Dos dies festius complets, una organització ben planejada, una participació popular entusiasta, es notava que la gent disfrutava de l'ambient d'amistat, trobante en los amics i xarrar de la família de la situació econòmica, un ambient de poble, segurament el que buscaven els organitzadors o no?.
El que si puc assegurar, que els que hem reviscut estos dies, no era l'ambient que existia en l'Amposta de principi de segle vint, i tampoc estava en l'anim de ningú el reviure-ho com llavors.
El que he pogut constatar en estos dies d'exposició, encara que fasse temps que ho veig, és que Amposta no té història, parlo de la història dels ciutadans que l'han poblat. Això ho constato en les xarrades a què he assistit, és mes, la poca que hi ha només parla de l'oligarquia ampostina. Qualsevol, inclús amb poca formació cultural diria, això és impossible. Si! Això és així, la història s'escriu, l'escriuen els que la viuen o després pels treballs de busca dels historiadors. Aquí ningú compta com era el mal viure d’els nostres avantpassats, les penúries dels treballs, els abusos dels terratinents. L'ambient medieval viscut fins fa poc mes de quaranta anys. Esta clar que en el carrer ningú vol penúries, però he trobat a faltar un record, en les xarrades, que parle del poble que ha patit, dels nostres avis. Els que en lo seu temps van fer Amposta, no els que s’han enriquit a costes d’Amposta. . Llig a Arbó alguns diran, no és això, si volem recordar, recordem tot, el bo i el pitjor, espero que l'any que vé siga així.
El competir sempre és bo, simplement ajuda a millorar, ara, quan es competix cal mirar amb qui, si no, estas abocat al fracàs.
martes, 25 de mayo de 2010
martes, 18 de mayo de 2010
CARTA A UN FUNCIONARI
Ningú pot alegrar-se que li abaixen el sou a un treballador, com tampoc el treballador que li han abaixat, dir, quan les coses anaven bé…. Simplement perquè si mirem el panorama actual, qui és el que ha guanyat diners a base de percebre un sou? Si coneixes algun, assenyala m'el. Com tampoc, el dir, he guanyat unes oposicions! Que vols dir amb això, que eres propietari d'un lloc de treball? Quina sort tens, eres propietari d'un lloc de treball, eres un privilegiat, a tu ningú et pot acomiadar, tens un sou segur, és poc? Compara-ho amb els que depenen d'un conveni, de qualsevol sector industrial, el de les vuit hores, tú en fas menys, compara els sous! per categories equivalents al funcionariat, fés-ho, per curiositat . Per a guanyar els sous que s'han guanyat en el curt temps de bonança econòmica, tènies que fer mes de deu hores i fins a dotze, les has fet el tu mai de funcionari? Avui en dia els que han “guanyats diners” treballant, tenen un panorama desolador a llarg termini. No poden demanar ni un préstec, per a solucionar els seus problemes. Tú si, eres propietari, t'avala el teu lloc de treball, no valores això, és mes, no estaves obligat a mantindre el teu lloc, si els altres guanyaven tant, perquè vas perdre l'oportunitat?
Company/a, lamentablement, la nostra societat no funciona com tú et penses. Nosaltres els currantes de peu, no tenim culpa de res, sempre som utilitzats pel sistema, per a treballar i per a pagar la mala administració dels altres.
Sé que esteu dient, vosaltres ho pagàreu! Ho sabem, ho sabem company/a, però no voldria pensar que ho dius en forma d'amenaça, perquè nosaltres no hem fet res, simplement treballar, que és el nostre.
Company/a, lamentablement, la nostra societat no funciona com tú et penses. Nosaltres els currantes de peu, no tenim culpa de res, sempre som utilitzats pel sistema, per a treballar i per a pagar la mala administració dels altres.
Sé que esteu dient, vosaltres ho pagàreu! Ho sabem, ho sabem company/a, però no voldria pensar que ho dius en forma d'amenaça, perquè nosaltres no hem fet res, simplement treballar, que és el nostre.
martes, 6 de abril de 2010
AMPOSTA REPÚBLICA BANANERA?
Segur que a alguns no els agradara el títol. Després d'escoltar i parlar amb molta gent sobre el tema, s'arriba a la conclusió que durant molts anys les autoritats elegides han fet el que bonament els ha semblat bé a ells.
Les bones persones, les que van a votar, creuen que els polítics que trien són els encarregats d'administrar el diners de tots i res més lluny de la realitat; sense determinats funcionaris, els polítics no podrien actuar com ho fan ..
Alguns funcionaris són una espècie, per anomenar-los d'alguna manera, de notaris i registradors, que fiscalitzen i controlen tots els passos que donen els polítics, sense el vistiplau i la signatura d'aquests funcionaris, cap polític podria tirar endavant projectes socials o de serveis a la comunitat, d'obres públiques, no cal dir tocar cap partida econòmica.
Per nomenar alguns, hi ha el secretari de l'ajuntament i l'arquitecte municipal, peces fonamentals dins l'organigrama de l'administració municipal. El ciutadà preocupat de formar-se i informar-se, sap que per molt corruptes que siguin els polítics, aquests no poden dur a terme cap corrupció si aquests funcionaris no ho permeten, portant a terme la seva funció atenint-se a la legislació vigent.
Un cop explicat a grosso modo les funcions d'aquests funcionaris, a Amposta els nostres funcionaris tant l'ex secretari com l'arquitecte municipal han comparegut com a testimoni al jutjat de Tortosa, per aclarir certs dubtes del jutge.
Diversos jutjats de les terres de l'Ebre estan demanant documentació a l'Ajuntament amb vista a la investigació de les denúncies interposades en aquests jutjats. L'encarregat de facilitar la documentació als jutjats és el secretari / a en aquest cas. Actualment, la plaça ha estat guanyada per una senyora i tenim una secretària d'ajuntament, que en el poc temps que porta s'ha guanyat una fama de rectitud en les seues accions.Per aquell que no ho sàpiga el que ha estat secretari municipal sense plaça en propietat durant tot el mandat de l'exalcalde deixà de ser el secretari a la presa de possessió de la seua legitima titular.
I vaja una casualitat que ara que els jutges estan demanant documentació a la secretària, aquesta senyora no hi és, diuen que està de baixa des de fa diversos mesos, i sembla que fins al setembre. A veure si endevineu qui és el secretari accidental durant la llarga baixa de la seua legal titular?.
Crec, que això no pot passar desapercebut pels jutges que estan duent a terme les instruccions, i també que la nova secretària municipal s'haurà adonat de la situació. Quan el secretari municipal té qué estar més de un mes ausent en la seua plaça, és competencia d’el alcalde el nombrar un secretari accidental, son massa coencidencies. Més tenin en compte tot la nova informació que esta surtin sobre els cinemes Amposta.
Les bones persones, les que van a votar, creuen que els polítics que trien són els encarregats d'administrar el diners de tots i res més lluny de la realitat; sense determinats funcionaris, els polítics no podrien actuar com ho fan ..
Alguns funcionaris són una espècie, per anomenar-los d'alguna manera, de notaris i registradors, que fiscalitzen i controlen tots els passos que donen els polítics, sense el vistiplau i la signatura d'aquests funcionaris, cap polític podria tirar endavant projectes socials o de serveis a la comunitat, d'obres públiques, no cal dir tocar cap partida econòmica.
Per nomenar alguns, hi ha el secretari de l'ajuntament i l'arquitecte municipal, peces fonamentals dins l'organigrama de l'administració municipal. El ciutadà preocupat de formar-se i informar-se, sap que per molt corruptes que siguin els polítics, aquests no poden dur a terme cap corrupció si aquests funcionaris no ho permeten, portant a terme la seva funció atenint-se a la legislació vigent.
Un cop explicat a grosso modo les funcions d'aquests funcionaris, a Amposta els nostres funcionaris tant l'ex secretari com l'arquitecte municipal han comparegut com a testimoni al jutjat de Tortosa, per aclarir certs dubtes del jutge.
Diversos jutjats de les terres de l'Ebre estan demanant documentació a l'Ajuntament amb vista a la investigació de les denúncies interposades en aquests jutjats. L'encarregat de facilitar la documentació als jutjats és el secretari / a en aquest cas. Actualment, la plaça ha estat guanyada per una senyora i tenim una secretària d'ajuntament, que en el poc temps que porta s'ha guanyat una fama de rectitud en les seues accions.Per aquell que no ho sàpiga el que ha estat secretari municipal sense plaça en propietat durant tot el mandat de l'exalcalde deixà de ser el secretari a la presa de possessió de la seua legitima titular.
I vaja una casualitat que ara que els jutges estan demanant documentació a la secretària, aquesta senyora no hi és, diuen que està de baixa des de fa diversos mesos, i sembla que fins al setembre. A veure si endevineu qui és el secretari accidental durant la llarga baixa de la seua legal titular?.
Crec, que això no pot passar desapercebut pels jutges que estan duent a terme les instruccions, i també que la nova secretària municipal s'haurà adonat de la situació. Quan el secretari municipal té qué estar més de un mes ausent en la seua plaça, és competencia d’el alcalde el nombrar un secretari accidental, son massa coencidencies. Més tenin en compte tot la nova informació que esta surtin sobre els cinemes Amposta.
martes, 16 de marzo de 2010
SATISFET DE SER MAJOR
No vull ser jove, que seria l'anhel de tota persona major. Ho dic per on ens esta portant esta crisi i el tipus de societat que estem construint, de la que la meua generació és en la seua mesura responsable.
L'administració esta esprement cada vegada més al contribuent, el de sempre, a més, el tracte rebut en les seues dependències és cada vegada més exigent i segons amb qui, vexatori, en estos casos, no és dona compte el funcionari, que ell, és un ciutadà més.
El ciutadà se sent estrany en unes dependències que en teoria són seues. El que una persona s'assenta mes o menys a gust en un lloc, tot depén de qui el rep. Quan el ciutadà es presenta en qualsevol dependència pública, i la seua consulta o dret genera un problema al funcionari de torn i este no s'ha desdejunat, prepare's este.
Les empreses, cada vegada estan exigint al treballador més responsabilitat i més producció, que és correcte si va acompanyat també de lés responsabilitats inherents a les obligacions de l'empresari, com són el cobrament puntual acompanyat del preu just per a poder complir amb el que exigix i el compliment dels drets del treballador.
La gallina esta posant poc, este és el problema, cada vegada més no arriben els ous per a tots. El granger que sempre ha dit que les gallines posen gràcies a n’ell, no té solució per a fer-lés posar més. L'administrador de la granja, si això seguix així, tampoc, podrà arreplegar part dels ous de la pobra gallina per fer funcionar la granja i cobrar ell.
Que important i imprescindible és la gallina. Com diuen aqui, si en governa la farina.
L'administració esta esprement cada vegada més al contribuent, el de sempre, a més, el tracte rebut en les seues dependències és cada vegada més exigent i segons amb qui, vexatori, en estos casos, no és dona compte el funcionari, que ell, és un ciutadà més.
El ciutadà se sent estrany en unes dependències que en teoria són seues. El que una persona s'assenta mes o menys a gust en un lloc, tot depén de qui el rep. Quan el ciutadà es presenta en qualsevol dependència pública, i la seua consulta o dret genera un problema al funcionari de torn i este no s'ha desdejunat, prepare's este.
Les empreses, cada vegada estan exigint al treballador més responsabilitat i més producció, que és correcte si va acompanyat també de lés responsabilitats inherents a les obligacions de l'empresari, com són el cobrament puntual acompanyat del preu just per a poder complir amb el que exigix i el compliment dels drets del treballador.
La gallina esta posant poc, este és el problema, cada vegada més no arriben els ous per a tots. El granger que sempre ha dit que les gallines posen gràcies a n’ell, no té solució per a fer-lés posar més. L'administrador de la granja, si això seguix així, tampoc, podrà arreplegar part dels ous de la pobra gallina per fer funcionar la granja i cobrar ell.
Que important i imprescindible és la gallina. Com diuen aqui, si en governa la farina.
domingo, 28 de febrero de 2010
QUE PASSA AMB EL REGIDOR D'URBANISME D'AMPOSTA
Cada vegada estic mes convençut que cap de vosaltres sap el que és la política, i que no esteu en en el càrrec que exerciu per a fer política. Esta clar si no sabeu! És podra estar o no estar d'acord amb la vostra política el que s’ha de estar és en total desacord en la forma que teniu d'aplicar la vostra manera de governar.
Sempre s'ha dit que la dona del Cesar ha de ser honrada però ademes ha de paréixer-ho. Hi ha un altre dita que diu, qui roba un ou roba un bou.
Si que és veritat, que mentres no existisca una sentència ferma, no és pot culpar a ningú de rés
.
Per favor diu el ciutadà! Són tant els indicis de choriceo de no complir amb les normes, que el ciutadà exclama, sera possible! Aquí ningú li treu la cadira a ningú, sera que tots són iguals de xoriços? És que el ciutadà ha de ser el patidor i el pagà de tot. Si no ens arriba els anem a pujar els impostos, esta és la seua solució i amb el desvergonyiment de criticar a aquell que ho fa en una altra administració. No és veuen la gepa.
Senyor alcalde si este municipi fora una empresa privada i vosté fora el propietari, que faria si un dels seus col•laboradors tinguera indicis d'infraccions, conseqüència de no haver complit amb el contracte establert entre les dos parts, i que ademes pogueren demostrar una incipient falta d'honradesa?
Alcalde, li passo una denúncia, que vosté ja ha de ser sabedor d'ella, perquè sàpigue que els ciutadans sabem el que és cou en el nostre ajuntament, i que per molt que intenteu amagar les coses, sempre hi ha uns canals d'informació que s'escapen de les vostres mans democrates.
Es diu, que el gos no mossega mai a la mà que li dona de menjar, que també és podria dir,en, els gossos s'unixen per a devorar el menjar dels que els sustenten.
Si el que diu en la denúncia fora cert, que és el que pensa fer respecte d'això senyor alcalde?.... en altres ajuntaments ho van tindre bastant clar.
Sempre s'ha dit que la dona del Cesar ha de ser honrada però ademes ha de paréixer-ho. Hi ha un altre dita que diu, qui roba un ou roba un bou.
Si que és veritat, que mentres no existisca una sentència ferma, no és pot culpar a ningú de rés
.
Per favor diu el ciutadà! Són tant els indicis de choriceo de no complir amb les normes, que el ciutadà exclama, sera possible! Aquí ningú li treu la cadira a ningú, sera que tots són iguals de xoriços? És que el ciutadà ha de ser el patidor i el pagà de tot. Si no ens arriba els anem a pujar els impostos, esta és la seua solució i amb el desvergonyiment de criticar a aquell que ho fa en una altra administració. No és veuen la gepa.
Senyor alcalde si este municipi fora una empresa privada i vosté fora el propietari, que faria si un dels seus col•laboradors tinguera indicis d'infraccions, conseqüència de no haver complit amb el contracte establert entre les dos parts, i que ademes pogueren demostrar una incipient falta d'honradesa?
Alcalde, li passo una denúncia, que vosté ja ha de ser sabedor d'ella, perquè sàpigue que els ciutadans sabem el que és cou en el nostre ajuntament, i que per molt que intenteu amagar les coses, sempre hi ha uns canals d'informació que s'escapen de les vostres mans democrates.
Es diu, que el gos no mossega mai a la mà que li dona de menjar, que també és podria dir,en, els gossos s'unixen per a devorar el menjar dels que els sustenten.
Si el que diu en la denúncia fora cert, que és el que pensa fer respecte d'això senyor alcalde?.... en altres ajuntaments ho van tindre bastant clar.
miércoles, 24 de febrero de 2010
QUE FAREM EN TOT AIXÓ?
Ja no queda cap empresa ni cap família que no haja reduït gastos, i sobretot els superflus, que és traduïx en els menys necessaris, aquells que es pot prescindir d'ells.
Les famílies estan arribant als limits de les seues possibilitats, si això seguix així pinten bastos.
Voldria, a pesar de l'opacitat d'este ajuntament de donar informació sobre els gastos originats pels càrrecs de confiança, i la seua dubtosa utilitat en estes dates, presentar-vos els meus comptes sobre quants ens costen. També valorar la relació costos i productivitat de totes estes persones.
No se si vostés se n'han adonat que estem en l'era de la informació i les tecnologies, qualsevol persona que pose interés, per mitjà d'internet, pot arribar a un numero important de ciutadans. Ja no es pot amagar rés, són tants els canals que té el ciutadà per a informar-se, que és impensable pretendre enganyar a ningú. No sé si este tema ho tenen clar els nostres governants, sinó és temps que comencen a pensar en això. En la cosa publica la transparència és primordial.
Una cosa! Si la meua informació no s'acosta a la realitat no dubten a rectificar-me públicament els que tinguen les competències.
Nom Categoria Professional Departament
Personal Sou
Mensual
Tere Reche Sense titulació Dinamització econòmica. (5) 2.467,€
Tere Moya Geòloga Obres (10) 3.278 €
Manel Ramon Sense titulació Ràdio Amposta 1.858 €
Pascual Almudeve Advocat Fires (1) 1.534 €
De Santiago (filla) Periodista Gabinet premsa (n/s) 2.325 €
Axel Muler Professor INEF Sports
(8) 3.278 €
Anabel Marcos Advocada Gursam 3.278 €
Total 7 Càrrecs 18.018 €
Estes poden ser lés despeses aproximades mensuals:
Set càrrecs de confiança, segons el que sé, amb una mitjana de quatre persones cada càrrec al seu servici, són 28 salaris més. A una mitjana de mil euros cada u.
Tenint en compte la seguretat social de cada u, més els gastos que comporten cada despatx, mes les dietes i desplaçaments.
La mitjana de cada treballador de seguretat social és de vuit-cents euros.
Un gasto aproximat de tres-cents cinquanta euros per despatx.
Cent euros cada càrrec de confiança per a dietes i desplaçaments.
Salaris 7 càrrecs de confiança 18018 €
Salaris de 28 treballadors a mil euros 28000 €
Seguretat social dels 35 contractats a 800€ 28000 €
Gastos de set despatxos a 350 € 2450 €
Dietes i desplaçaments de 7 càrrecs a 100 € 700€
Total gastos mensuals 77168 €
Cost a l'any 926016 €
Mes de cent cinquanta milions de les antigues pessetes
Quasi podria assegurar que la realitat supera l'aproximació elaborada per mi.
És una ignomínia en els temps que estem el mantindre estos càrrecs. La cara de vergonya hauria de caure-li als que permeten tal despropòsit.
La productivitat d'estes persones comparant-les amb el sector privat en la situació actual, ha de ser minima. És a dir que els ciutadans ampostins estem pagant uns sous que després repercutiran en els nostres impostos municipals, i els rendiments són molt dubtosos, i si no fóra així emplaço al nostre alcalde a què argumente sobre la meua exposició.
Sé que tenim un alcalde molt bergant, i s'abstindrà de fer comentaris sobre el que exposo.
Diuen que la fruita madura cau al seu temps. Deuen pensar que aixó pot ser reciproc
Salut i república!
Les famílies estan arribant als limits de les seues possibilitats, si això seguix així pinten bastos.
Voldria, a pesar de l'opacitat d'este ajuntament de donar informació sobre els gastos originats pels càrrecs de confiança, i la seua dubtosa utilitat en estes dates, presentar-vos els meus comptes sobre quants ens costen. També valorar la relació costos i productivitat de totes estes persones.
No se si vostés se n'han adonat que estem en l'era de la informació i les tecnologies, qualsevol persona que pose interés, per mitjà d'internet, pot arribar a un numero important de ciutadans. Ja no es pot amagar rés, són tants els canals que té el ciutadà per a informar-se, que és impensable pretendre enganyar a ningú. No sé si este tema ho tenen clar els nostres governants, sinó és temps que comencen a pensar en això. En la cosa publica la transparència és primordial.
Una cosa! Si la meua informació no s'acosta a la realitat no dubten a rectificar-me públicament els que tinguen les competències.
Nom Categoria Professional Departament
Personal Sou
Mensual
Tere Reche Sense titulació Dinamització econòmica. (5) 2.467,€
Tere Moya Geòloga Obres (10) 3.278 €
Manel Ramon Sense titulació Ràdio Amposta 1.858 €
Pascual Almudeve Advocat Fires (1) 1.534 €
De Santiago (filla) Periodista Gabinet premsa (n/s) 2.325 €
Axel Muler Professor INEF Sports
(8) 3.278 €
Anabel Marcos Advocada Gursam 3.278 €
Total 7 Càrrecs 18.018 €
Estes poden ser lés despeses aproximades mensuals:
Set càrrecs de confiança, segons el que sé, amb una mitjana de quatre persones cada càrrec al seu servici, són 28 salaris més. A una mitjana de mil euros cada u.
Tenint en compte la seguretat social de cada u, més els gastos que comporten cada despatx, mes les dietes i desplaçaments.
La mitjana de cada treballador de seguretat social és de vuit-cents euros.
Un gasto aproximat de tres-cents cinquanta euros per despatx.
Cent euros cada càrrec de confiança per a dietes i desplaçaments.
Salaris 7 càrrecs de confiança 18018 €
Salaris de 28 treballadors a mil euros 28000 €
Seguretat social dels 35 contractats a 800€ 28000 €
Gastos de set despatxos a 350 € 2450 €
Dietes i desplaçaments de 7 càrrecs a 100 € 700€
Total gastos mensuals 77168 €
Cost a l'any 926016 €
Mes de cent cinquanta milions de les antigues pessetes
Quasi podria assegurar que la realitat supera l'aproximació elaborada per mi.
És una ignomínia en els temps que estem el mantindre estos càrrecs. La cara de vergonya hauria de caure-li als que permeten tal despropòsit.
La productivitat d'estes persones comparant-les amb el sector privat en la situació actual, ha de ser minima. És a dir que els ciutadans ampostins estem pagant uns sous que després repercutiran en els nostres impostos municipals, i els rendiments són molt dubtosos, i si no fóra així emplaço al nostre alcalde a què argumente sobre la meua exposició.
Sé que tenim un alcalde molt bergant, i s'abstindrà de fer comentaris sobre el que exposo.
Diuen que la fruita madura cau al seu temps. Deuen pensar que aixó pot ser reciproc
Salut i república!
domingo, 14 de febrero de 2010
CARTA AL CAP D'ELS MOSSOS, TERRES DE L'EBRE
Tots sabem que els cossos armats són els que sustenten l'estat. La policia és un d'ells, si vosté em pregunta, és necessària? Li diré, va ser ideada per a protegir al poder, a partir d'aixó podem filosofar.
Conta la llegenda, que una reina va nàixer coixa, i com ningú gosava dir s'el, ella no el sàvia. Fins que un dia un vassall va trobar la forma que sàpigue la seua minusvalidesa.
Seré el missatger. Dir-li alguns comentaris que és senten sobre el cos que vosté ha començat ha dirijir en lés nostres terres. Els mossos d'esquadra no són extraterrestres, el cos es nodrix de la societat a la qual pertany, amb les seues virtuts i defectes, és a dir que són poble, per tant tenen les mateixes errades que els que vigilen. Quede clar que parlem de la relació, policia, ciutadans normals, que paguem el vostre sou, no de la delinqüència comuna, que és un altre tema.
El ciutadà té clar que si infrinjix la norma i esta és vista per un agent, este haurà de complir amb la seua funció, no la política recaptatòria amb l'infractor, cosa que esta passant, i molt comentat entre la ciutadania. Sabem que el victimisme és típic d'aquell que és agarrat infraganti, però quan hi ha tantes queixes, quelcom esta passant.
També sempre esta la comparació de comportaments, entre els uns i els altres, i la dels mossos, diuen els ciutadans, no és massa exemplar.
Sàvia vosté, que quan estos surten de marxa, i tornen un poc carregats, truquen als seus companys, per a saber on tenen els controls, ademés ho comenten, un poc desmanotat, no? Estos i altres comentaris semblants arriben desde la ciutadània, si això és predicar amb l'exemple.
Mire senyor intendent, l'única diferència que existix entre vostés i la ciutadania és un uniforme, el ciutadà pagà només demana que siga ben portat, i no s'abuse d’ell.
Una salutació senyor intendent.
Conta la llegenda, que una reina va nàixer coixa, i com ningú gosava dir s'el, ella no el sàvia. Fins que un dia un vassall va trobar la forma que sàpigue la seua minusvalidesa.
Seré el missatger. Dir-li alguns comentaris que és senten sobre el cos que vosté ha començat ha dirijir en lés nostres terres. Els mossos d'esquadra no són extraterrestres, el cos es nodrix de la societat a la qual pertany, amb les seues virtuts i defectes, és a dir que són poble, per tant tenen les mateixes errades que els que vigilen. Quede clar que parlem de la relació, policia, ciutadans normals, que paguem el vostre sou, no de la delinqüència comuna, que és un altre tema.
El ciutadà té clar que si infrinjix la norma i esta és vista per un agent, este haurà de complir amb la seua funció, no la política recaptatòria amb l'infractor, cosa que esta passant, i molt comentat entre la ciutadania. Sabem que el victimisme és típic d'aquell que és agarrat infraganti, però quan hi ha tantes queixes, quelcom esta passant.
També sempre esta la comparació de comportaments, entre els uns i els altres, i la dels mossos, diuen els ciutadans, no és massa exemplar.
Sàvia vosté, que quan estos surten de marxa, i tornen un poc carregats, truquen als seus companys, per a saber on tenen els controls, ademés ho comenten, un poc desmanotat, no? Estos i altres comentaris semblants arriben desde la ciutadània, si això és predicar amb l'exemple.
Mire senyor intendent, l'única diferència que existix entre vostés i la ciutadania és un uniforme, el ciutadà pagà només demana que siga ben portat, i no s'abuse d’ell.
Una salutació senyor intendent.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
