AL POLITIC EBRENC

Una de les coses que he aprés en els meus anys de vida, és que sempre has d'estar al costat dels teus, d´els que t´estimen, d´els que et consolen quan ho passes malament, d´els que t'ajuden quan els necessites, en definitiva d´els que viuen amb tu els mateixos problemes; dels principals motius pels quals cal estar sempre amb els teus, són, quan el poder de la raó esta del seu costat, i és obvi, i l'altre és, quan no tenen raó, per a convéncer-els que estan equivocats.
Les terres de l'Ebre fa anys que tenen problemes, i son nostres, de tots els ciutadans ebrencs. Catalunya per boca de Barcelona, es queixa a Espanya, que dona mes del que rep, que no és just que els diguen que són insolidaris. Nosaltres els de les terres de l´Ebro tenim el mateix problema, respecte a Barcelona i segurament que també se'ns ratllara d'insolidaris si ens oposem al transvasament d'aigua.
Ara de veritat, és quan se sabrà qui estima a les nostres terres, i no val les excuses dels mals pagadors, com alguns volen fer-nos creure, portem molts anys amb el problema del transvasament i a estes altures que ningú es vullga justificar, o s'esta defenent el territori des de posicions polítiques justes, o s´el ven, com molts ja han fet.
Sabeu els polítics de les terres de l´Ebre, que esteu on esteu, gràcies a la gent d'estes terres, per a defendre'ns i defendre el nostre territori. Si l'aigua és el problema del futur cal començar avui a resoldre-ho, no esperar que existisca el problema sense abans haver aplicat polítiques d'aigües que porten a la seua racionalització. El nostre govern català porta prou temps per a haver-hi previst el problema, ja que era sabedor, i a més tots els seus membres han anat a les manifestacions antitransvasistas.
Per les dos raons anomenades és per la qual cosa un ha d'estar a costat dels seus, espero que tots els càrrecs publics de les terres de l'Ebre, defensen el nostre territori.
Qui no ha sentit di “la naturalesa es sabia” es tan sabia que sempre ha eliminat a qui l´ha posat en perill….

COMUNICAT ALS REGIDORS I A LA DIPUTADA AL CONGRES

Tenim un problema i fa temps que l'esperàvem. L'Aigua. No vaig ha entrar a discutir si el tranvasament és just o necessari. Sinó el perquè hem arribat a esta situació, i és molt simple, des que coneixem el problema, ningú ha començat a aplicar polítiques racionals de l'ús de l'aigua, i qui té la culpa? El govern català.
Fins fa pocs dies, els polítics antitransvasistas “tota l'esquerra” es vanagloriaven d'haver parat el tranvasament, i que ells eren els garants que això continuara així. En una setmana, canvi de 180º d'estos mateixos polítics, puc fins a cert punt entendre este canvi tan dràstic, a causa de la necessitat, en els polítics de la costa de Balaguer mes cap enllà, però de cap manera dels meus, dels de les terres de l'Ebre. El territori, a banda de totes les necessitats que té, també necessita l'aigua, tots sabem que fa un mes i poc, s'estava qüestionant si s'anaven a poder omplir els quadros d'arròs per al seu conreu.
Com pot una persona que ha estat venent un producte durant anys, a tots els veïns i amics, vinga ara i diga el contrari.
Voldria recordar a la diputada, que vaig estar en el miting central del PSC de les terres de l´Ebre, en la seua mateixa capital. Et vaig a recordar el que vas dir, abreviant. Que durant molts anys has pregat perquè no es fessa el transvasament, i me ho crec, ja que ets molt creien i que havies estat molt preocupada fins que els socialistes han derrogat el transvasament, i que ara estava tot solucionat, que amb els socialistes no hi hauria cap mena de transvasament. Ara em dono compte del perquè canvies de paréixer, i són dos les raons, la primera perquè vas pregar malament, i la segona és perquè al congrés se va a treballar, a defendre els interessos dels teus, no ha pregar. Saps alló de “encomanat a déu i no corrigues” els estava perseguin un bou, i l´ultim deia “ai déu meu, ai déu meu” de poc servix pregar quan els problemes són terrenals.
També el cap de llista per Tarragona, va vindre a dir que s'havia aconseguit parar el tranvasament, pels socialistes, anomenant el company senador de Falset qui parafrasejant la Fontaine, deia, que els socialistes eren el bou que vènia del treball i la formiga que anava damunt eren els atres, els dos venien del tall de treballar, però qui havia realitzat l´ardua fenya de llaurar, era el bou “els socialistes” la formiga “els atres” no avien fet res. Per als que coneixem les faules de Jean de la Fontaine, sabem que els animals no són els anomenats, són altres, i la moralitat ve a dir, que per a surtir d'un problema és necessària la força de tots i que normalment el que mes parla és el que menys treballa, i al final potser serà així. Les declaracions del portaveu del PSC i delegat d´agricultura de l'ajuntament d'Amposta van pel mateix camí, i ademes s´amaga, vergonyos. En tant que als atres que els juzguen el seus, pero, que pensen que estan en el mateix paner.
Voldria prendre un compromís, davant de tots els que reben este correu.
Servisca este escrit com a escriptura publica: Si a causa d'un acte de coherència política, seguint el discurs polític portat durant anys, els càrrecs públics amb responsabilitat a nivell territorial, de la meua ciutat, es veren obligats a abandonar el càrrec, amb la qual cosa entenc les penúries econòmiques que passarien. Em comprometo a donar de menjar als seus fills el temps necessari, povrets, fins que troben un ocupació.
Xeics! tan necessitats esteu? No teniu etica ni vergonya? Qué fareu quan vos diguen traidors? El poble és menut, podreu anar amb la cara alta per la ciutat? Pensàreu, que el temps tot ho cura, pero sempre hi haurà algú que vos ho recorde, i no vullgueu comparar-vos amb l'exalcalde convergent, si ell ho ha passat, natros també, perquè ell, sempre a sigut coherent, i no s´amagat mai, encara que d'idees antagòniques a les nostres, ja no sé si les vostres.
Estic segur que altres és soliraditzaran en mi, i participaran en una recollida de fons per estos politics tan necessitats

Salut! i República

A LA REGIDORA DE PARTICIPACIÓ CIUTÁDANA D´AMPOSTA

 

La finalitat d'identificar els carrers per noms, costum que tenim a Europa, esta clar que és simplement per a saber la seua ubicació dins del conglomerat de la ciutat. També els noms dels carrers, quasi sempre, són noms de persones insignes, que ens servix per a recordar les proeses d'estes persones. Una de les coses que tots sabem, és que els grans canvis socials, és el poble o el poder econòmic el que els du a terme, pressionant al poder polític, encara que després el nom dels carrers siguen per a estos últims, quan estos canvis polítics són execrables, com el que ha viscut el nostre país, en el segle passat, les generacions futures, no poden de cap manera oblidar el seu passat, però tampoc poden fer ostentació de noms de personatges que han sigut botxins de la gran majoria dels nostres avantpassats. Alguns d'estos “petits demòcrates” dels nostres dies, creuen que quan els feixistes van guanyar la guerra, van guardar els noms dels prohoms republicans? O tan sols el de grans pensadors que creien en la llibertat del ser humà, com el bé mes preat que té? No, rotundament no, per tant, el sostindre en els nostres dies nomenclatures de tall feixista és d'un anacronisme típic dels nostàlgics d'aquells temps.

La demagògia és l'arma principal del que deté un càrrec public, però el que no pot fer un càrrec public és justificar la seua incapacitat política, dient que manté el nom de dictadors a fi d'un petit referèndum democràtic executat via cartes, i localitzat. Senyora regidora, no són tots els carrers de la nostra ciutat de qui residim a Amposta? I al mateix temps de qui circulen per ells.

Tenen vostés una visió de la ciutadania molt restringida. Perquè sera?

COMUNICAT ALS REGIDORS

Comunicat als regidors

El nostre país és sobre de tot un país de formes, de guardar les formes. Quan un ciutadà diu el que pensa la gran majoria, les critiques a qui van dirijides s'interpreten com a insults i s'intenta per tots els mitjans que la parròquia també ho veja així, amb la qual cosa s'aconseguix un enfrontament entre ciutadans que només beneficia a l'espavilat de torn que només espera traure profit. Esta ha sigut la política de CIU a nivell municipal al llarg de mes de vint anys. Avui, a Amposta, som ja mes de vint mil habitants, els incondicionals de CIU, hem pogut constatar estes ultimes eleccions quants són. En cap moment vull discutir els resultats obtinguts per CIU estes ultimes eleccions municipals, però si qüestionar la política duta a terme per este incipient grup governant, continuista de l'anterior consistori. Per damunt de resultats electorals, per damunt de majories electorals, en tota persona de bé, esta l'ètica i en un càrrec public el servir a les majories, que són el poble en el seu conjunt, no els interessos d'uns pocs.

Referent a la nomenclatura, d'alguns carrers, de prohoms feixistes, simplement un comentari, estic cansat de sentir nacionalistes i no nacionalistes, d'aquella època, que el franquisme no els deixava ni parlar ni practicar la cultura catalana, que coartava tot el referent al català, pregunto, som coherents amb el que expressem? Voleu que vos diga noms d'alts càrrecs, de dins de CIU, a nivell municipal, que han soltat este discurs i seguixen soltant-ho, que es pot esperar de personages d'esta mena, que demostren que no tenen ètica ni sentiments de poble i de respecte a la seua cultura, permetent que trenta anys despres, cognoms execrables embruten els nostres carrers, estos noms i cognoms han d'estar soterrats dins els llibres d'història, per als que vullguen investigar puguen en tot moment saber els que han sigut estos personatges, i d'esta manera impedir que en el futur puguen ressorgir individus com estos. Si el meu vot permetera semblant anacronisme la vergonya no em deixaria surti de casa, sera que ells no tenen. Esta clar que certs individus, parlen de nacionalisme o de catalanisme de la boca per a fora, ja que el que demostren, és, que l'únic que els preocupa són els seus interessos propis i el d'alguns del seu col·lectiu.

També voldria donar un poc d'alé a l'oposició, que no es preocupe per l'aparcament que volen fer en el parc de les escoles, ja que no es realitzara.

Si heu sentit per la ràdio les declaracions de la regidora de participació ciutadana, uns pocs vots han permés que les nomenclatures feixistes no es canviaran, per tant com demòcrates que són, mes de mil vots en contra del parc permetran salvar-ho. O voleu dir que tindran tan poca vergonya, que com els vots no han sigut de la seua parròquia no es tindran en compte?

No voldria pensar que tot els nacionalistes de CIU siguen nacionalistes de “pipa i porro” com es diu per aquí, sinó que algun de seriós ha d'haver-hi, i que de veritat crega en el nostre país i en el nostre poble, perquè els oportunistes, l'únic que a la llarga aconseguixen és vendre a la seua gent, per interessos propis.

Companys/es Salut! i República

CARTA A UN SOCI DE LA CAMBRA ARROSSERA D´AMPOSTA

El pròxim vint-i-quatre estas convocat a una assemblea, on se't vol fer creure que eres important per a prendre decisions. El president utilitzant els mitjans de tots, esta preparant l'assemblea, i no et càpiga cap dubte que, tú, decidiràs molt poc en tot el que s'acorde. Pel que es veu, en totes les èpoques, siguen feixistes o demòcrates, sempre han actuat així, en la cambra, la junta és la que decidix l'esdevenidor de tots, segurament sera pels estatuts, que pot ser eren útils en el principi, a causa de la poca formació de la gent de llavors.
El president decidix que no vol seguir mes “mèu” he envia una carta a tots, lloant el treball fet, faltaria mes, parla de transparència de participació, i no és ruboritza a l'emprar estes paraules, quan ell sap perfectament, que ell i els seus són els que decidixen per tots i de una manera fosca, com se diu aqui “esta clar com l´aigua d´escurrar”.
En la convocatòria, el tercer punt, segurament és un dels motius pel qual, el president, té la jugada de la dimissió. Ja fa temps que se sap de la fusió, amb arrossaires de l´Ebre, i que dita fusió esta condicionada a la construcció del pont entre St Jaime i Deltebre, i ademes la dita fusió sera “imposada” des de la Generalitat, en este assumpte la democràcia brillara poc, tot seran qüestions econòmiques. Pot, que la jugada, entre altres, siga, que el soci, a causa de la poca transparència, en tot este afer, d'alguna manera, li demane que no és oportú en estos moments deixar la presidència, amb la qual cosa, ell sera el que duria a terme la negociació de la fusió, d'esta manera en un moment donat, sempre podria defendre's de les critiques, argumentant “vosaltres em vau demanar que quedara”. La requalificació dels terrenys, mouran molts interessos, que passara? Els que repartisquen el pastís s'engreixinaran les mans.
El punt Quart, es renova tota la junta, és així? És legal? Ho marquen així els estatuts?
En menys d'un mes es convoquen eleccions, ajustant els terminis al mínim, perquè no hi haja temps de reacionar, viva la democràcia i els demòcrates! I com ultim punt quan esta tot cuinat, pregunteu! Ara que ja no servix de res. No és la primera vegada que ho fa, i pel que es veu no sera la ultima.
Company, vull dir-te que eres el soci patidor, el qual s'utilitza per als interessos d'uns pocs.

CARTA AL PRESIDENT DE LA CAMBRA ARROSSERA D´AMPOSTA

Pareix que dixes el càrrec. Qualsevol persona que ha seguit estos anys de presidència teua, tant les decisions que has pres, com els resultats, davant d'una baixa tan espontània, pensa, quelcom passa en la cambra, aixó fa pudor.
Enfront de les lloances que fas en la teua carta als socis, vull recordar-te que vas començar la teua presidència amagant una mala gestió de l'equip anterior, tu i els teus, que sabem qui són, sabreu el perquè; vas continuar expulsant a les veus critiques, la mateixa política que van seguir els franquistes amb alguns d´els socis fundadors; després al llarg de la teua legisladura, vas continuar reprimint a les veus discordants amb la teua política, amenaces d'expulsió conjuntament amb sancions econòmiques. Personalment crec que els oponents a la teua política, es van equivocar, la temo és lliure. En la teua carta t'erigixes com un salvador de l'economia de la cambra, quan tu saps que no ha sigut així, ja que els factors que van fer arribar les ajudes i la planificació economica, s'han escapat en tot moment de les teues mans. Tant el teu càrrec com les accions ampreses per a la cambra, partien del despatx de la plaça d'Espanya, i el que enten una mica de politica sap el perqué. El desvergonyiment amb què has malgastat diners dels socis ha sigut un clam. Dis-me,entre altres, el rentat de cara que es va fer en la part posterior de la cambra, en quina intenció va ser? Era necessària per al bon funcionament de la cambra? Vas rebre ordres expresses?
Vas cambiar els estatuts, no era per a perpetuar-te en el càrrec, entre altres coses? Penso que quelcom no cuadra, et diré el que crec que puga passar, que pot existi un forat comptable? Una operació urbanística encoberta, a llarg termini? Fent el que llavors no es va fer i potser hauria sigut bó per al soci, una fallida; o ja no eres persona de confiança dels teus correligionaris? Es descarat els entramats que feu, tot per coses personal, tipic de la dreta. Ets tot un personatge, un demòcrata dels peus al cap, crec que la cambra arrossera esta d'enhora bona amb la teua marxa, si és que no et penedixes. També veig que com tots els individuos de la teua mena, ho dixes tot ben lligat, et sona?

CENTRALISME TARRAGONI

El Manel Zaera es queixa del centralisme tarragoni, a l´hora d´elaborar les llistes a les proximes eleccions legislatives. En un comentari en el seu bolg, venia a dir, que si jo no era una mica il-lus, i veig que es tot el contrari, sol passa molt, que es veu la palla de l´altre i no la viga en el propi ull. Zaera, no ten dones compte que estas dins un partit on les decisións son piramidals, on la democracia brilla per la seua ausencia (com dins de tots els partits) per moltes assamblees que fesseu, la cupula, a tots els nivells, son els que decidixen la politica a seguir, i no en ares de la ciutadania, sino en lo personal, lo carrec i el sou. Si no agarreu els jovens, que en les ultimes eleccions, he vist que en sou uns quans bastan preparats, i foteu als que hi han ara al carrer, en lo que son els carrecs municipals, i també apartar-los del poder de decisió de l´assamblea local, si no ho feu aixi, les proximes municipals, ojo que en traguesseu dos. No sé para que vos servix tans d´estudis i de formació si no sou capaços ni de preveure el que passara, ni de buscar les solucions per remediar-ú. Es que no veieu vindre que la Lizarraga tenia poques expectatives de tindre el segon lloc, la loteria no sol repetir molt en la mateixa casa, i que ademes el ciutáda del carrer de estes terres no ha vist res per part d´aquesta persona. Si li donent el tercer lloc a Tarragona, també tots sabem que dependra de la loteria el que surtigue el-ligida. En cuatre anys no ha estat mai al costat del poble, tan en les manifestacions personals com les multitudinaries, sempre pendent del que dira el partit.
Fins ara, juventud era sinonim de descontent, rebeldia, canviar les coses, pero veig que la vostra generació es mes que res, amorfa i conformista, si sou incapaços de canviar les coses dins de casa vostra, com voleu ferú fora.