esta clar és que la societat del bé estar molesta en les previsions dels directors de l'orquestra, un pobre sempre és mes manipulable del que disfruta d'un benestar. Però tampoc ha de ser molt pobre, sinó el sistema no podrà utilitzar-ho. S'arriba a la conclusió que per al sistema que es vol instaurar el terme mitjà és l'adequat.

Ningú ha vist com funciona una resclosa, ens han ficat en esta fase. Nosaltres els occidentals érem el nivell de dalt. Han obert la comporta, la de baix, estem baixant de nivell, a clares llums s'esta veient, mentres ens fan creure que els mes pobres volen tindre el mateix nivell de vida que nosaltres, i el més just és que així siga. Per això ells han de pujar el seu nivell a costa del nostre? No! Perquè les grans corporacions posen els ulls a Àsia i no a Àfrica? Són més pobres els africans i ho continuaran sent. Tot són matemàtiques, demografia i resultats.

Saben que el gran drac s’els menjara, com sabien que Pearl Harbor seria atacada, com tantes altres coses saben que passaran i deixen que passen per pura estratègia, amb unes grans previsions econòmiques darrere. Alguns ja pensaran, és un anti ianqui, estan equivocats, el poble dels UE és enganyat igual que nosaltres, estan en el nostre mateix sac.

Em sento malament esperant, igual que els corders esperant que els sacrifiquen. Tota la vida basada en l'esforç i l'estalvi, com em van ensenyar, i quasi al final em dono compte que era tot una mentida. Que jo decidia sobre el meu, que els fruits dels meus esforços serien per al mi i els meus, no he decidit rés del meu, que tard em done compte. S’emportaran tots els meus somnis. Sempre he odiat lés paraules “que em treguen el ballat” perquè em sentia panoli al costat de què la pronunciava, estic dubtant, no tindria raó?

I també el que em dol, és veure a qui ens governa en les esferes mes baixes, que són igual que jo, que patiran les mateixes conseqüències que jo, i molts, abans que jo, seguir el joc orquestrat, la majoria de les vegades per un trist sou, que comparat amb els altres és molt, però un sou.

No esperem que ningú ens salvara. En la meua poca capacitat només em resta dir, fills de puta!!!