LA CORRUPCIÓ ÉS COSA DE TOTS?

Portem setmanes sentint parlar de la corrupció efectuada per l'alcaldessa de la Muela i els seus sequaços. La denúncia ha sigut presentada per un sol ciutadà, fa un any, pareix que estos supòsits delinqüents de la cosa de tots, han donat amb un jutge que sap el què és impartir justícia, i la conseqüència ha sigut el destape de tota una trama, que si es realitzara en tots els ajuntaments, pocs polítics i funcionaris corruptes és salvarien. No sé els indicis que ha hagut d'aportar este ciutadà per poder implicar tots estos indesitjables.
Però si que puc dir, que ciutadans d'estes terres han demanat al seu dia a la fiscalia de Tortosa que investigue a algun consistori, per fets térbols duts a terme per exalcaldes i regidories d'urbanisme, al dia d’avui estan esperant una resposta. És tal el caciquisme imposat pels càrrecs públics, que ha paralitzat els tràmits, o hi ha connivència amb la fiscalia? No és l'obligació de jutges i fiscals la de perseguir el delicte davant dels indicis que aporten els ciutadans?

Esta és la pregunta que ens formulem els ciutadans. També sabem que hi ha denúncies interposades en els jutjats d'Amposta, entre altres jutjats, contra els mateixos càrrecs denunciats en l'ajuntament de la Muela (secretaris, arquitectes, empresaris, alcaldes i regidors), però traslladat als càrrecs locals de la zona. Els mateixos mitjos de comunicació de les nostres terres en fant ressò.

Les dites denúncies estan fonamentades i tenen indicis de delictes urbanístics, trafic d'influències, malversació de cabals públics, prevaricació, ús d'informació privilegiada i negociacions prohibides a funcionaris.
Els ciutadans creiem que la justícia funciona per les denúncies interposades pels particulars.
I una vegada comprovats els indicis i practicada la corresponent investigació dels fets per part de qui legítimament ostenta dit deure, realitzar l'acusació en aquells casos en què procedisca, sempre davall el principi de la presumpció d'innocència.
La corrupció en la cosa pública és un tema preocupant, i que els ciutadans no prenen a la lleugera, per tant hauria de ser presa molt seriosament per part de la justícia. Tenint en compte que a hores d'ara i junt amb la desocupació és el major càncer de la societat a què ens enfrontem

La investigació de les presumptes conductes de corrupció ha de ser realitzada per la Justícia, davant de la més mínima prova o indicis presentats davant de l'autoritat judicial o policial. Només el jutge pot autoritzar les escoltes, entrades en domicilis, seguiments, obtenció de dades protegides i comptabilitats dels presumptes implicats, dades estes, a què difícilment un ciutadà particular tindrà accés i que són absolutament necessaris per a poder assentar en la banqueta dels acusats als presumptes delinqüents.
Molts ciutadans esperen que la justícia de les terres de l´Ebre funcione
.
.

AL REGIDOR DE GOVERNACIÓ D´AMPOSTA

Que la policia funciona per productivitat i objectius és un fet, les empreses tenen també un funcionament semblant. El que passa és que un cos de seguretat d'un estat democràtic, la productivitat i els objectius, són diferents dels d'una empresa privada. La productivitat i els objectius mai haurien de ser el sagnar el ciutadà, sinó tot al contrari, el servir'l amb respecte i eficiència. Quan un mira el memoràndum de la policia local editat en un setmanari de les nostres comarques, el servici public al ciutadà no és un altre que la repressió econòmica, que qualsevol pot quantificar en una mitja per sanció, el resultat dona una productivitat molt elevada, l'únic que no crea riquesa, que és el que busca la productivitat. En tant als objectius, no són una altra cosa que l'agent ha d'arribar a un compute de sancions, tenint en compte que les infraccions dels ciutadans són aleatòries, llavors els objectius rés més es poden aconseguir per mitjà de la falta d'objectivitat, ja que l'agent es veu pressionat per un numere de denúncies a realitzar, cosa que segurament passa en tots els cossos policials.
Senyor regidor, podria dir-li el que els ciutadans entendríem per productivitat i objectius. Que els agents tingueren l'objectiu de quinze detencions diàries de delinqüència comuna i així evitar que entren en les nostres cases, que evitaren el màxim possible de casos de violència de genere, que també evitaren diàriament que quinze dels nostres jóvens no poguessen consumir drogues, perquè els camells estarien controlats, i al mateix temps ajudaren a quinze ancianetes a creuar el carrer, que el transit de la nostra ciutat tinga la fluïdesa adequada, en fi, que de veritat foren un servici public a la societat que els paga. Al marge, ni que dir-ho, el control als incívics del transit dels carrers.
És vergonyós, amb la que esta caient, que presumisquen de la repressió sancionadora del transit municipal, que tampoc ho soluciona. Quan tot l'altre esta abandonat, per falta de mitjans o per ineficàcia policial de qui segurament ha d'organitzar-la.
Entenem perfectament que els diners només se li pot traure al ciutadà respectuós amb les normes i temorós de la llei, que té lés seus errades com tot bon mortal

TOTS I FAREM CAP.

Estem ficant-nos, a poc a poc, en una societat dividida en dos tipus de subjectes. Els dependents i els actius. Els dependents són tots aquells que no generen actius i els actius, valga la redundància, són els què generen “ riquesa” per mig del treball. Els dependents,uns per jóvens, altres per vells, tampoc poden ser fabrica de nous vots. Si els dependents no poden generar riquesa ni tampoc vots, poden interessar als polítics?

Als dependents jóvens, se'ls considera el futur, per tant cal cuidar el futur, simplement perquè els dependents jóvens seran futurs vots. Es forma als nostres jóvens en les escoles, els polítics es preocupen que els drets dels jóvens per mitjà dels pares , estiguen assegurats, per a això estan els consells escolars, i l'Ampa i també estan els drets dels educadors i també els seus consells i també estan les forces policials, preocupant-se que es respecte la circulació i la seguretat en l'entorn del futur. Molta preocupació en l'entorn del futur. En el futur esta la supervivència de la nostra societat. La pregunta és, si estem formant persones per al futur, o simplement gent.

Ens oblidem d´els dependents que van fer possible este futur?
Els fills que avui hem de cuidar-nos dels que van fer possible el nostre futur, estem fent el correcte? D'uns anys per a aquí, aparquem als que van fer el nostre futur en residències d'ancians. Algú s'ha parat a pensar perquè no hi ha associacions de “fills i filles de pares” perquè no hi ha consells parentals, perquè els professionals d'estes institucions no fan reunions, per a deixar clar als fills de com funcionara el centre, perquè no fan reunions periòdiques igual que en els centres escolars?
És molt fàcil, en estos centres no hi ha el futur, inclús que hagen forjat el nostre futur. Pensem tots, que el nostre futur no té futur i els que avui creuen que decidixen el futur de tots, tampoc el tindran. No és salva ningú d´aquesta “enfermetat” qué és diu vellesa

Hi ha moltes queixes en este tipus de centres, que són simples aparcaderos d'ancians, però al mateix temps un negoci per a uns pocs, que veuen en els nostres majors una font d'ingrésos. Si la societat no reacciona enfront de la problemàtica, els interessos de les empreses que capitalitzen el tema de les residències d'ancians, estaran per damunt dels interessos dels nostres majors, els nostres el dia de demà. El corporativisme dels professionals en estos temes també estaran per damunt dels interessos dels nostres ancians, també els nostres el dia de demá. Ens adonem que estem forjant el futur dels nostres majors, qué serem natros?
Demà, el que tinga salut i arribe, sera aparcat en una residència. Fem que les residències no siguen simples aparcaderos, per mitjà del control i el seguiment dels nostres majors.

QUE PASSA EN EL AJUNTAMENT D´AMPOSTA?

No sé si a la societat en general, arrel d'esta crisi, li ha quedat clar, que tant la classe treballadora com la classe mitjana, estem en el mateix sac. Els que estan en el fons s'ofeguen mes prompte que els de dalt, però al final tots amb l'aigua al coll.
Durant el temps d'expanció de la construcció, els empresaris es creien que ells estaven per damunt de tots, eren els intocables, no es donaven compte llavors, que estaven sent utilitzats com tothom, per a enriquir a quatre, entre ells, a alguns polítics, la qual cosa s'anomena en l'argot popular el “choriceó” ara que les coses han canviat, que els diners no omplin les arques dels ajuntaments, via la creació de riquesa , estos continuen sagnant el ciutadà mig, pressionant-ho via sancions administratives de qualsevol classe. Això ho fan només per a poder mantindre l'estatus aconseguit per a quatre privilegiats, durant estos anys passats. Sense tindre en compte que el ciutadà ho esta passant molt malament, no se sap tampoc si els preocupa el ciutadà.
Alguns polítics, són, els que en este temps de bonança s'han aprofitat, finançant els seus partits i creant càrrecs de confiança de tota índole, per a tindre contents als de la corda del partit, així com ampliant el seu patrimonis personals usant tots els mitjans al seu abast. Càrrecs de confiança que no pretenen eliminar. Tots estem immersos en una crisi sense precedents. Que és el que fa tota empresa o família quan té problemes econòmics, eliminar tot el superflu. Els ajuntaments no.
Ara, surt a la premsa que l'arquitecte municipal d'Amposta a cobrat factures de forma il•legal, no passa res, fins l'actual alcalde diu que ells mateixos l'han contractat, que seria una incongruència que el sancionaren, i que tots els grups politics ho sabien. És a dir que un polític no té cap responsabilitat, tant si és per incompetència com si és per trafic d'influències, aquí i cap tot, arquitectes que diuen assessoren requalificacions d'altres municipis i empreses municipals, i cobren per això, secretaris, que diuen també assesoren a atres municipis, que és el cas de dir-ho actuen amb nocturnitat. Fins on hem arribat!
Sera que els polítics i alguns funcionaris d'Amposta són uns xoriços?

L´OLIGOCRACIA D´AMPOSTA

La democràcia és sinònim de negociació, de parlar amb la gent, de demanar opinions, d'abastir-se d'un infinitat d'informació per a al final arribar a unes conclusions que en el conjunt dels agents socials que conformen una societat , les resolucions a què s'arriben estiguen en sintonia amb la gran majoria, no sols amb la majoria. Una vegada arribem a este escalafó podem parlar de democràcia.
La jove democràcia del nostre país, començada amb la firma de la nostra constitució, que celebra en estes dates, trenta anys, ha sigut un cúmul de despropòsits a les llibertats del ciutadà. Al ciutadà, se li ha venut la llibertat, amb el proposit que ha d'estar en mans de l'electe políticament en les urnes, ja que este sap mes que ningú de llibertat, simplement perquè dona la cara o simplement per l´oportuniste que és. A això els entesos li diuen, la democràcia de les elits representatives, quasi trenta anys convivint amb este regim representatiu, regim que per si, tot sol es desqualifica com a convivència en llibertat, les decisions les prenen sempre els mateixos.
Rectifiquen els polítics, les elits representatives no funcionen, i d'uns anys per hasta aquí es parla de la democràcia participativa, però volen muntar-la de manera, que el control estigue en mans del poder representatiu. I la forma d'orquestrar la participació ciutadana, és a dir el reglament, ho elaboren les elits representatives, és a dir, això de sempre, els mateixos que decidixen.
Avui en dia es pot dir que tots els menors de quaranta-cinc anys, han crescut en llibertat, ja que la dictadura els va agafar molt jóvens, sense oblidar que l'educació franquista s'ha transmés a esta generació.
Em pregunto com la regidora de participació ciutadana entra en el joc de les limitacions de la participació ciutadana, sent tan jove. Com pot arribar a la conclusió que el reglament elaborat per ells és l'adequat, arribant a dir “m'és igual” volent dir, a pesar que l'oposició li diga que es pot i ha de millorar-se, nosaltres som la majoria i per tant estem en poder de la veritat, sabem el que fem i el que és bo per a la ciutadania.
He vist la talla política del grup governant en este ple, les dos intervencions, la d'urbanisme i de participació han sigut deplorables, sort per al grup governant, que el portaveu socialista ha aconcellat a l'alcalde de mediar, crec que és va equivoqua en este aspecte, ja que una actuació cirquense s'haguera quedat curta, comparant-la amb la intervenció dels dos representants de CIU, si l'alcalde no talla les repliques a petició del portaveu.
CIU Amposta no vol la democràcia participativa, sinó l'oligocracia participativa.

JA TENIM ELS MOSSOS!

La policia catalana, la policia de proximitat, jo crec que són dos veritats a mitges, per tant una mentida completa. No vull caure en la temptació de comparar una policia en detriment d'una altra, primer per que sé qual és la funció de tota policia. El que si puc com a ciutadà és valorar l'eficàcia de la policia de cara al ciutadà, i la valoració la pot fer el ciutadà en relació al territori que habita i exercix la seua labor quotidiana. Aquí en les terres de l´Ebre des del desplegament dels mossos, tots aquells que han necessitat del cos policial català se n'han adonat que estos en compte d'estar al servici dels ciutadans és al inrevés, i ademes no sé si la formació acadèmica que té este cos, de prepotència i de falta tacte en el tracte al ciutadà és inculcat en l'aprenentatge, o és inat en el tipus de joventut que s'incorpora en esta policia autonòmica, tant si és d'una manera o una altra els comandaments han de corregir estos comportaments.
Parlant de proximitat, la guàrdia civil en el nostre territori tènia un aquarterament a menys de quinze quilòmetres de qualsevol ciutadà, passa el mateix amb els mossos? Que passa quan un ciutadà ha de fer una denúncia per robatori i el seu poble esta a mes de trenta quilòmetres de l'únic quarter de la capital de comarca, en estos pocs dies de desplegament, la practica ha demostrat que el ciutadans ha de desplaçar-se a la capital, a part dels problemes anteriors perquè es persone la patrulla en el lloc dels fets. Segurament que el ciutadà es donara compte que la proximitat de la nostra policia és molt llunyana, si no es busquen alternatives mínimes, com poden ser vehicles d'atestats itinerants per a atendre les denúncies dels ciutadans.

Una altra de les mentides és el nombre d'operatius que té el cos, que no s'enganye al ciutadà amb xifres que en la realitat no arriben ni hi ha la mitat, que servix presumir de nombres quan la practica és una altra, descompten vostés, baixes, vacacions, sortides de torns etc. I es donaran compte quants són els efectius operatius per a set milions i mig de ciutadans, de rialla, això si, si hi ha una manifestació obrera, ja la reprimirem.

Quant a la catalanitat, el mosso groller continua invocant la paraula castellana “ no me toques los cojones” típic de la baixa formació cultural d´aquesta classe de policia.
Em resta dir-li al nostre delegat del govern, que si la nostra policia seguix en esta linea, el ciutadà haurà perdut qualitat d'atenció de part del cos de seguretat, mirant l´eficacia de l'anterior.

AMPOSTA CAPITAL

Recordo l'eslògan. És va utilitzar per part de CIU, per a aconseguir, que en el repartiment de les delegacions de les terres de l´ebre, Amposta fora participe. Va haver-hi molta gent que pel sentiment a la ciutat, enarbora una camiseta en la sortida de bou capllaçat d'aquell any, no sabien llavors a la manipulació que els havien exposat.
Anys després, poden constatar estos ciutadans, que Amposta Capital és una empresa, una empresa que com tota empresa pretén fer negocis i tambe que la dita empresa, un dels socis és l'exalcalde i senador per designació, i en els negocis no hi ha els sentiment que es volien fer creure, sinó el lucre, el qual és legitim, sempre que siga licit. En els quasi vint i dos anys de CIU, s'ha fet creure a la ciutadania que els que ens han governat ho feien pel bé de la ciutat, res mes lluny de la realitat.
La pregunta del milió és, que han fet els que ens han governat fins ara que no hagen fet els altres en altres poblacions? El que si diuen molts ciutadans en veu baixa, és que s'han aprofitat per a fer diners fàcils a comptes dels seus càrrecs, jo dic que no m'ho crec, no pot arribar mai una persona a caure tan davall. També s'esta dient, a nivell de la ciutadania, que arran de la denúncia d'un promotor, al qual no van voler aplicar les mateixes lleis que a els altres, que alguns d'ells tinguen responsabilitats penals. Pareix que ells se'l guisaven i ells se'l menjaven, saltant-se les normes com si foren els amos i senyors de la ciutat. Jo tampoc m'ho crec; que no! que no! M'han dit, un jutge té tota la documentació, i més tard o mes prompte cauran, diuen. El que si puc assegurar, si fóra així, que algun se salvara, això de la immunitat és massa pel que es veu, com sempre pagaran els pringadillos. El que si espera la ciutadania és que si s'han produït delictes, cal investigar-los i qui els haja fet ha de pagar per ells, podria ser que a alguns defensors a ultrança de CIU Amposta se'ls pose la cara roja. El que no pot pretendre ningú, és començar a xafar caps per a obtindre uns fins personals, i que els xafats no es retornen contra els abusos a els quals han sigut exposats i és el que esta passant, cada vegada i hauran mes que denunciaran. Simplement diria a l'actual govern ”quan veges a les barbes del teu veí afeitar posa les teues a remullar” si no investigues serà per algo, i tot al seu temps. Els ampostins esperem justícia d'acord amb els fets.