CORRUPCIÓ AMPOSTA

Ja fa anys que aquí Amposta tenim una trama de gent, que fent ús de les seues influencies politiques i economiques s’han aprofitat de la cosa publica per enriquirse, tots sabem qui són i a quin partit pertanyen, son poques vergonyes que per si sols se fotrien de gana, de lo incapaços i mediocres que son, per aixó busquen llocs per vore com poden fotre al proxim.

Si mirem bé el panorama de corrupció al nostre pais de pandereta vorem que tot esta calcat pareix ser com “copiar i pegar” dels ordinadors, en tots els partits hi han “Barcenas” en el entorn de tots els partits a nivell local estan els oportunistes, tots han montat el mateix sistema per expoliar la caixa publica, son tan tontos que no saven més, i tan facil de enxamparlos que no s’enten com no ho han fet. No s’enten si no has seguit les seues singladuras de xoriços durant tots estos anys. Ja fa anys que uns pocs denunciem estos fets, peró com fins poc la majoria és pensava que anavem bé, que erem rics, ningú deia res, ara es diferent, ja era hora!

El nostre poble esta plé de xoriços, algu ho dubta? Que farem?

Segons el Periodico.com, Metodo3, la agencia de detectives implicada en les escoltes privades de politics i empresaris , té en el seu poder 169 informes sobre tots uns “pressumptes” corruptes, la gent d’en peu sabem que vol dir pressumpte.

Dins el informe 155, nombren a un empresari i un senador (155. Informe sobre Jorge Juan Flor Gallen, constructor relacionado con el senador JM Rojo Grado(38 páginas) (diciembre 2012).) Si algu sap de traducción del Castella al catàla vora a qui pertany, es veu que quan varen fer la traducció al castellà no savien que els cognoms i noms no es traduixen. http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/las-169-investigaciones-los-detectives-metodo-2324742

La gran pregunta que sempre m’he fet, es, que han fet els partits de la oposició duran tants anys?

Com potser que una persona nova en politica, com es el nou regidor de PxC, en no res trobe pressumptes practiques fraudulentes en el nostre ajuntament i durant tots estos anys els partits de la oposició no, sent els caps, gent en formación universitaria i en bons discursos, també dubtem d’ells?

Durant tots estos anys ells mateixos han denunciat males practiques que no han portat en lloc, perqué?

En Amposta hi ha molta llimpieza que fer, la farem? Ho faran pactes “jo callo, tu calles)

A Dani Andreu, extensiu als demés alcaldes sobiranistes

A Dani Andreu, extensiu als demés alcaldes sobiranistes.

Es difícil donar opinions quan els sentiments són al mig, més quan els ciutadans d’en peu veiem un enfrontament entre dos forces nacionalistes contraposades. Dos forces nacionalistes que cap de les dos han segut capaces d’informar com cal als ciutadans el que comportaria la segregació de una nació de l’atra, per molts correus rebuts sobre el tema, tots manipulats tant de un costat com de l’atre, sobre els resultats finals de una possible segregació.

Dani (i extensiu) dieu-me un organisme neutral que desprès de un estudi exhaustiu, que comportaria varis mesos o anys d’estudis sobre les dos economies en litigi, que demostra la afectació final a les dos economies. Sopas de duro es el que esteu venen als ciutadans, el tipo de política que heu estat venen durant tots estos anys que ens han portat on estem ara, és allós de a mar marejada ganàncies de pescadors i és ben veritat que a vatros os va bé.

Dani, no sé si es que sou tant curtets o al enreves, que dius en el diari “ que consideres el recurs de l’estat espanyol una pèrdua de temps i diners” vos heu parat a pensar que atres pensem el mateix de vatros,  que avui el que mos preocupa es la crisis, la falta de feina, que mos foten els pisos, que tenim problemes en la sanitat i la educació i vatros perden el temps en declaracions sobiranistes. Els que entenem una mica sobre el tema sabem de sobres que tant per la via legal com en correlació de forces ho tenim futut. En resum, tu també per atres estàs perden el temps i diners que no son teus i no et dediques a lo important que es vetlla per tots els ciutadans de l’Aldea, és allós que veus la palla en el ull del atre i no la biga en el teu. Si al final fareu el que ha dit el President de la Generalitat, que també pot succeir que dixareu a un costat les aspiracions sobiranistes per un pacte que beneficie a Catalunya i que no sigue la independencia.

I et diré mes, sobre la corrupció, que dius que s’ha de preocupar el govern central. Que vas fer en la urbanització hostasol en el segon mandat que vas compartir l’any 2004? No parlesseu molt sobre la corrupció que hi haurà per tots els que heu estat en càrrecs politics en estos anys passats, simplement perquè la omissió o tancar els ulls és també corrupció encoberta. Peró esta clar que tot prescriu, igual que un càtolic quan a pecat va i és confessa i tot perdonat, sera per aixó que tant els nacionalismes com les religions son els que mes han enfrontat i enfronten al esser humà. I quina casualitat les dos ideologies han creat unes eines per escapar del castic, la prescripció i la confessió, perqué?

L' ESTAT!

L'estat omnipotent, pare nostre, monstre entre els monstres, fruit d'una mala mare, l'autoritat. Qui és l'autoritat? El  polític? El jutge? El policia? No! No  són estos l'autoritat, són simples titelles utilitzades per unes minories que tenen el poder de decisió sobre tota la societat, els que decidixen de veritat perquè les polítiques aplicades servisquen per a ampliar mes inclús si cap, el seu poder sobre tots natros.

Pareix que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, que és, i com es viu per damunt de  les seues possibilitats, algú pot viure amb mes del que disposa? Si  no es roba o no es demana un préstec, algú pot disposar de mes diners de què guanya? Qui decidix per tant?

Tots sabem que en la nostra societat l'endeutament personal és sinònim de perduda de llibertat, significa callar quando no s'hauria de callar. No tenien prou de tindre'ns endeutats personalment, es veu que per a les minories dominants el que els seus ciutadans estiguen endeutats no significa tindre el poder absolut sobre hisendes i persones com en els temps feudals, és el domini total d'un país, mes ben dita de tots els països que ells consideren necessaris per als seus proposits, la qual cosa estan aconseguint, tot amb el plàcid consentiment de la “autoritat” imposada democràticament. Els mitjans de comunicació són els encarregats dels rentats de cervell del conjunt de la ciutadania, la temó i la repressió econòmica per part de l'estat són els artífexs empleats; per al seu bon compliment els poderosos tenen al seu servici la justícia i la policia i en ultim recurs el ejercit. El ejercit, que quan l'estat li mana, considera els seus propis ciutadans, enemics en potència. Que ningú es crega que l'ejercit esta per a protegir als seus ciutadans, de qui? Dels possibles invasors, quins?

Ens estan venen descaradament a mercaders, a les grans corporacions, la ficció de les pel·lícules de futur no té res a veure amb la realitat que ens espera. Mentres puguen esprémer-nos econòmicament la cosa no anira a mes, però tindre per segur que dins de les prediccions de qui es maneja l'autoritat, esta la destrucció. La destrucció és el regulador d'enteniment entre els humans, el tornar a començar, generar noves perspectives. El que ningú sap és que ocorrera, amb el potencial destructiu que té l'humà avui en dia.

LLENÇAR LLAST PER LA BORDA?

La situació caòtica econòmica que estem vivint, és insostenible. Insostenible no per l'aplicació de les matemàtiques per a poder pal·liar els resultats negatius en global, sinó per a la ment del ciutadà educat en la bona praxi per a administrar la seua economia familiar. La voràgine dels esdeveniments econòmics fan a este ciutadà plantejar-se mil solucions, que no és un altre de com solucionar el seu problema , els estalvis de tota la seua vida, aquells que ha anat arrapant, retallant molts possibles moments de plaer que altres si han tingut, per allò que em lleven el ballat, no han estalviat, ara si que volen solucions, no recorden el seu mal cap. Voré que el esforç de tota la vida se li endurant es gros.

Per un altre costat és lamentable la situació per la qual estan passant moltes famílies, famílies que a causa de la seua poca formació també de forma involuntària estan sent arrossegades a la més absoluta pobresa, amb dificultats per a adquirir els aliments de primera necessitat. Esta situació és molt mes pitjor que la del ciutadà que esta preocupat pels seus estalvis.

Despres tenim  als polítics, responsables tots, des del regidor fins al president del govern. Polítics que ens han imposat un model de societat inviable, amb unes polítiques totalitàries sense cap transparència, que s'han repartit el país entre familiars, amics i correligionaris. Els podem veure per les nostres ciutats igual que el gall en el corral, caminar dreçats, pensant que són insubstituïbles que ells van arreglar-nos el problema. El problema són ells, ells ens han portat a este model de societat, de corrupció absoluta de la casta política, tant econòmica com institucional, no equiparable  a cap país del nostre entorn. Els podem veure com inclús estan malgastant encara els nostres diners, no se n'han adonat? Si se n'han adonat, no són el seu diners, per això ho fan.

La situació ens l'han posat difícil, com no comencem a tirar llast, el barco s'afonarà. Les rates s’en van soles, peró si no expulsem a estos incompetents no tenim futur, a causa de la poca utilitat dels seus servicis en la nostra societat.

SENTO ELS VINCLES!

En la nostra tertúlia setmanal, àmpliament coneguda a nivell de ciutat per alguns, hem tractat una hormona, l'oxitocina. Per a una persona com jo amb un nivell prou baix en este tema, m'he sorprés. M'he sorprés per diversos motius, pareix que esta hormona la genera mes la dona que l'home, i quant més la genera la dona és en el part, la qual cosa crega un vincle entre el nou nascut i la mare, que després també li continua transmetent quan el xucla de la mamella, però ademes esta hormona l'home la fabrica en el moment de l'orgasme, que també crega un vincle d'enamorament i afecte amb la parella en el moment de l'aparellament.

Jo puc assegurar ara i a tota veu, després de rebre esta informació, que estic enamorat i tinc un vincle. Tinc el vincle de protecció cap als meus fills governants i orgasmes polítics continus de veure tota esta gent rebaixar-se fins a la sacietat , i sera per això que la meua hormona de l'oxitocina esta desbordant creant este vincle protector que m'imposa la nostra societat.

A surtit a la llum una altra llista de sancions de transit, els indultats. No tenen vergonya, són pobra gent, sense principis ni valors. Com pot funcionar un país quan els seus governants no tenen principis ni valors, que algú m'ho explique si pot. Són tant pobres d'esperit que no poden donar exemple? Són tan pobres que no poden pagar una sanció administrativa, ells que cobren de l’administració, de tots natros? Tenen tan pocs principis que no poden ser persones?

Pareix també que a banda de col·locar-se en la institució pare he fill ara també col·loquen a la parella sentimental. Que poca vergonya, tant per part de qui ocupa el càrrec i també de qui ho permet, quina classe de partit és el que fa estes coses i després ens demana sacrifici i retalls.

També han posat en marxa el pla d'ensenyansa dels jóvens, a ser emprenedors. Per a poder alimentar un pobre del partit, ara pareix que els jóvens als quinze anys ja han d'aprendre a ser empresaris, la qual cosa ha de fer un per a poder menjar, quina desgràcia! I la gran pregunta és, com un mal empresari pot ensenyar als altres a ser-ho, quin desvergonyiment! Qualsevol anàlisi realitzad sobre un tema com el de l'educació d'uns valors empresarials en adolescents de quinze anys fet per persones que hagueren d'exposar el seu diners propis, seria descartat, simplement perquè esta edat no generaria una expectativa de futurs empresaris, mes si tenim en compte que avui en dia l'educació de valors s'ha retardat prou anys. Deplorable!! I cal aguantar…….

Comptat i debatut, l'oxitocina crega vincles  d'amor paternals i d'amants, sera per això que ells xuclen de la mamella del poble, perquè este vincle siga mes profund, espere que com a mi em sobra tanta, me la xupen també, l'oxitocina.

El meu dret a camejar no m'ho lleve ningú! Sé que esta proxima la dictadura en gent com aquesta, al temps!

                                                                                                                    

JA ESTEM!

Les alarmes econòmiques sobre el que podia succeir ja fa mes de dos anys es van disparar, tots els grans economistes van vaticinar la situació econòmica actual.

La vorada del precipici en què estàvem, ja a deixat de ser, estem caient en ell, hi ha dos formes de caure en ell, la més suau, que és caure directament i estavellar-te de colp al tocar el fons, estes caigudes poden ser provocades, alguns donaven com a solució dràstica el deixar-se caure, es podria comparar a l'estil d'Islàndia, i tornar a començar novament.

L'altra, la que ens han triat, mes dolorosa, és caure donant colps per les parets del precipici, on clarament es veuen uns interessos d'unes minories sobre les majories.

Podem declarar obertament que la nostra economia esta en deflació,  la pitjor situació econòmica que es pot trobar  una societat avançada com la nostra, amb poques possibilitats de remuntar-la amb les mesures econòmiques que estan prenent des del govern central fins als perifèrics. Rés mes falta llegir tot allò que s'ha escrit per les persones tècniques en economia per a adonar-te que anem pel camí equivocat. L'austeritat si no va acompanyada de mesures de la reactivació de tots els agents econòmics, només comporta patiment. Pel que es pot dilucidar ni les mesures Keynesianes són aplicables en l'actual situació, ja que l'endeutament dels estats i dels ciutadans, fa que la falta de confiança siga tal, que és inviables la seua aplicació.

Si com sempre apliquem comparatius amb situacions passades, la crisi del 29 que va començar en el primer quinquenni dels anys 20 va tindre el seu gran crack amb la caiguda de la bossa del 29, que comporte les grans proclames nacionalistes de cada país per a salvar les seues economies, la qual cosa també fomenta sentiments xenòfobs cap als altres, buscant culpables on no estaven. Com sempre en la nostra història humana, l'element regulador dels problemes és el conflicte, la violència, la guerra, resultat, la segona guerra mundial. La primera guerra mundial també la seua conseqüència és semblant, però no tant divulgada. Ben entrats els anys cinquanta les economies occidentals no van començar a alçar-se (menys la nostra).

Fetes les comparacions que cada u tragui les seues conclusions. Tinguem clar que a curt termini ni tindrem solució, ni ningú, o quasi ningú, sap que derivara la possibles conseqüències d'este canvi de model de societat, que no  de crisi. Més si afitgim que el nostre pais es la cova d’alibaba i la paraula de pas la tenen gent que nomes pensen en ells, espoliant totes les riqueses acumulades en ella.

MAFIA "CARTEL" ?

http://albanodante.blogspot.com/2012/02/el-major-robatori-de-la-historia-de.html

Jo demano al nostre alcalde, que com a president de un grup sanitaria ens digue si aixó és veritat. Que pensa fer al respecte de tot el que és diu sobre el tema sanitari, si la transparencia serà la seua politica com a president del grup sanitari. Que ens digue qui son els propietaris del local que hi ha al carrer America, centre sanitari de rehabilitació en consorci en la sanitat publica catalana.