domingo, 20 de noviembre de 2011

QUE ESPEREM?





Desesperant! Tots mirant al nostre voltant, esperant. Esperant què? El salvador? Quin salvador? La situació que tenim avui en dia esta orquestrada, tant en l'econòmic com el polític, tan orquestrada que s'escapa de les mans dels nostres governants. El que també esta clar és que la societat del bé estar molesta en les previsions dels directors de l'orquestra, un pobre sempre és mes manipulable del que disfruta d'un benestar. Però tampoc ha de ser molt pobre, sinó el sistema no podrà utilitzar-ho. S'arriba a la conclusió que per al sistema que es vol instaurar el terme mitjà és l'adequat.

Ningú ha vist com funciona una resclosa, ens han ficat en esta fase. Nosaltres els occidentals érem el nivell de dalt. Han obert la comporta, la de baix, estem baixant de nivell, a clares llums s'esta veient, mentres ens fan creure que els mes pobres volen tindre el mateix nivell de vida que nosaltres, i el més just és que així siga. Per això ells han de pujar el seu nivell a costa del nostre? No! Perquè les grans corporacions posen els ulls a Àsia i no a Àfrica? Són més pobres els africans i ho continuaran sent. Tot són matemàtiques, demografia i resultats.

Saben que el gran drac s’els menjara, com sabien que Pearl Harbor seria atacada, com tantes altres coses saben que passaran i deixen que passen per pura estratègia, amb unes grans previsions econòmiques darrere. Alguns ja pensaran, és un anti ianqui, estan equivocats, el poble dels UE és enganyat igual que nosaltres, estan en el nostre mateix sac.

Em sento malament esperant, igual que els corders esperant que els sacrifiquen. Tota la vida basada en l'esforç i l'estalvi, com em van ensenyar, i quasi al final em dono compte que era tot una mentida. Que jo decidia sobre el meu, que els fruits dels meus esforços serien per al mi i els meus, no he decidit rés del meu, que tard em done compte. S’emportaran tots els meus somnis. Sempre he odiat lés paraules “que em treguen el ballat” perquè em sentia panoli al costat de què la pronunciava, estic dubtant, no tindria raó?

I també el que em dol, és veure a qui ens governa en les esferes mes baixes, que són igual que jo, que patiran les mateixes conseqüències que jo, i molts, abans que jo, seguir el joc orquestrat, la majoria de les vegades per un trist sou, que comparat amb els altres és molt, però un sou.

No esperem que ningú ens salvara. En la meua poca capacitat només em resta dir, fills de puta!!!

domingo, 13 de noviembre de 2011

DEFLACIÓ?


                         




Avui es parla que estem a la vora del precipici, ningú diu el que que hi ha en el precipici. Perqué els grans gurus economics no dieun res? Sols solten paraules que estem al borde de ….. Que si no retallem….. Y quin encert recuperarem si els de baix de tot apretem el cinturó, és veu que la solució la tenim natros com tambe la culpa.  Perqué els empresaris que sempre en la boca gran han dit que ho pagaven tot, ara no en queda cap, no podem contar en ells, han marxat tots fora a guanyar més,  que farem? Ciutádans a paga ens toca i sobretot callar, sino sabreu que llavors si cobrareu, peró en especie.

El precipici i el fons s'anomena “Deflació” qualsevol economista ens podria donar una lliçó sobres el tema, jo no. Més ho menys és una baixada generalitzada dels preus i un PIB negatiu, per a considerar-se deflació diuen els entesos ha de durar mes d'un semestre, el resultat és catastròfic per a les capes mes baixes de la societat. Alguns diran, ja esta passant desde que estem en crisis, no, que no s’enganye ningú, no te rés que vore en el que hem tingut hasta ara.

Però aqui seguim mirant-nos el melic, el nostre ajuntament, ni cap, esta prenent les mesures adequades per a pal·liar el que se'ns acosta. La administració municipal és el primer escaló que té el ciutàda per puguer organitzar politiques socials de ajudes directes a veritables necessitats, més en ciutats menudes que ens coneixemt bastant tots.  Estem regalant milers d'euros a causes abocades al més rotund fracàs, per un suposat eixecament de l’economia. La ultima, la federació de comerç, i el que no sabem! A causa de l'actuació opaca en tots els seus comptes per part del nostre equip de govern, segons la oposició, i aqui no passa res. Se sobre entén que estan els orgáns reguladors per a possible actuacions no convenients sobre les nostres arques municipals, com són en primer lloc la secretària i l'interventor seguits de l'oposició? Se senten veus, que si uns murs, que si la secretària, una denúncia etc, però gens clar, opacitat completa, això és només un exemple, autoritarisme absolut. Els nostres diners administrats com decidixen quatre.

Si la deflació s'establix sobre la nostra economia, tenim a les portes de moltes més famílies la gana, fort de dir-ho, però és la realitat que ens espera. Les mesures paliadoras a nivell de cada ajuntament existixen, tots són mesures socials necessàries, mesures socials de xoc preparades per fer front al quart món existent en les societats industrialitzades, totes basades en la simple subsistència com són el sostre i el menjar.

Portem perdent el temps sostenint l'insostenible, ajudes econòmiques llençades en un pou sense fons, demostracions es poden assenyalar totes les que es vullguen. Esta vist que anem cap al no-res. Sempre les societats han passat factura als abusos del poder, en la història esta escrit, i pel que s'ha vist tornarem a repetir-les.

sábado, 5 de noviembre de 2011

FELICITACIÓ A CIU AMPOSTA





Ja tenim ordenat el descans dels ciutadans en les seues respectives cases i l'activitat econòmica en la nostra ciutat. Les nostres autoritats amb un gran esforç intel·lectual han elaborat la nova ordenança d'ocupació de la via publica.

Jo, hi ha coses que no les entenc, regular entenc que cal regular, però la regulació ha de ser cara al que afecta el ciutadà en els seus quefers diaris perquè no hi haja unes interposicions entre el ciutadà i l'activitat econòmica del municipi en qüestió, que és el cas a tractar, fins aquí és correcta la regulació, hem de pensar que tots som ciutadans.

Que s'entén de necessitat imperiosa que cal regular? Per damunt de tot la convivència. La convivència harmoniosa determina la pau i el benestar del col·lectiu humà, per tant no tindre en compte estos factors determinants significa que tot el que vullgues regular esta condemnat al fracàs rotund.

Que demanen els ciutadans, al incidir un canvi de costums com és la llei del tabac, cal regular els nous costums. Ademes ho demanen perquè vist la posada en practica de la nova llei, esta canviant els hàbits dels afectats per la llei, posant-se a qualsevol hora del dia a discutir els seus problemes en el carrer, la qual cosa origina molt d'enrenou que implica el final del descans dels ciutadans en les seues cases.

Per l'altra part l'activitat econòmica al canviar els hàbits dels seus clients, es veu obligada a realitzar unes sèries de reformes que li originen despeses, i tots sabem que quan se'ns toca la butxaca a fer reformes, ens dol, mes si un pensa que són “innecessàries”.

La nova ordenança, en el seu context i fons esta bé redactada, això sense entrar en detalls, ja que regula tant el descans com l'activitat econòmica.

Però com sempre l'actitud papista del grup governant la caga, volent quedar bé amb tots. Quan es fa una norma i s'aplica, sempre en un moment o un altre de diferents maneres perjudicara algú, per tant sempre es quedara malament.

I en el cas d'esta ordenança, primer perjudica l'activitat econòmica, ja que se li imposa uns requisits que al ciutadà no li va ni li ve i en la seua aplicació als ciutadans, en el seu descans, perquè per endavant ja diuen, no s'aplicara amb efecte de dret, així ho especifiquen en la declaració del ple, tot queda igual per al ciutadà . Per tant esta ordenança esta destinada al mas absolut fracàs, com sempre és habitual en la nostra societat una norma damunt d'una altra perquè el de baix no aclarisca res i es generen un gastos econòmics, estos si innecessaris.

És per a partir-se de rialla saber la classe de gent que ens governa a qualsevol nivell, com no anirà malament el nostre país, em pregunto.

La gran sort dels nostres polítics és la poca consciència ciutadana que existix, que ells alimenten pels redits que obtenen.