domingo, 28 de febrero de 2010

QUE PASSA AMB EL REGIDOR D'URBANISME D'AMPOSTA

Cada vegada estic mes convençut que cap de vosaltres sap el que és la política, i que no esteu en en el càrrec que exerciu per a fer política. Esta clar si no sabeu! És podra estar o no estar d'acord amb la vostra política el que s’ha de estar és en total desacord en la forma que teniu d'aplicar la vostra manera de governar.

Sempre s'ha dit que la dona del Cesar ha de ser honrada però ademes ha de paréixer-ho. Hi ha un altre dita que diu, qui roba un ou roba un bou.
Si que és veritat, que mentres no existisca una sentència ferma, no és pot culpar a ningú de rés
.
Per favor diu el ciutadà! Són tant els indicis de choriceo de no complir amb les normes, que el ciutadà exclama, sera possible! Aquí ningú li treu la cadira a ningú, sera que tots són iguals de xoriços? És que el ciutadà ha de ser el patidor i el pagà de tot. Si no ens arriba els anem a pujar els impostos, esta és la seua solució i amb el desvergonyiment de criticar a aquell que ho fa en una altra administració. No és veuen la gepa.

Senyor alcalde si este municipi fora una empresa privada i vosté fora el propietari, que faria si un dels seus col•laboradors tinguera indicis d'infraccions, conseqüència de no haver complit amb el contracte establert entre les dos parts, i que ademes pogueren demostrar una incipient falta d'honradesa?

Alcalde, li passo una denúncia, que vosté ja ha de ser sabedor d'ella, perquè sàpigue que els ciutadans sabem el que és cou en el nostre ajuntament, i que per molt que intenteu amagar les coses, sempre hi ha uns canals d'informació que s'escapen de les vostres mans democrates.

Es diu, que el gos no mossega mai a la mà que li dona de menjar, que també és podria dir,en, els gossos s'unixen per a devorar el menjar dels que els sustenten.

Si el que diu en la denúncia fora cert, que és el que pensa fer respecte d'això senyor alcalde?.... en altres ajuntaments ho van tindre bastant clar.

miércoles, 24 de febrero de 2010

QUE FAREM EN TOT AIXÓ?

Ja no queda cap empresa ni cap família que no haja reduït gastos, i sobretot els superflus, que és traduïx en els menys necessaris, aquells que es pot prescindir d'ells.
Les famílies estan arribant als limits de les seues possibilitats, si això seguix així pinten bastos.

Voldria, a pesar de l'opacitat d'este ajuntament de donar informació sobre els gastos originats pels càrrecs de confiança, i la seua dubtosa utilitat en estes dates, presentar-vos els meus comptes sobre quants ens costen. També valorar la relació costos i productivitat de totes estes persones.

No se si vostés se n'han adonat que estem en l'era de la informació i les tecnologies, qualsevol persona que pose interés, per mitjà d'internet, pot arribar a un numero important de ciutadans. Ja no es pot amagar rés, són tants els canals que té el ciutadà per a informar-se, que és impensable pretendre enganyar a ningú. No sé si este tema ho tenen clar els nostres governants, sinó és temps que comencen a pensar en això. En la cosa publica la transparència és primordial.

Una cosa! Si la meua informació no s'acosta a la realitat no dubten a rectificar-me públicament els que tinguen les competències.



Nom Categoria Professional Departament
Personal Sou
Mensual
Tere Reche Sense titulació Dinamització econòmica. (5) 2.467,€
Tere Moya Geòloga Obres (10) 3.278 €
Manel Ramon Sense titulació Ràdio Amposta 1.858 €
Pascual Almudeve Advocat Fires (1) 1.534 €
De Santiago (filla) Periodista Gabinet premsa (n/s) 2.325 €
Axel Muler Professor INEF Sports
(8) 3.278 €
Anabel Marcos Advocada Gursam 3.278 €
Total 7 Càrrecs 18.018 €

Estes poden ser lés despeses aproximades mensuals:

Set càrrecs de confiança, segons el que sé, amb una mitjana de quatre persones cada càrrec al seu servici, són 28 salaris més. A una mitjana de mil euros cada u.
Tenint en compte la seguretat social de cada u, més els gastos que comporten cada despatx, mes les dietes i desplaçaments.
La mitjana de cada treballador de seguretat social és de vuit-cents euros.
Un gasto aproximat de tres-cents cinquanta euros per despatx.
Cent euros cada càrrec de confiança per a dietes i desplaçaments.

Salaris 7 càrrecs de confiança 18018 €
Salaris de 28 treballadors a mil euros 28000 €
Seguretat social dels 35 contractats a 800€ 28000 €
Gastos de set despatxos a 350 € 2450 €
Dietes i desplaçaments de 7 càrrecs a 100 € 700€

Total gastos mensuals 77168 €


Cost a l'any 926016 €

Mes de cent cinquanta milions de les antigues pessetes

Quasi podria assegurar que la realitat supera l'aproximació elaborada per mi.
És una ignomínia en els temps que estem el mantindre estos càrrecs. La cara de vergonya hauria de caure-li als que permeten tal despropòsit.

La productivitat d'estes persones comparant-les amb el sector privat en la situació actual, ha de ser minima. És a dir que els ciutadans ampostins estem pagant uns sous que després repercutiran en els nostres impostos municipals, i els rendiments són molt dubtosos, i si no fóra així emplaço al nostre alcalde a què argumente sobre la meua exposició.
Sé que tenim un alcalde molt bergant, i s'abstindrà de fer comentaris sobre el que exposo.
Diuen que la fruita madura cau al seu temps. Deuen pensar que aixó pot ser reciproc

Salut i república!

domingo, 14 de febrero de 2010

CARTA AL CAP D'ELS MOSSOS, TERRES DE L'EBRE

Tots sabem que els cossos armats són els que sustenten l'estat. La policia és un d'ells, si vosté em pregunta, és necessària? Li diré, va ser ideada per a protegir al poder, a partir d'aixó podem filosofar.

Conta la llegenda, que una reina va nàixer coixa, i com ningú gosava dir s'el, ella no el sàvia. Fins que un dia un vassall va trobar la forma que sàpigue la seua minusvalidesa.

Seré el missatger. Dir-li alguns comentaris que és senten sobre el cos que vosté ha començat ha dirijir en lés nostres terres. Els mossos d'esquadra no són extraterrestres, el cos es nodrix de la societat a la qual pertany, amb les seues virtuts i defectes, és a dir que són poble, per tant tenen les mateixes errades que els que vigilen. Quede clar que parlem de la relació, policia, ciutadans normals, que paguem el vostre sou, no de la delinqüència comuna, que és un altre tema.
El ciutadà té clar que si infrinjix la norma i esta és vista per un agent, este haurà de complir amb la seua funció, no la política recaptatòria amb l'infractor, cosa que esta passant, i molt comentat entre la ciutadania. Sabem que el victimisme és típic d'aquell que és agarrat infraganti, però quan hi ha tantes queixes, quelcom esta passant.

També sempre esta la comparació de comportaments, entre els uns i els altres, i la dels mossos, diuen els ciutadans, no és massa exemplar.
Sàvia vosté, que quan estos surten de marxa, i tornen un poc carregats, truquen als seus companys, per a saber on tenen els controls, ademés ho comenten, un poc desmanotat, no? Estos i altres comentaris semblants arriben desde la ciutadània, si això és predicar amb l'exemple.
Mire senyor intendent, l'única diferència que existix entre vostés i la ciutadania és un uniforme, el ciutadà pagà només demana que siga ben portat, i no s'abuse d’ell.

Una salutació senyor intendent.

domingo, 7 de febrero de 2010

ELS AMPOSTINS TENIM FUTUR?

Diuen que a aigües passades és fàcil el saber perquè es pot haver fracassat. No és el cas nostre, el saber perquè han fracassat les polítiques de CIU a Amposta. Des de l'any 1987 hem tingut governs municipals, que l'únic que han sabut fer és vendre fum, i arreglar l'aparador, perquè la rebotiga a banda del desorde, falta la mitat del genere que hauria d'haver-hi.

Des d'algun sector de la població, sempre se'ls ha dit que el que estaven fent, era pà per a avui i fam per a demà.

No! Deien, mireu com augmenten els nostres polígons, estem fer venir indústria…..

Parlaven de l'Amposta dels vinticinc mil habitants i per si no fóra poc la dels quaranta mil.
Als nostres promotors els deien, contruiu que el vendreu tot, vos farem rics
Amposta es revalora, els terrenys valen com a la capital!
El nostre patrimoni val més! Són tantes les barbaritats que s'han dit i fet que costa enumerar-les.

Les preguntes:

On estan les indústries que ens permeten ara que els nostres conciutadans puguen emprar-se. Una han portat, en quasi trenta anys, en estos moments amb problemes. Ara, quant ens a costat l'instal•lar esta empresa als ampostins, és sabrà? Falta més que veure altres cessions de terrenys i equipaments que han fet a altres empresaris.

Els polígons, l'ús dels polígons que s'han venut a la majoria, per a fer una bona nau es tènia que adquirir un gran parcel•la, no es permetia l'especulació, es tènia que construir en un temps limitat, anaves a l'incasol a comprar una parcel•la, i no quedaven, veient clarament les que havien buides.
De sobte, es canvia l'ús de les parcel•les i el volum de construcció d'estes, i va t’aqui, quina casualitat, qui són els propietaris?

Construiu! Construiu deien als que se'l creien, vos fareu rics. Preu dels solars amunt. Alguns es creuen que els promotors que van vindre de “Barcelona” va ser una casualitat, o algú ho va impulsar i es va beneficiar, quins vincles tenien estes empreses amb algun partit?

Les previsions demogràfiques, són el que permet que les ciutats siguen habitables amb un mínim de qualitat de vida. Que surtigue un baliga-balaga i vullga augmentar la població el doble en quinze anys, el correcte seria que se li donés un puntelló en el cul, i enviar-ho per a casa. Però no, s'ho van creure, el panorama que tenim avui és desolador, un munt de tochanes sense cap utilitat, sense llocs de treball, servicis assistencials súper col•lapsats, allò que s'ha enumerat és la base perquè el ciutadà puga sobreviure en una ciutat.

A qui devem tot este desorde?
Per este orde


Als polítics.

Als bancs.

I a tots els que s'han cregut la gran mentida creada.

L'equip de govern que tenim avui és herència de l'anterior. L'alcalde, deixeble, amb unes tendències semblants que comencen a preocupar.
El sunami economic a començat a la nostra ciutat esta setmana pasada, si la onada arriba a la platja hi hauran uns quans ofegats, els bons entenedors sabent el que vull dir.

Alguns diran, tu tens algo personal! Els que diuen aixó és que no entenen el que és la politica, o volem justificar lo injustificable.

Sort que la gran riquesa del nostre poble és inalterable, inclús que també ho van intentar, el nostre Delta.