domingo, 10 de agosto de 2014

CASTA


Veig als politics de primera regional, els d’esquerra més, volen justificar com que no son partícips del que ha passat a la nostra societat i que és injust que els qualifiquen de casta, que este moviment ciutadà, incipient, no és més que un brot d’efervescència, que per falta d’organització i populisme s’esbraveirà.
El que no entenc és com un individuo d’esquerres pot dir populisme a unes reivindicacions ancestral  mínimes i no parlo de dret, sinó de vida digna, perquè el dret implica el compromís del estat en vers el ciutadà, encara que se el passen pel forro. Que mínim que un treball, un sostre, sanitat, educació i una renda mínima per els més desfavorits . Si això és populisme, ja podem plegar tots. De com és pot assolir a estos mínims, tindrem, de com en tota economia per menuda que sigue, saber com estan els comptes, de que disposem, el que si sabem, en tots els governs que hem tingut, és que hi ha diners per ajudar  als bancs, i és troben, fins i tot sabent que no els retornaran. I la pregunta és, els politics de dins el establishment no ho veuen? Esta clar que podem.
Hi ha una cosa que no entra, no sé si a un pare o mare li entraria. Algú responsable  de una família que tingues un deute, signaria un paper en el compromís que abans de tot pagaria el deute anteposant el benestar de la seua família, en el que és basic? Això és  el que ens han fet.
El estat mereix una contestació de part de la ciutadania, i esta contestació la té, en dos fronts potents, el més punyent, de moment, a curt plaç, el que li porta més mals de caps, Catalunya, i el atre Podemos.
Avui els ciutadans no podem desaprofitar cap moviment contestatari  a la injustícia, som aliats a la mateixa causa, la dignitat, qui no la defensa és que ell esta cobert i que no li importa el que li passa als demés.