miércoles, 28 de diciembre de 2011

QUAN LA TRANSPARENCIA A AMPOSTA?






Eics/eiques!! Heu vist? La casa reial! Institució inexpugnable, tancada rígidament, fosca, opaca, obri una finestra perquè entre un poc de llum (un començament). I perquè? Pels mals comportaments d'un dels seus membres, sense judicí ni sentència prèvia, estrany no? Per quelcom sera.

Jo sóc de la cultura de l'esforç, de l'estalvi, marcat en la meua forma de ser per lés meués arrels i augmentat pels meus orígens pagesos, d'allò de, qui guarda quan té menja quan vol. Dit això.

Esta vist que el panorama que ens oferix als ciutadans és que els nostres estalvis fruit de tota una vida serviran per a pagar la mala gestió d'uns pocs. Si els nostres estalvis servixen perquè el futur siga millor, jo almenys estic disposat a sacrificar-los, el mobylette fins tot (els franquistes que queden saben a que em referixo) però en una democràcia el sacrifici dels ciutadans significa una contrapartida de transparència en el gestor public.

A Amposta el gestor public a sigut igual que la casa reial, de poca transparència, cap diria jo, les corrupteles comentades per molts, així com les possibles malversacions publiques han sigut deplorables, de jutjat de guàrdia segurament. Tot això en el llarg mandat de CIU Amposta, que si és veritat, recolzat pel 25% de la població, que genera la majoria absoluta en el nostre sistema.

Alcalde, a tu i tots els càrrecs polítics per elecció de sufragi i directa vos pago jo conjuntament amb els altres ciutadans, tinc, tenim dret a la transparència, a saber que és dels nostres diners, els nostres estalvis que ens aneu a treure en bé de tots, i he dit bé, treure. En altres temps eren diners que ens tocava aportar a cada un amb una referència, la renda de cada u.
Ara és diferent, nosaltres els ciutadans tenim responsabilitats, vosaltres els polítics pareix que no.

Alcalde! Dins d'este gest de transparència, et demano públicament que ens digues quant ens costa als ampostins/es tots els sous pagats a l'any a polítics eligits per sufragi i directament de càrrecs de confiança, així com els complements d'alguns funcionaris en l'exercici de control d'alguns dels departaments adjunts a l'administració municipal.

La casa reial l'esta fent, alcalde, en el que et toca, tu ets sentes un rei, tens subdits, ja que fomentes el clientelisme, els ciutadans que creiem en el dret volem saber.


Salut i república!

domingo, 11 de diciembre de 2011

COM RESOLDRE LA CRISI




El típiques frases del discurs del polític són, optimisme, esforç, treball, són vostés un gran poble, ho superàreu etc. A Amposta també saben d'això. La crisi ha arribat a totes les llars amb més o menys força.
Estan  arribant comentaris, que per a mi no són creïbles, però crec que han d'arribar a tots, per a així d'esta manera es desmentisquen per part dels que tenen la competència, ademés és impossible que s'arribe a maquinar tals despropòsits per a espoliar les arques publiques per a beneficiar als del partit en dificultats econòmiques.
També després de comprovar si els rumors són veritat, els encarregats del control de l'equip de govern en qualsevol administració, han de mirar si són fonamentats.
El pitjor dels rumors és que van dirigits tots a càrrecs de confiança, per tant hi ha moltes probalitats. Em nego a acceptar que en els nostres país democràtic que els prohoms que es dediquen a treballar per a la comunitat facen este ladronici, no han de ser veritat.
Vaigue per devant lo escrit en este primer paragraf per al restan del escrit, no me ho crec.

Un d'estos rumors va dirigit a un exregidor. Pareix que en els seus temps este regidor es va veure obligat a participar en un negoci de la “tropa” per al que va haver de fer un préstec, avalat, també diuen, per la seua nóvia, neboda d'un exregidor d'urbanisme, avui en un càrrec mes elevat. Al no donar-li cap càrrec de representació per elecció, s’en va anar a veure el tio de la nóvia i li va dir, ho sento jo no puc pagar, la teua neboda m'ha avalat ja saps el que toca si no vols que passe l'inevitable, la resta és obvi, el tio es preocupa per la neboda, pagant els altres, que som nosaltres, un càrrec de confiança creat ex professo.

L'altre cas és el càrrec de confiança del consell comarcal, dedicat pel president a un amic en problemes. Este “senyor” pel que s'ha vist amb el sou que se li dedica per al seu càrrec, no té prou per a cobrir les seues factures pendents. Estos senyors són experts a crear inginieria financera, que sempre fracassa pels desmanotats que són, però es veu que quan es tracta de diners publics poden treballar mes a gust i este és el cas. La idea, diuen, és crear un tipus de contracte per uns treballs tipus “Urmangarin” amb una empresa per el qué es veu semi publica vinculada a la administració, l'estan gestant, esperem si és així, que derive en un avortament.

Un altre cas és el de l'exregidor d'hisenda, un altre també que té els seus problemes. Tranquil! Per a quelcom estan els amics, un contracte d'una quantitat especificada i una possible assessoria per a l'any que ve, que ara penja d'un fil degut a les denúncies que s'estan fent, he anira a concurs public pareix ser.

Diuen que fins al marit d'una treballadora vinculada al despatx de l'alcalde i un altre, tenen una paga com a assessors del museu, en el cas d'un al tindre sou municipal és incompatible, pero és igual som els amos, pareix ser diuen.

El que  no se sap com quedara és l'exsenador exalcalde, desposseït del seu càrrec. Este ho té més difícil, ja que l'alcalde de Tortosa té mes números, veurem, però segur quelcom inventaran.

Hi ha més diuen, anirem esbrinant i esperem que a qui toca més que ha ningú ho fassen

Si són veritat estos comentaris, els sous que deriven són quantiosos, que hem de pagar entre tots sense necessitat.

És a dir, conciutadans, esforçar-vos, treballar, optimisme, que alguns estan buscant formules per a surtir de la seua crisi, cosa que crec no aconseguiran a pesar de l'espoli que puguen intentar fer.

També seria lamentable pensar que si això fora així no hi haja ningú honrat en CIU Amposta, per a plantar-se i dir prou o me'n vaig, si no fóra així, els que sàpiguen resar que rezen, perquè van a per nosaltres per a solucionar problemes aliens a tots però amb els nostres estalvis.

miércoles, 7 de diciembre de 2011

REFLEXIÓ SOBRE EL CAS ALDEA


Com a part interessada dins del municipi de l'aldea voldria donar una opinió. En primer lloc demanaria a les camarilles afins al regim, no se'm tiren a la jugular, sinó simplement donen la seua opinió argumentada al que discrepen amb mi.

Primer donaria un consell a l'alcalde de l'aldea, els discursos populistes sempre passen factura, perquè se solten des dels sentiments i la societat actual no entén de sentiments.

Segon, si el municipi de l'aldea entrara en fallida seria si de cas per les males gestions de l'actual equip de govern no perquè els afectats per este lamentable succés no puguen pagar els seus impostos.

Tercer, amb les lleis i les normes sobre la taula, els afectats via administració no recuperaran un euro. Tot en la vida és qüestió de matemàtiques, miren quants són els afectats.

Entenc perfectament que moltes persones s'assenten enganyades ja que sempre depositen la confiança de totes les seues obligacions personals en altres, cosa que no hauria de ser així, almenys haurien de controlar de tant en tant a estes persones tant a nivell particular com public. La poca vergonya d'alguns que no tenen miraments per ningú esta a l'orde del dia.

En tant a les peticions de solidaritat jo les qualificaria d'impròpies, ja que els seus resultats arribarien només a una ínfima part de la població. Crec que es malentén la solidaritat que sempre acaba en el mateix, diners i mes diners, que la major part es perd en logística.

El cas de l'Aldea pot ser el preludi del que ens espera a tots, la falta de liquiditat en totes les entitats financeres és reconeguda per tots, no hi ha diners. Totes les administracions publiques estan fent aigua pels quatres costats.

Els discursos de cal ser optimistes, en una situació com esta no servixen de res. Els discursos realistes si ens portaren a superar este moment,  les polítiques keinesianes no funcionen, la qual cosa declara que el que estem travessant no és una crisi econòmica sinó un canvi de sistema radical.         

viernes, 2 de diciembre de 2011

LA CULTURA DE LA TEMÓ?







Esta situació econòmica que ens portara a la ruïna tant econòmica com social, esta a punt d'acabar una fase. Que és la doctrina del xoc, esta teoria diuen, aprofita o crea unes circumstàncies  per a realitzar uns canvis, fent creure  que si no són realitzat la salvació és impossible.
És tal el clima creat que els ciutadans estan disposats a acceptar el que vinga.
S'ha arribat a fer creure que si no es retalla la sanitat, esta s'acabara, que l'educació també esta llastrant els comptes públics.
Que si volem salvaguardar els nostres estalvis hem d'injectar diners publics en els bancs privats, on estan les polítiques neoliberals ara? Diners publics, intervenció, això és el neoliberalisme?

Ningú recorda? Les pensions públiques es van a acabar! Facen-se plans de pensions, el públic no té futur!! I mira per on, una dècada després s'ha de donar diners públics als bancs privats perquè sostinguen els seus plans de pensions privats.

Les pròximes reformes laborals estan molt prop, per a ser competitius cal poder despedir sense cost econòmic i també rebaixar els salaris. Ser competitius amb qui? Amb els que estan produint tots els béns de consum a cent euros el mes? Jornades de dotze i catorze hores? No veieu que no!! Que esta no és la solució.

La fase de doctrina del xoc s'esta acabant, una vegada totes les fites aconseguides pels grans pensadors d'esta situació. A pesar de la “crisi” existent podem veure com els grans mitjans de comunicació estan aguantant estoicament, quan en el passat a la minima és veien caure, són els encarregats de mantindre esta situació, avui en dia pertanyen a les grans corporacions, sense ells seria impossible mantindre esta situació d'angoixa popular.

La cultura de la temó, es pot dir que és paral·lela  a la doctrina del xoc, però augmenta la seua densitat a mesura que es va aconseguint les pautes marcades a aconseguir. Amb la cultura de la por es busca el control d'una societat desconfiada i atemorida. Ells tenen molt clar que guanyaran infonent pànic i terror a les possibles conseqüències que esdevindran, sinó és així els grans moviments socials podran amb ells. També tenen clar que les possibilitats de grans revoltes seran reprimides amb uns mitjans inimaginables, a pesar d'això, si escomencen, també saben que estos mitjans repressius fracassaran.
Si no fóra així el futur dels nostres descendents serà molt negre. Tots els grans canvis de societat en la nostra història han sigut molt durs i este és un gran canvi el que s'acosta.