lunes, 5 de enero de 2009

TOTS I FAREM CAP.

Estem ficant-nos, a poc a poc, en una societat dividida en dos tipus de subjectes. Els dependents i els actius. Els dependents són tots aquells que no generen actius i els actius, valga la redundància, són els què generen “ riquesa” per mig del treball. Els dependents,uns per jóvens, altres per vells, tampoc poden ser fabrica de nous vots. Si els dependents no poden generar riquesa ni tampoc vots, poden interessar als polítics?

Als dependents jóvens, se'ls considera el futur, per tant cal cuidar el futur, simplement perquè els dependents jóvens seran futurs vots. Es forma als nostres jóvens en les escoles, els polítics es preocupen que els drets dels jóvens per mitjà dels pares , estiguen assegurats, per a això estan els consells escolars, i l'Ampa i també estan els drets dels educadors i també els seus consells i també estan les forces policials, preocupant-se que es respecte la circulació i la seguretat en l'entorn del futur. Molta preocupació en l'entorn del futur. En el futur esta la supervivència de la nostra societat. La pregunta és, si estem formant persones per al futur, o simplement gent.

Ens oblidem d´els dependents que van fer possible este futur?
Els fills que avui hem de cuidar-nos dels que van fer possible el nostre futur, estem fent el correcte? D'uns anys per a aquí, aparquem als que van fer el nostre futur en residències d'ancians. Algú s'ha parat a pensar perquè no hi ha associacions de “fills i filles de pares” perquè no hi ha consells parentals, perquè els professionals d'estes institucions no fan reunions, per a deixar clar als fills de com funcionara el centre, perquè no fan reunions periòdiques igual que en els centres escolars?
És molt fàcil, en estos centres no hi ha el futur, inclús que hagen forjat el nostre futur. Pensem tots, que el nostre futur no té futur i els que avui creuen que decidixen el futur de tots, tampoc el tindran. No és salva ningú d´aquesta “enfermetat” qué és diu vellesa

Hi ha moltes queixes en este tipus de centres, que són simples aparcaderos d'ancians, però al mateix temps un negoci per a uns pocs, que veuen en els nostres majors una font d'ingrésos. Si la societat no reacciona enfront de la problemàtica, els interessos de les empreses que capitalitzen el tema de les residències d'ancians, estaran per damunt dels interessos dels nostres majors, els nostres el dia de demà. El corporativisme dels professionals en estos temes també estaran per damunt dels interessos dels nostres ancians, també els nostres el dia de demá. Ens adonem que estem forjant el futur dels nostres majors, qué serem natros?
Demà, el que tinga salut i arribe, sera aparcat en una residència. Fem que les residències no siguen simples aparcaderos, per mitjà del control i el seguiment dels nostres majors.