domingo, 20 de noviembre de 2011

QUE ESPEREM?





Desesperant! Tots mirant al nostre voltant, esperant. Esperant què? El salvador? Quin salvador? La situació que tenim avui en dia esta orquestrada, tant en l'econòmic com el polític, tan orquestrada que s'escapa de les mans dels nostres governants. El que també esta clar és que la societat del bé estar molesta en les previsions dels directors de l'orquestra, un pobre sempre és mes manipulable del que disfruta d'un benestar. Però tampoc ha de ser molt pobre, sinó el sistema no podrà utilitzar-ho. S'arriba a la conclusió que per al sistema que es vol instaurar el terme mitjà és l'adequat.

Ningú ha vist com funciona una resclosa, ens han ficat en esta fase. Nosaltres els occidentals érem el nivell de dalt. Han obert la comporta, la de baix, estem baixant de nivell, a clares llums s'esta veient, mentres ens fan creure que els mes pobres volen tindre el mateix nivell de vida que nosaltres, i el més just és que així siga. Per això ells han de pujar el seu nivell a costa del nostre? No! Perquè les grans corporacions posen els ulls a Àsia i no a Àfrica? Són més pobres els africans i ho continuaran sent. Tot són matemàtiques, demografia i resultats.

Saben que el gran drac s’els menjara, com sabien que Pearl Harbor seria atacada, com tantes altres coses saben que passaran i deixen que passen per pura estratègia, amb unes grans previsions econòmiques darrere. Alguns ja pensaran, és un anti ianqui, estan equivocats, el poble dels UE és enganyat igual que nosaltres, estan en el nostre mateix sac.

Em sento malament esperant, igual que els corders esperant que els sacrifiquen. Tota la vida basada en l'esforç i l'estalvi, com em van ensenyar, i quasi al final em dono compte que era tot una mentida. Que jo decidia sobre el meu, que els fruits dels meus esforços serien per al mi i els meus, no he decidit rés del meu, que tard em done compte. S’emportaran tots els meus somnis. Sempre he odiat lés paraules “que em treguen el ballat” perquè em sentia panoli al costat de què la pronunciava, estic dubtant, no tindria raó?

I també el que em dol, és veure a qui ens governa en les esferes mes baixes, que són igual que jo, que patiran les mateixes conseqüències que jo, i molts, abans que jo, seguir el joc orquestrat, la majoria de les vegades per un trist sou, que comparat amb els altres és molt, però un sou.

No esperem que ningú ens salvara. En la meua poca capacitat només em resta dir, fills de puta!!!

domingo, 13 de noviembre de 2011

DEFLACIÓ?


                         




Avui es parla que estem a la vora del precipici, ningú diu el que que hi ha en el precipici. Perqué els grans gurus economics no dieun res? Sols solten paraules que estem al borde de ….. Que si no retallem….. Y quin encert recuperarem si els de baix de tot apretem el cinturó, és veu que la solució la tenim natros com tambe la culpa.  Perqué els empresaris que sempre en la boca gran han dit que ho pagaven tot, ara no en queda cap, no podem contar en ells, han marxat tots fora a guanyar més,  que farem? Ciutádans a paga ens toca i sobretot callar, sino sabreu que llavors si cobrareu, peró en especie.

El precipici i el fons s'anomena “Deflació” qualsevol economista ens podria donar una lliçó sobres el tema, jo no. Més ho menys és una baixada generalitzada dels preus i un PIB negatiu, per a considerar-se deflació diuen els entesos ha de durar mes d'un semestre, el resultat és catastròfic per a les capes mes baixes de la societat. Alguns diran, ja esta passant desde que estem en crisis, no, que no s’enganye ningú, no te rés que vore en el que hem tingut hasta ara.

Però aqui seguim mirant-nos el melic, el nostre ajuntament, ni cap, esta prenent les mesures adequades per a pal·liar el que se'ns acosta. La administració municipal és el primer escaló que té el ciutàda per puguer organitzar politiques socials de ajudes directes a veritables necessitats, més en ciutats menudes que ens coneixemt bastant tots.  Estem regalant milers d'euros a causes abocades al més rotund fracàs, per un suposat eixecament de l’economia. La ultima, la federació de comerç, i el que no sabem! A causa de l'actuació opaca en tots els seus comptes per part del nostre equip de govern, segons la oposició, i aqui no passa res. Se sobre entén que estan els orgáns reguladors per a possible actuacions no convenients sobre les nostres arques municipals, com són en primer lloc la secretària i l'interventor seguits de l'oposició? Se senten veus, que si uns murs, que si la secretària, una denúncia etc, però gens clar, opacitat completa, això és només un exemple, autoritarisme absolut. Els nostres diners administrats com decidixen quatre.

Si la deflació s'establix sobre la nostra economia, tenim a les portes de moltes més famílies la gana, fort de dir-ho, però és la realitat que ens espera. Les mesures paliadoras a nivell de cada ajuntament existixen, tots són mesures socials necessàries, mesures socials de xoc preparades per fer front al quart món existent en les societats industrialitzades, totes basades en la simple subsistència com són el sostre i el menjar.

Portem perdent el temps sostenint l'insostenible, ajudes econòmiques llençades en un pou sense fons, demostracions es poden assenyalar totes les que es vullguen. Esta vist que anem cap al no-res. Sempre les societats han passat factura als abusos del poder, en la història esta escrit, i pel que s'ha vist tornarem a repetir-les.

sábado, 5 de noviembre de 2011

FELICITACIÓ A CIU AMPOSTA





Ja tenim ordenat el descans dels ciutadans en les seues respectives cases i l'activitat econòmica en la nostra ciutat. Les nostres autoritats amb un gran esforç intel·lectual han elaborat la nova ordenança d'ocupació de la via publica.

Jo, hi ha coses que no les entenc, regular entenc que cal regular, però la regulació ha de ser cara al que afecta el ciutadà en els seus quefers diaris perquè no hi haja unes interposicions entre el ciutadà i l'activitat econòmica del municipi en qüestió, que és el cas a tractar, fins aquí és correcta la regulació, hem de pensar que tots som ciutadans.

Que s'entén de necessitat imperiosa que cal regular? Per damunt de tot la convivència. La convivència harmoniosa determina la pau i el benestar del col·lectiu humà, per tant no tindre en compte estos factors determinants significa que tot el que vullgues regular esta condemnat al fracàs rotund.

Que demanen els ciutadans, al incidir un canvi de costums com és la llei del tabac, cal regular els nous costums. Ademes ho demanen perquè vist la posada en practica de la nova llei, esta canviant els hàbits dels afectats per la llei, posant-se a qualsevol hora del dia a discutir els seus problemes en el carrer, la qual cosa origina molt d'enrenou que implica el final del descans dels ciutadans en les seues cases.

Per l'altra part l'activitat econòmica al canviar els hàbits dels seus clients, es veu obligada a realitzar unes sèries de reformes que li originen despeses, i tots sabem que quan se'ns toca la butxaca a fer reformes, ens dol, mes si un pensa que són “innecessàries”.

La nova ordenança, en el seu context i fons esta bé redactada, això sense entrar en detalls, ja que regula tant el descans com l'activitat econòmica.

Però com sempre l'actitud papista del grup governant la caga, volent quedar bé amb tots. Quan es fa una norma i s'aplica, sempre en un moment o un altre de diferents maneres perjudicara algú, per tant sempre es quedara malament.

I en el cas d'esta ordenança, primer perjudica l'activitat econòmica, ja que se li imposa uns requisits que al ciutadà no li va ni li ve i en la seua aplicació als ciutadans, en el seu descans, perquè per endavant ja diuen, no s'aplicara amb efecte de dret, així ho especifiquen en la declaració del ple, tot queda igual per al ciutadà . Per tant esta ordenança esta destinada al mas absolut fracàs, com sempre és habitual en la nostra societat una norma damunt d'una altra perquè el de baix no aclarisca res i es generen un gastos econòmics, estos si innecessaris.

És per a partir-se de rialla saber la classe de gent que ens governa a qualsevol nivell, com no anirà malament el nostre país, em pregunto.

La gran sort dels nostres polítics és la poca consciència ciutadana que existix, que ells alimenten pels redits que obtenen.

                                                                                          


lunes, 24 de octubre de 2011

SOM DIFERENTS O VOLEN FER-MOS DIFERENTS?


Som diferents?

Si analitzem la història recent veurem com les dos comunitats mes importants d'Espanya són iguals en el seu funcionament oligàrquic econòmic, als seus ciutadans se'ls vol fer veure que són diferents només per uns interessos propi d'una oligarquia. Volen controlar de prop la riquesa generada pels seus ciutadans. En la comunitat andalusa a funcionat fins fa poc el sistema feudal del senyoret. Els catalans al ser Catalunya majoritàriament un minifundi van aprofitar la industrialització, i van crear la indústria tèxtil, que no tènia un altre fi que explotar al màxim els seus ciutadans igual que els senyorets, veja les extructuras muntades perquè tots els beneficis retornaren a l'empresa. De record viuen els nacionalistes, de qualsevol índole.

Avui en dia se'ns vol fer creure als catalans que som diferents amb el record d'una indústria que ja no existix, sinó, només és necessari el mirar al nostre voltant i veurem les diferències industrials que existixen entre Catalunya, Madrid, València, Euskadi o Andalusia, per citar algunes, i les ganes de treballar de qualsevol productor en qualsevol fabrica. Tenim el 20% del PIB mos diuen, tambe tenim els millors emprenedors, mirem qui son estos emprenedors, els seus origens?
 Venen eleccions s’ha de treure mes que mai del calaix el nacionalisme, les dos bandes, el tema treu rendimenst, despres estirem un temps tranquils

Dit això, també el que ens fa igual és la manifasseria (mangoneo) política que existix en el nostre país, Espanya. Els polítics catalans són espanyols fins a la medul·la, normal! Som espanyols.

És de bojos, jo crec que els polítics ja no saben on estan, només per a salvar el seu cul i el dels seus amics.

Jo ja no sé si no hi ha jutjats de guàrdia, si el sentit comú ha desaparegut, si al fi tots són un xoriços, i l'espoli és només el fi que busquen.

Com es pot posar en un càrrec de confiança una persona reprovada per un jutge per les seues conductes opaques en l'exercici d'un càrrec public. Com es pot posar en un càrrec de confiança a una persona que ha sigut incapaç de gestionar la seua pròpia empresa. Com es pot posar en un càrrec de confiança a una persona que ha arruïnat a tot aquell que ha tingut contacte amb les seues gestions empresarials. Que per als propis amics ja no és persona de confiança. això si, no li tenen confiança els que paguen de la seua butxaca, els que no paguen de la seua butxaca, estos si li tenen confiança, serà perquè són igual qu’ell?

Ningú obri la boca, públicament tots callats, és que ningú es dóna compte que anem cap a una societat regida per màfies. Que a poc a poc no tindrem res a enveijar a països com Itàlia o Mèxic.

Esta clar que este país nostre, Espanya, s'afona, per culpa dels polítics espanyols, no d’els seus ciutadans.

No hem de demanar perdó a ningú per ser catalans o espanyols. Els sentiments dels ciutadans catalans, en el que és la seua identitat, no tenen rés a voré en els sentiments dels politics.

.

sábado, 15 de octubre de 2011

VULL SER COM ELS TORTOSINS


           


No vull ser tortosí, vull tindre el que tenen ells. Amposta Capital!A part de ser una empresa privada amb vincles a l'exalcalde en els seus temps, és l'eslògan que alguns volen fer creure a quatre sectaris, només això. Desde que he vist el ple amb referència a la moció a la sanitat, es pot dir alt i clar “Tortosa Capital”. Un ple televisat, cosa que els de la “capital amposta” neguen, segur que és per la seua poca talla política. Uns polítics a l'altura d'una capital, discursos de gent preparada ( no vol dir que darrere no hi haja hipocresia) defensa en primer lloc de la seua ciutat, després del territori, com ha de ser, és a dir, com sempre en la nostra història de les Terres de l'Ebre, Tortosa ve amb les seues milícies ciutadanes a salvar la capital amposta, més que rés als seus ciutadans,  si alguns han llegit històries sobre el tema el vora. On estan els ampostins capitalistes? A l'ombra del roure! Esperant que caiga el manà, és al  que estan acostumats. Som un poble, un trist poble, administrat per agricultors, això si, vius.
El nostre alcalde amb càrrecs en la sanitat, quines són les seues declaracions? Segurament dirà, hem augmentat 17 llits el nostre hospital, venent-ho com un èxit, mentres els altres retallen nosaltres ampliem els nostres servicis assistencials, sap ell de sobres que no és així en la practica asistencial per el malalt, a part d'un hospital que només és per a convalescències i operacions de poc risc, també ho sap de sobres.
El nostre alcalde a part de no voler televisar els plens i tindre comportaments típics de poble agrícola que és exercir de manera excessiva la seua influència (cacic) per a beneficiar als seus i entre ells no cal oblidar que la majoria dels seus càrrecs són per a empreses privades de la sanitat, es pot esperar molt a favor de la sanitat universal publica d'un càrrec electe que esta en la nomina d'empreses privades del mateix sector?
Veure un ple com el televisat en l'ajuntament de Tortosa i veure-ho en l'ajuntament d'Amposta  és comparar l'edat mitjana amb el segle vint-i-u, uns plens per a plorar, mentres l'oposició exposa es pot veure en molts casos l'alcalde parlant amb els altres, això és copiat de l'exalcalde, deplorable, vergonyós, és el que tenim!
Només em queda dir que em trec el barret davant el ple tortosí. Vull que copien ja que no són capaços de tindre un mínim de respecte al ciutadà que no els ha votat, ja que sempre parlen de la seua majoria per a estar en el càrrec.
Simplement voldria dir als regidors de CIU que venen temps dolents, que el exalcalde es va equivocar en el transvassament, encara que no ho heu patit en vots, pregunteu als regidors de llavors si van patir moralment? Tot per interessos de savem qui, ull que ara no passe igual, la sanitat i la educació es cosas de tots, no de uns pocs, per moltes assegurances i mutues privades tinguesseu, vorem?

sábado, 8 de octubre de 2011

VIVIM UN SOMNI?


     


No pot ser, estem somniant? I per molt que el malson arremet contra nosaltres no despertem. Com pot ser que amb les barbaritats econòmiques que s'estan fent, no sóc economista però les compare amb les mesures casolanes que estem fent els ciutadans i es veu clarament que seran incapaços de crear ocupació i riquesa.  Que els sindicats i els partits polítics estiguen en el salve's qui puga, nosaltres els primers, esta és la seua consigna.
A tot arreu es critica els sous, les pensions, els privilegis, el trafic d'influències dels polítics, i com si no fóra amb ells, polítiques de retalls tots dirigits als dos pilars de la nostra societat, de tant en tant una mesura sorollosa dels seus mitjans informatius, per a veure si aplaquen les ànsies de venjança de la pleb, mesures que signifiquen una gota en el mar.
Sous i mes sous repartits entre els membres dels partits que no han obtingut un càrrec per mitjà de les urnes. Un exemple prop de nosaltres, sera veritat? Segur que ningú ho desmentix, l'exdelegat del govern de les Terres de l'Ebre, té un càrrec d'assessor en la diputació de Barcelona, la diputació té 51 diputats i 49 assessors amb un sou mitjà de tres mil cinc-cents euros, a part desplaçaments i dietes això en una institució, perquè servixen estos assessors? Demencial! Si algú vol saber més sobre sous inútils que mire al seu voltant i vora, però no! Farem esperar el malalt i pagar al pare de l'alumne que són molts per a mantindre'ns i mansos.
Només falta rés més que mirar diaris per alzar els braços al cel.
Parlem de la meua ciutat, la meua volguda ciutat! A la qual financió directament, per a  morir-se i partir-se de rialla, i surt com una gran notícia a la solució dels empresaris.
Estos gestors, els nostres, que han sigut incapaços  durant el temps de bonança d'atraure indústria a la nostra ciutat. Però no, ara en estos temps descobrirem Amèrica, es crega una oficina per a emprenedors per a portar indústria amb un pressupost de deu mil euros, un pensara, és poc, si val la pena? Però esta oficina té personal, un càrrec de confiança, una tècnica i una administrativa, perquè? Miren qui ocupara els càrrecs? Perquè? No és un son, és el gran malson dels ciutadans que l'estan perdent tot, i els altres anirem darrere, el pitjor és que ens tocara veure l'agonia dels altres i la pròpia.
Segurament la gran indústria que crega milions de llocs de treball s'esta gestant, però el pitjor d'ella és que no hi ha plans de seguretat per a la seua producció en fabrica.

domingo, 18 de septiembre de 2011

PAU SOCIAL


                             


No cal ser un gran analista polític per a saber que la “pau social” de la que disfrutem no tardara a trencar-se, per molt que les policies s'estiguen preparant per a això, arribara i la seua contenció sera impossible. Este fet irrefutable, no porta  que mentres no arribe, el compliment de les normes de convivència  no es duga a terme.
Esta clar que hem arribat a tal punt que l'únic que preocupa als polítics és a part de la cadira  el seu sou, és el salve's qui puga, solucionar cada un els seus problemes, el col·lectiu poc importa.
Tal comportament porta a qui esta per davall, esperant que els polítics administren i regulen, pensen, primer jo i els altres que s'apanyen, he de solucionar els meus problemes igual que fan ells i si per a això no respecte les llibertats dels altres, els altres que facen el mateix! Si seguim així prompte la llei de la selva, el mes fort sera el que dominara.

A nivell de la nostra ciutat, Amposta, tenim l'ordenança municipal de policia i bon govern, per a la confecció d'ella segurament no s'han trencat molt el cap, el mes segur que haja sigut fruit de copiar i apegar i així ha de ser, sinó no s'entén perquè amb tota la senzillesa del món i la contundència que comporta una norma en una societat civilitzada no s'aplica.

No es donen compte estos polítics que la seua ineptitud esta portant a enfrontaments inecesaris entre la població. Perquè la policia pot actuar en la regulació del transit de vehicles pels carrers? I la mateixa policia no pot actuar contra actes incívics que contravenen a esta ordenança municipal? Perquè els loobys de l'oci poden més que els ciutadans que són majoria? El dret al treball ha de ser igual per a tots, un local d'oci té dret a obrir les seues portes dins les normes que hem acordat entre tots, com també el treballador d'un altre sector té dret al seu descans per a poder tornar al seu treball l'altre dia en condicions òptimes.

Un avís a navegants, el problema fa temps que ho tenim, el parxeo que estan portant els polítics causa i causara més problemes entre els ciutadans, les associacions de veïns no estan duent a terme la seua comesa, només saben fer circ on no toca.
També sabem que la situació actual de crisi porta a molta gent a no preocupar-se per l'hora d'alçar-se, ja que esta sense ocupació i és compreensible, però que pensen estos ciutadans que qui estan mantenint la nostra societat són els que treballen.
Si estem malament, més estirem si no complim les mínimes normes de convivències, sera una càrrega més sobre lés espatlles dels nostres polítics, que tard o prompte passara factura.