domingo, 14 de diciembre de 2008

QUE PASSA EN EL AJUNTAMENT D´AMPOSTA?

No sé si a la societat en general, arrel d'esta crisi, li ha quedat clar, que tant la classe treballadora com la classe mitjana, estem en el mateix sac. Els que estan en el fons s'ofeguen mes prompte que els de dalt, però al final tots amb l'aigua al coll.
Durant el temps d'expanció de la construcció, els empresaris es creien que ells estaven per damunt de tots, eren els intocables, no es donaven compte llavors, que estaven sent utilitzats com tothom, per a enriquir a quatre, entre ells, a alguns polítics, la qual cosa s'anomena en l'argot popular el “choriceó” ara que les coses han canviat, que els diners no omplin les arques dels ajuntaments, via la creació de riquesa , estos continuen sagnant el ciutadà mig, pressionant-ho via sancions administratives de qualsevol classe. Això ho fan només per a poder mantindre l'estatus aconseguit per a quatre privilegiats, durant estos anys passats. Sense tindre en compte que el ciutadà ho esta passant molt malament, no se sap tampoc si els preocupa el ciutadà.
Alguns polítics, són, els que en este temps de bonança s'han aprofitat, finançant els seus partits i creant càrrecs de confiança de tota índole, per a tindre contents als de la corda del partit, així com ampliant el seu patrimonis personals usant tots els mitjans al seu abast. Càrrecs de confiança que no pretenen eliminar. Tots estem immersos en una crisi sense precedents. Que és el que fa tota empresa o família quan té problemes econòmics, eliminar tot el superflu. Els ajuntaments no.
Ara, surt a la premsa que l'arquitecte municipal d'Amposta a cobrat factures de forma il•legal, no passa res, fins l'actual alcalde diu que ells mateixos l'han contractat, que seria una incongruència que el sancionaren, i que tots els grups politics ho sabien. És a dir que un polític no té cap responsabilitat, tant si és per incompetència com si és per trafic d'influències, aquí i cap tot, arquitectes que diuen assessoren requalificacions d'altres municipis i empreses municipals, i cobren per això, secretaris, que diuen també assesoren a atres municipis, que és el cas de dir-ho actuen amb nocturnitat. Fins on hem arribat!
Sera que els polítics i alguns funcionaris d'Amposta són uns xoriços?

miércoles, 26 de noviembre de 2008

L´OLIGOCRACIA D´AMPOSTA

La democràcia és sinònim de negociació, de parlar amb la gent, de demanar opinions, d'abastir-se d'un infinitat d'informació per a al final arribar a unes conclusions que en el conjunt dels agents socials que conformen una societat , les resolucions a què s'arriben estiguen en sintonia amb la gran majoria, no sols amb la majoria. Una vegada arribem a este escalafó podem parlar de democràcia.
La jove democràcia del nostre país, començada amb la firma de la nostra constitució, que celebra en estes dates, trenta anys, ha sigut un cúmul de despropòsits a les llibertats del ciutadà. Al ciutadà, se li ha venut la llibertat, amb el proposit que ha d'estar en mans de l'electe políticament en les urnes, ja que este sap mes que ningú de llibertat, simplement perquè dona la cara o simplement per l´oportuniste que és. A això els entesos li diuen, la democràcia de les elits representatives, quasi trenta anys convivint amb este regim representatiu, regim que per si, tot sol es desqualifica com a convivència en llibertat, les decisions les prenen sempre els mateixos.
Rectifiquen els polítics, les elits representatives no funcionen, i d'uns anys per hasta aquí es parla de la democràcia participativa, però volen muntar-la de manera, que el control estigue en mans del poder representatiu. I la forma d'orquestrar la participació ciutadana, és a dir el reglament, ho elaboren les elits representatives, és a dir, això de sempre, els mateixos que decidixen.
Avui en dia es pot dir que tots els menors de quaranta-cinc anys, han crescut en llibertat, ja que la dictadura els va agafar molt jóvens, sense oblidar que l'educació franquista s'ha transmés a esta generació.
Em pregunto com la regidora de participació ciutadana entra en el joc de les limitacions de la participació ciutadana, sent tan jove. Com pot arribar a la conclusió que el reglament elaborat per ells és l'adequat, arribant a dir “m'és igual” volent dir, a pesar que l'oposició li diga que es pot i ha de millorar-se, nosaltres som la majoria i per tant estem en poder de la veritat, sabem el que fem i el que és bo per a la ciutadania.
He vist la talla política del grup governant en este ple, les dos intervencions, la d'urbanisme i de participació han sigut deplorables, sort per al grup governant, que el portaveu socialista ha aconcellat a l'alcalde de mediar, crec que és va equivoqua en este aspecte, ja que una actuació cirquense s'haguera quedat curta, comparant-la amb la intervenció dels dos representants de CIU, si l'alcalde no talla les repliques a petició del portaveu.
CIU Amposta no vol la democràcia participativa, sinó l'oligocracia participativa.

miércoles, 12 de noviembre de 2008

JA TENIM ELS MOSSOS!

La policia catalana, la policia de proximitat, jo crec que són dos veritats a mitges, per tant una mentida completa. No vull caure en la temptació de comparar una policia en detriment d'una altra, primer per que sé qual és la funció de tota policia. El que si puc com a ciutadà és valorar l'eficàcia de la policia de cara al ciutadà, i la valoració la pot fer el ciutadà en relació al territori que habita i exercix la seua labor quotidiana. Aquí en les terres de l´Ebre des del desplegament dels mossos, tots aquells que han necessitat del cos policial català se n'han adonat que estos en compte d'estar al servici dels ciutadans és al inrevés, i ademes no sé si la formació acadèmica que té este cos, de prepotència i de falta tacte en el tracte al ciutadà és inculcat en l'aprenentatge, o és inat en el tipus de joventut que s'incorpora en esta policia autonòmica, tant si és d'una manera o una altra els comandaments han de corregir estos comportaments.
Parlant de proximitat, la guàrdia civil en el nostre territori tènia un aquarterament a menys de quinze quilòmetres de qualsevol ciutadà, passa el mateix amb els mossos? Que passa quan un ciutadà ha de fer una denúncia per robatori i el seu poble esta a mes de trenta quilòmetres de l'únic quarter de la capital de comarca, en estos pocs dies de desplegament, la practica ha demostrat que el ciutadans ha de desplaçar-se a la capital, a part dels problemes anteriors perquè es persone la patrulla en el lloc dels fets. Segurament que el ciutadà es donara compte que la proximitat de la nostra policia és molt llunyana, si no es busquen alternatives mínimes, com poden ser vehicles d'atestats itinerants per a atendre les denúncies dels ciutadans.

Una altra de les mentides és el nombre d'operatius que té el cos, que no s'enganye al ciutadà amb xifres que en la realitat no arriben ni hi ha la mitat, que servix presumir de nombres quan la practica és una altra, descompten vostés, baixes, vacacions, sortides de torns etc. I es donaran compte quants són els efectius operatius per a set milions i mig de ciutadans, de rialla, això si, si hi ha una manifestació obrera, ja la reprimirem.

Quant a la catalanitat, el mosso groller continua invocant la paraula castellana “ no me toques los cojones” típic de la baixa formació cultural d´aquesta classe de policia.
Em resta dir-li al nostre delegat del govern, que si la nostra policia seguix en esta linea, el ciutadà haurà perdut qualitat d'atenció de part del cos de seguretat, mirant l´eficacia de l'anterior.

domingo, 5 de octubre de 2008

AMPOSTA CAPITAL

Recordo l'eslògan. És va utilitzar per part de CIU, per a aconseguir, que en el repartiment de les delegacions de les terres de l´ebre, Amposta fora participe. Va haver-hi molta gent que pel sentiment a la ciutat, enarbora una camiseta en la sortida de bou capllaçat d'aquell any, no sabien llavors a la manipulació que els havien exposat.
Anys després, poden constatar estos ciutadans, que Amposta Capital és una empresa, una empresa que com tota empresa pretén fer negocis i tambe que la dita empresa, un dels socis és l'exalcalde i senador per designació, i en els negocis no hi ha els sentiment que es volien fer creure, sinó el lucre, el qual és legitim, sempre que siga licit. En els quasi vint i dos anys de CIU, s'ha fet creure a la ciutadania que els que ens han governat ho feien pel bé de la ciutat, res mes lluny de la realitat.
La pregunta del milió és, que han fet els que ens han governat fins ara que no hagen fet els altres en altres poblacions? El que si diuen molts ciutadans en veu baixa, és que s'han aprofitat per a fer diners fàcils a comptes dels seus càrrecs, jo dic que no m'ho crec, no pot arribar mai una persona a caure tan davall. També s'esta dient, a nivell de la ciutadania, que arran de la denúncia d'un promotor, al qual no van voler aplicar les mateixes lleis que a els altres, que alguns d'ells tinguen responsabilitats penals. Pareix que ells se'l guisaven i ells se'l menjaven, saltant-se les normes com si foren els amos i senyors de la ciutat. Jo tampoc m'ho crec; que no! que no! M'han dit, un jutge té tota la documentació, i més tard o mes prompte cauran, diuen. El que si puc assegurar, si fóra així, que algun se salvara, això de la immunitat és massa pel que es veu, com sempre pagaran els pringadillos. El que si espera la ciutadania és que si s'han produït delictes, cal investigar-los i qui els haja fet ha de pagar per ells, podria ser que a alguns defensors a ultrança de CIU Amposta se'ls pose la cara roja. El que no pot pretendre ningú, és començar a xafar caps per a obtindre uns fins personals, i que els xafats no es retornen contra els abusos a els quals han sigut exposats i és el que esta passant, cada vegada i hauran mes que denunciaran. Simplement diria a l'actual govern ”quan veges a les barbes del teu veí afeitar posa les teues a remullar” si no investigues serà per algo, i tot al seu temps. Els ampostins esperem justícia d'acord amb els fets.

lunes, 29 de septiembre de 2008

COMUNICAT ALS REGIDORS

La regidora d'hisenda hauria de saber, que una cosa són els tecnicismes, i l'altra, les formes d'arribar a ells, inclús que els resultats siguen els mateixos. Al ciutadà de a peu, li agrada sentir de la veu dels seus polítics, i d'una forma senzilla d'entendre, la qual cosa estan duent a terme. Tot ve al cas de la tan cloquejada congelació de salaris, els ciutadans ja fa temps que tenim els salaris congelats, per tant, el que vostés se'ls congelen té que ser evident, no estan vostés fent un favor, estan complint amb un deure d'igualtat cap als altres, que som nosaltres, els ciutadans, si natros patim la crisi, vostés, també estan en el mateix barco que nosaltres. Si tingueren un mínim de consciència social, no mesclarien concepte, pressupostos i congelació de salaris, no mesclar conceptes és més transparent y més entenedor per al poble i més proxim.

Senyor alcalde, ha tingut vosté un rampell significatiu “aquí el que pren decisions i el responsable sóc jo” frase comprimida en el context debatut amb el portaveu del PSC, pareix dita amb un tó autoritari, això vol dir que els acords presos amb els altres grups o amb el seu equip, només compta el seu vot, els dels altres són simple farcit. Parlant de responsabilitat, m'ha paregut sentir i he sentit, que vosté s'ha assabentat que els cines Amposta no complien la legalitat, per la denuncia feta el dia 31 De Juliol, per les notícies en la premsa i declaracions de l'empresari, els cines es van tancar el dilluns 8 de setembre, si faig bé els comptes, són 38 dies, sabent vosté que existia un perill per als els ciutadans que visitaven les sales, per a veure la projecció de les pel•lícules. Esta és la “decisió responsable” que pren vosté? Sap que la seua obligació de cara al ciutadà, i amb la llei en la mà, era manar a la policia local, anar als cines amb una ordre de tancament immediata, ademes d'obrir una investigació a fons de com s'ha pogut arribar a una barbaritat tan gran, aquí se li ha vist el plomall, això ultim hauria sigut “responsable”. L'única conclusió bona que he tret del rifi rafe entre els portaveus i vosté, sobre la petició de saber el perquè s'ha arribat a esta situació, és que vosté ha enrogit, la qual cosa em demostra que no té vosté tant desvergonyiment com l'anterior alcalde.

Referent a això dels solars, ja es planteija en el seu dia en alguna A.VV (un parell d'anys),pero llavors estava el boom constructiu.
Bé, bona moció, no sé si vos en adoneu que estem emprant moltes paraules que cada vegada coarten més les llibertats individuals dels ciutadans “prendre mesures per a obligar” “hem de prohibir” “emprarem a la policia” etc. Això vol dir que ja som incapaços de convéncer? No es pot anar a un propietari d'un solar i dir-li “ mira tenim este projecte, i si t'acollixes, els avantatges que tindràs seran estos” i no “Si no ho cedixes, t'obligarem ha” en definitiva el que diuen els jóvens avui “bon rotllo” i no oblidar mai que si demanes, hauràs de donar a canvi.

Sobre el tema d'Eucaliptus, el regidor a dit que té bona relació amb la nova associació de veïns, qui ha muntat una nova A.VV? Crec entendre això de la bona relació, això ha de ser que existix sintonia d'idees, les sintonies faciliten els negocis, però no les perpectives de com un vol el seu entorn, primordial per a una bona convivència i qualitat de vida.

En els altres temes la falta d'informació que tenim els ciutadans ens impedix poder opinar adequadament. El que si trobem en falta, alguna associació, és la falta de sensibilitat de part dels polítics i sobretot de qui governeu, de no donar informació directa, dels actes institucionals i de partits, amb les respectives ordres del dia o els actes que sé realitzen. No pararem de repetir, que amb els mitjans de avui dia, és facilíssim, i mes sent Amposta “digital”


Salut i república

domingo, 7 de septiembre de 2008

AMPOSTA CIUTAT SENSE LLEI.

Esta clar que a Amposta hi ha llei. Lo que no esta tant clar, és qué els encarregats de vetllar de qué les normes és complixen, per el bon funcionament de la ciutat i de mirar per la integritat dels seus ciutadans, estan, en este aspecte vetllan per els interesos de tots per un igual. I els encarregats, tothom sabem qui són, a Amposta s´ha denunciat per activa i per passiva de les corrupteles dutes a terme per CIU, partit que goberna, són un atropellament a la dignitat del ciutadá, queda patent també que la oposicio és inepte en lo referent al control del govern. Les corrupteles són tant conegudes per tots els ampostins, que ningú les cuestiona, peró darrere de elles estan les possibles corrupcions, pendents de esbrinar, ha segut tant descarada la forma de governar de CIU en Amposta, que una persona mínimament preparada en lo que són les normes legislatives, és té que posar les mans al cap, preguntan-se, com és possible que els ciutadans ho permeten. No s´entent, molts ciutadans justifiquen estes accions, dien “ho fan tots, dels teus hi hajen” si ho fan tots, hi ha que denunciar-los a tots, fins aconseguir minimitzar el problema, tothom sap que el esser humá és corrupte de per si, per lo tant, és difícil acaba en esta xacra, peró el que no és pot permetre és que ho facen en tant de desvergonyiment.
En Amposta qui no ha sentit comentaris, de com actuaba el anterior alcalde, tenia el sobrenom de “sisi” si si, fés fés, que sobre la marxa solucionarem els problemas, aberrant, segons en quines situacions, el unic que el preocupaba era el vot de qui demanava el favor, perqué tots sabem que el qui cumplíx la normativa, no demana favors, sino que exigis el cumpliment de la peticio feta. Rés ha canviat, penseu que el actual alcalde, era el regidor de governacio en el anterior consistori, vint anys alumne amb el Mestre dels mestres (en el pais dels cegs els bornis són reis), per lo tant sap de les martingales que és van fer, i estava i és sabedor de totes les il-legalitats de esta ciutat.
Molts ciutadans és preguntem, quan els politics tindran responsabilitats sobre els seus actes politics. Lo que si tenim clar, és que en el mercat privat del treball, cap d´ells té la capacitat professional per cobrar la meitat del sou que s´imposen, pagant tots. Ademes són tant esplendits i solidaris que parlen de congelar-se el sou, una burla més per al ciutadá.

jueves, 21 de agosto de 2008

AMPOSTA NETA

Em sona este eslògan, Amposta neta, si home! Fa anys, una campanya de neteja que es va posar en marxa, quals resultats van ser, que la ciutat estiga cada vegada mes bruta . Sempre s'ha dit que no és mes net, el que és renta més que el que s'embruta menys. Els polítics d'Amposta, i dic els d'Amposta perquè són els que conec, supose que en les altres poblacions sera el mateix, no aprendran mai. Que fàcil és gastar els diners del contribuent. El difícil és saber administrar bé els diners dels altres, jo no sé si l'oposició té una llista de tots els diners distrets en estos últims anys, i si en el futur editara un llibre per a coneixement de tots els ampostins, si no és així podem arribar a la conclusió de la frase tan popular “tots són iguals”. Estos d'ara han descobert el rellotge de fusta que funciona, però l'invent ho paguem nosaltres, com sempre. Les famílies de avui eduquen els seus fills, convencent-los amb arguments del que s'ha de fer i el que no. El municipi, que no deixa de ser una família, a lo bèstia, també en una societat moderna, ha de convéncer els seus ciutadans amb arguments, però els encarregats d'este treball, que s'entrenen poc, no en saben. Llavors llancen el missatge “conciutadans embruteu tot el que vullgueu que tenim mitjans per a netejar´ho” Esta neteja, atenint-se a allò que s'ha publicat ens pot costar mes de mig milió d'euros, perquè tots sabem que quan paguen els altres… Tornant a l'educació dels fills, en el meu entorn, i pel que puc apreciar en el dels altres, sempre sento els pares “busca una paperera, no ho tires a terra” este és un dels primers passos de l'educació, del que embruta menys. Fa anys que s'esta denunciant la falta de papereres, la brutícia de l'entorn de la ciutat és generada pel ciutadà, per tant, els caps pensants haurien de buscar solucions didàctiques. El posar un escombriaire darrere de cada ciutadà, no solucionara el problema de la neteja, és simplement el pegat del mediocre. Els pegats per a la ciutat, són el benefici d'uns quants, sinó seguisquen el fil de totes les contractacions. En compte d'un llibre, l'oposició podria editar un enciclopèdia.
Els ciutadans no volem pegats pagats amb els nostres diners, sinó polítiques modernes, que porten al ciutadà al benestar, amb un gasto public raonable.
Ja sé que és difícil d'entendre per a una ment obtusa.

domingo, 3 de agosto de 2008

PERQUÉ NO FUNCIONA EL FORUM D´AMPOSTA

Com pot ser que el forum de la pagina web, del portal d'Amposta, no funcione, que ningú escriga opinions. Podria ser que els ciutadans no tenen opinions? Podria ser que els ciutadans no sàpiguen redactar? Podríem buscar molts “podria ser” però no, este no és el motiu. El mes segur és que la gent tinga por a quedar retrada, por a possible conseqüències, és el que ha funcionat sempre a Amposta, després de l'esdeveniment històric, que ha deixat marcats a molts, que avui es diuen demòcrates. En estos vint i escaigs llargs anys, les autoritats democràtiques eligides, han “manat” davall el paraigues del caciquisme. Els mateixos que diuen creure en la participació ciutadana, són els que estan posant més traves per a instaurar-la, volen una participació ciutadana a la seua mesura, una participació que no moleste les martingales que permeten actes poc democràtics, amparan-se en les majories, que a llarg termini es veu clarament, defenen els interessos econòmics d'uns pocs. Un exemple ho tenim avui, en la nostra ciutat, a qui a beneficiat el boom de la construcció? A qui perjudicara a partir d'ara? Estes polítiques “pa per a avui , gana per a demà” no porten a gens bo per als ciutadans, ón esta la tan cloquejada industria ampostina, i això és el que han fomentat els governs de CIU en la nostra ciutat. Les polítiques que et porten a “ vendre la casa per a anar a viure de lloguer” aixó és a lo que ens han portat els grans prohoms d'Amposta. Este equip de govern és el més mediocre que hem tingut mai, no té capacitat de reacció, escuda la seua ineficàcia en la crisi que tenim avui, i són incapaços d'adonar-se, que són gent com ells que ens han portat a un carreró de difícil surtida. Són també incapaços d'adonar-se, que quan hi ha problemes, quan mes gent participe a buscar solucions, mes prompte es poden trobar. És tant la seua ànsia de protagonisme, i d'acaparar interessos, que la seua mediocritat empitjorara, si és possible dir-ho, la situació que vivim. Cap a quin tipus de societat caminem, si veiem que pel simple fet de tindre un càrrec electe, este s'erigix en un petit dictador, a fi a la majoria que ha aconseguit. I ademes, presumint del que faran, al pur estil “Cañete” la democràcia no funciona així. Una regidora em telefona dient-me que tènia poc respecte a l'autoritat, pel simple fet d'opinar, com una persona així pot creure en la participació ciutadana. Simplement dir-li que a l'autoritat se la respecta, pel respecte que té a tots els seus ciutadans, no per la por. No es pot esperar molt d'una autoritat que no fomenta les llibertats dels seus ciutadans. Es veu clarament que la participació ciutàdana sera una ensarronada.

lunes, 21 de julio de 2008

QUE PASSA AMB ELS MOSSOS?


El poble Català ha tingut sempre unes virtuts, que són la tolerància i el dialeg. Les dites virtuts brillen per la seua absència en el cos policial autonòmic i també en l'administració encarregada d'executar les sancions, amb això no vull dir que s'haja de ser tolerant en segons quina classe d'infraccions, sinó que quan s'impartix justícia cal valorar l'exposició de les dos parts, un agent de transit, per molt que haja passat per una acadèmia i haja aprés vint-i-cinc articles de la circulació, no se li ha de donar una “patent de cors” l'administració de transit, en el cas que accepte només la part que concernix a allò que s´ha exposat per l'agent, esta ja de per si cometent una injustícia. El noranta per cent dels recursos són rebutjats, i l'ultim de tots, ha de dirigir-se a les altes esferes judicials, la qual cosa fa desistir a tots els ciutadans, pels seus alts costos, en definitiva una altra injustícia i una indefensió clamorosa. En els mitjans informatius estatals, sempre són referents de les accions policials, els mossos d'esquadra, crec que és un punt a favor, però a l'hora d'actuar en qualsevol infracció, este fet, no els fa ser arbitraris? És tant el zel que tenen, que estan perjudicant la ciutadania. Alguns dels comandaments o els màxims responsables polítics no s'estan donant compte que són massa i variades les queixes dels ciutadans, no pot ser una casualitat o que tots són uns mentiders, quelcom no funciona bé en el cos. Pareix que els comandaments de les comissàries de transit, que quan un agent no arriba a la quota de denúncies, este és cridat a l'orde. Que no ens facen creure que és a fi a la seguretat, la seguretat no s'aconseguix recaptant, sinó aplicant polítiques correctores d'hàbits de circulació.

Als simples agents dels mossos d'esquadra els diria, que dins de l'uniforme que representa una institució, hi ha davant de tot una persona, i que els ciutadans la majoria d'ells no transgredixens les normes de circulació, sinó que quasi sempre s'equivoquen, les dos són infraccions sancionables, però no han de tindre el mateix tracte, així es comença a impartir justícia en el primer contacte entre el ciutadà i la justícia. Els ciutadans volem una policia democràtica i professional, no xèrifs de pel·lícules.

domingo, 1 de junio de 2008

COMUNICAT ALS REGIDORS

Comunicat als regidors

Rebut còpia del reglament orgànic municipal (ROM) de l´ajuntament d'Amposta, que ens ha sigut facilitat pel grup polític esquerra d´Amposta ERC. Llegit i estudiat tal reglament, en l'apartat concernent a la participació ciutàdana, arribem al convenciment de no entendre la postura de l'equip de govern, en referència a l'esborrany presentat a les entitats de la nostra ciutat, ja que l'aplicació de l'esborrany de PC a rang de reglament, significaria per a les entitats un pas enrrere comparant-ho amb el ROM.

Pel que comuniquem al ple de l'ayutamiento.

1) No ens sorprén, ara, les presses de l'equip de govern, al voler aprovar, l'esborrany de participació ciutàdana, presentat per ells. Esborrany, una vegada llegit el ROM, de rang inferior.

2) Un reglament de participació ciutadana, necessita un temps d'estudi ampli, de part de les associacions, ja que és de vital importància per al bon desenvolupament de la participació ciutàdana. Per la qual cosa demanem, ampliar el termini de presentació de les esmenes.

3) Entenem que un reglament hauria de ser fàcil d'enteniment, i àgil en els tramits de part de les associacions en la seua aplicació.

4) Des de la nostra associació, trobem una falta d'organització de part dels grups polítics de la nostra ciutat. Esta falta d'organització es pot constatar, que no hi ha contactes entre les entitats associatives, per a discutir el reglament, amb els grups polítics.

5) Es vol, de part de l'equip de govern, deixar la imatge, que estan molt interessat en la participació ciutàdana, quan és mes bé tot al contrari. És allò que vulgarment es diu (ho cuino jo, i els comensals s´el tenen menjar, els agrade o no)

6) La celebració de trobades amb totes les associacions, juntes, i que vullguen participar, per a discutir el nou reglament

Pel que demanem a tots els grups polítics de l'ajuntament, s'organitze, com en les verdaderes democràcies, una participació activa de tots els agents socials en l'elaboració del nou reglament de participació ciutàdana, i que el resultat de les negociacions, mai han d'estar per baix del ja establit.

Amposta a 1 de juny del 2008

Ciutàdans per la República d'Amposta.

lunes, 19 de mayo de 2008

La policia local d´Amposta

Les declaracions de Manolo Tomas són que han participat 30.000 manifestans. Llijo per Internet un diari de tirada nacional, que diu 25.000 participans i la policia local 6000. Si les declaracions d´este diari són veritat, jo crec que la policia local se ho habria de fer mirar. Algo no cuadra per los que hem participat a la manifestación. Si és aixi, com pot un ens com la policia local fer estes declaracions, en els mitjans que té. Quina longitut hi ha desde el,pavello de fires fins a la plaça del mercat? Tenin en compte que fea més d´un quart que la capçalera havia arribat a la plaça del mercat i començaven a surtir els ultims del pavelló. El cap de la policia mé penso que no sap molt de numeros, les matematiques les devia sempre suspendre, perqué si és veritat que ha donat estes cifres estem arreglats en un personal con este, al carrec de la seguritat ciutádana. Si són veritat estes declaracions, el senyor que les ha fet, no sap que hi ha un manual per comptabilitzar els manifestans, i que un alumne de l´ultim curs de basica, esta capacitat per fer-ho. En lo cual, li recomanaria que la proxima vegada, les cifres les donés un xiquet de primaria, i s´abstengueren de fer un ridicul espantos.

ESMENES AL ESBORRANY DEL REGLAMENT DE PC

Associació Ciutadans per la República

Apartat de correus 157

43870 Amposta

NIF G 43880178


Esmenes a l'esborrany del reglament de participació ciutadana

Des de l'associació ciutadans per la república, en primer terme, trobem a falta un articulat més ampli, que ens porte a la màxima participació ciutadana. De tots és sabut, que quan al ciutadà se el dirigix cap a pautes marcades pel poder, este reacciona negativament.

En cap moment, es pretén que este reglament puga llevar protagonisme als càrrecs electes institucionals, sinó, més tot al contrari, el fi ha de ser que tots els ciutadans puguen fer el màxim d'aportacions, per a una millor qualitat de vida de la nostra ciutat. Pretendre tot al contrari, tant de part dels governants com de les associacions, és anar de cara a un fracàs rotund.

Quant a l'ampliació dels articles

1) Trobem a faltar, un article que regule la formació de consells de participació, tant de ciutadans com sectorials, per a tractar temes o projectes d'especial rellevància.

2) Trobem a faltar, un article que regule, el dret al ciutadà de tindre veu en els plens públics de l'ajuntament

3) Trobem a faltar, un article que regule, que les entitats i els ciutadans que puguen ser part interessada, tenir el dret ha assistir a les comissions informatives

4) Trobem a faltar, un article que regule, el dret del ciutadà a una política municipal de foment a les associacions, que especifique clarament les intencions de l'ajuntament

5) Trobem a falta, un article que regule la participació ciutadana a tots els mitjans de comunicació.

6) Trobem a falta un article que regule, que les propostes fetes per els ciutádans, siguen debatudes a una taula de discució paritaria.

7) Trobem a falta un article que regule, que els plens ordinaris, siguen emesos per els mitjos audiovisual i radiofonics

Quant a les esmenes als articles de l'esborrany

1) En el titul preliminar Art 4, si parlem de participació ciutadana, substituir per: “l'alcaldia resoldrà les interpretacions que créen dubtes, amb un informe previ, d'un consell ciutadà, i atenint-se a la legislació vigent de règim local i en els acords municipals”

2) En el titul primer dret a la informació, petició art 11 a part de la informació publicada a la revista Amposta, esta s´ampliara a la televisió i la radio.

3) En el capitul tercer. Dret a la iniciativa ciutadana Art.22:

Creiem que el 10% del sufragi per a presentar propostes és excessiu per a una ciutat com la nostra. Si comparem amb ciutats que ens superen amb escreix, la quantitat requerida és de 1000 firmes, la qual s'ajusta mes, per a poder desarollar una participació ciutadana òptima.

4) En el capitul cinc, bústia de sugerimientos Art 31: Este article es contradiu amb l'Art 6 del dret a la informació i la petició. Este article coarta la participació ciutadana, i deixa en mà dels governants, a actuacions arbitràries, i al mateix temps de prevaricació.

5) En el titul tercer. La participació de les associacions ciutadanes. Capitul primer, Art 34: En el que concernix al registre d'entitats “·el tindre que presentar un certificat de numere de socis”. Preguntem, quin és l'ens capacitat per a compulsar dit certificat? I de que li servix a l'ajuntament el saber el numere de socis? Si esta tot establit per llei.

6) Capitul primer, Art 35: l'ajuntament podrà demanar altres dades. Sempre dins de la llei de protecció de dades

7) Capitul primer, Art 36: la duplicitat de càrrecs existixen en tots els estaments (sinó miren´s vostés) El pretendre que els altres ho complisquen és poc ètic i mesquí.

8) Capitul primer, Art 37: Les associacions passen uns filtres legals imposats per la llei, i una vegada passats, són legals a tots els efectes, per la qual cosa l'únic que pot qüestionar-les és un jutge. És anar contra el dret, és voler imposar, des d'un ajuntament un nou filtre.

9) Capitul segon. Taula d'entitats, Art 45: En una segona votació el pretendre que s'arribe a un acord amb dos terceres parts és voler no arribar a acords. En tot òrgan democràtic, les decisions en segona votació es prenen per majoria simple, el pretendre ampliar-ho és restar capacitat al dialeg, o deixar en mans de “camarilles” l'avançar cap a una direcció o una altra.

10) Capitul tercer. Drets de les associacions i entitats, Art 50 apartat 1: Este apartat es contradiu amb l'Art 47. Pel que fa a la capacitat de les associacions de negociar els seus propis assumptes, estes, mai hauran de ser solapades per un representant, que només ha de ser portaveu pel que fa als problemes globals de totes les associacions. Quan parlem de participació ciutadana no podem caure en l'error de traspassar la participació un escaló mes baix, perquè ens quedarem igual que abans.

En una societat basada en els principis de la llibertat, una generació mai pot hipotecar les expectatives del futur. El nostre món s'ha regit sempre pels principis de l'evolució i els grans canvis, el voler imposar el contrari és anar contra els principis de la vida mateixa.

A priori i per la capacitat que tenim, per a analitzar l'articulat d'este esborrany, des de ciutadans per la república, acceptaríem este esborrany com bó, tenin en compte de les aportacions que fem. Entenem que res és perpetu, i que tot pot patir canvis. Esperem de la participació dels partits polítics, a voler millorar també este esborrany de participació ciutadana, a causa dels mitjans tècnics de què disposen. Mitjans que no estan al nostre abast.

El secretari: Rafel Serret Tomé

Amposta a 19 de maig del 2008

jueves, 15 de mayo de 2008

MANIFEST BLOCAIRE

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.


Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

domingo, 11 de mayo de 2008

COMUNICAT ALS REGIDORS

Reglament de participació ciutadana

Des de ciutadans per la república , tenim clar que en tots els temps, poc són els que inventen les coses, les persones o els gups es nodrixen d'informacions que van agafant al llarg de les seues vivències i la d'altres. El que si també tenim clar, és que el ser humà sap si algo és bo o dolent, comparant-ho amb un producte anàleg.

Avui en dia és una tasca mes fàcil que antany, el buscar informació, a causa d'internet, si algú vol saber si el producte que es vol vendre o comprar és òptim per a les necessitats requerides, simplement ha de compara.

Referent al reglament de participació ciutádana, els republica'ns entreveiem, quasi, una obligació de part del grup governant “ si els altres ho fan, haurem de fer-ho nosaltres” arribem a esta conclusió, perquè queda clar la falta, d'un més ampli articulat que permeta de veritat la participació ciutadana, i al mateix temps en alguns dels seus articles es veu clarament que es busca el control i l'encaixament del teixit associatiu de la ciutat, quasi ratllant el limit de la llibertat de les entitats, ja legislat i controlat per jutges, si fóra necessari.

Si tenim en compte que la filosofia de la participació ciutadana hauria de ser entesa com:

“L'extensió sistemàtica de l'actuació i principis democràtics a la gestió publica i a la vida quotidiana, com a desenvolupament necessari lògic del nostre ordenament constitucional, basada a fer protagonista als agents socials, dels que dotem lliurement, i a la ciutadania possibilitant la millor definició i eficàcia dels diferents servicis, programes i actuacions municipals”.

La participació ciutadana, hauria de ser una manera d'entendre l'organització política comptant amb la ciutadania des del respecte a les institucions. Esta clar, i així se n'han adonat els polítics, que la ciutadania no pot veure's limitada a través d'un procés electoral cada quatre anys , sinó que hauria de mantindre un protagonisme continu.

Un altres de les dades que ens fan creure de la poca predisposició del grup governant, és la rapidesa de voler concloure la firma d'este reglament, és poc seriós. Sinó tots, alguns saben, de l'equip de govern que una negociació d'este tipus, necessita el seu temps, un reglament d'este tipus, que condicionarà les relacions futures entre l'administració, les entitats i els ciutadans no pot aprovar-se sense haver sigut estudiat exhaustivament, tant per la ciutadania i entitats com per tots els grups polítics, no fer-ho així, és voler una participació ciutadana a mesura d'uns pocs.

Un altre dels motius per la qual el grup governant creiem, no creu en la participació ciutadana,que hauria d'estar al marge de l'aprovació del reglament, és la dilació en el temps de la posada en marxa de la participació ciutadana, és la tercera trobada en quasi tres anys, i s'ha avançat molt poc, en la trobada en el qual hem participat, veiem una falta d'organització,en els grups de treball. Esta trobada era, per organitzar de com volem que sigue la participació ciutádana, no ha exposar reivindicacions, aixó ja és fara quan toque a cadascú, nomenament dels representants a la taula d'entitats d'una forma aleatòria, etc. Bé que és nominigue portaveu, un representant, a un grup d'entitats, però hauria d'haver-hi un seguiment de reunions de les entitats amb el seu representant, tal com se fa, es busca l'individualisme, oblidan allò “parlant s'entén la gent” Un apunt: en la taula de cultura s'ha fet set ( per dir-ho d'alguna manera) “esmenes”, tot existint una sèrie de friccions (falta d'entendre la democràcia) este simple fet demostra que cal facilitar que els ciutadans es reunisquen i que es debata, amb friccions o sense.

També dir que hem trobat en falta als regidors de l'oposició, representants institucionals, que inclús que estiguen en minoria, són els que poden exercir una pressió des de dins de l'administració, no voldriem pensar que és, que no creuen en la participació ciutadana, i la seua obligació era d'estar presents. Per la seua falta d´assistencia, posar-los una desaprovació per la poca sensibilitat que tenen, en un tema que per als que és diuen progressistes és imperdonable.

Hem començat ha estudiar el reglament, i tan prompte com podem, és a dir, abans del sis de juny els farem arribar les nostres esmenes.

Salut! i República

domingo, 20 de abril de 2008

AL POLITIC EBRENC

Una de les coses que he aprés en els meus anys de vida, és que sempre has d'estar al costat dels teus, d´els que t´estimen, d´els que et consolen quan ho passes malament, d´els que t'ajuden quan els necessites, en definitiva d´els que viuen amb tu els mateixos problemes; dels principals motius pels quals cal estar sempre amb els teus, són, quan el poder de la raó esta del seu costat, i és obvi, i l'altre és, quan no tenen raó, per a convéncer-els que estan equivocats.
Les terres de l'Ebre fa anys que tenen problemes, i son nostres, de tots els ciutadans ebrencs. Catalunya per boca de Barcelona, es queixa a Espanya, que dona mes del que rep, que no és just que els diguen que són insolidaris. Nosaltres els de les terres de l´Ebro tenim el mateix problema, respecte a Barcelona i segurament que també se'ns ratllara d'insolidaris si ens oposem al transvasament d'aigua.
Ara de veritat, és quan se sabrà qui estima a les nostres terres, i no val les excuses dels mals pagadors, com alguns volen fer-nos creure, portem molts anys amb el problema del transvasament i a estes altures que ningú es vullga justificar, o s'esta defenent el territori des de posicions polítiques justes, o s´el ven, com molts ja han fet.
Sabeu els polítics de les terres de l´Ebre, que esteu on esteu, gràcies a la gent d'estes terres, per a defendre'ns i defendre el nostre territori. Si l'aigua és el problema del futur cal començar avui a resoldre-ho, no esperar que existisca el problema sense abans haver aplicat polítiques d'aigües que porten a la seua racionalització. El nostre govern català porta prou temps per a haver-hi previst el problema, ja que era sabedor, i a més tots els seus membres han anat a les manifestacions antitransvasistas.
Per les dos raons anomenades és per la qual cosa un ha d'estar a costat dels seus, espero que tots els càrrecs publics de les terres de l'Ebre, defensen el nostre territori.
Qui no ha sentit di “la naturalesa es sabia” es tan sabia que sempre ha eliminat a qui l´ha posat en perill….

COMUNICAT ALS REGIDORS I A LA DIPUTADA AL CONGRES

Tenim un problema i fa temps que l'esperàvem. L'Aigua. No vaig ha entrar a discutir si el tranvasament és just o necessari. Sinó el perquè hem arribat a esta situació, i és molt simple, des que coneixem el problema, ningú ha començat a aplicar polítiques racionals de l'ús de l'aigua, i qui té la culpa? El govern català.
Fins fa pocs dies, els polítics antitransvasistas “tota l'esquerra” es vanagloriaven d'haver parat el tranvasament, i que ells eren els garants que això continuara així. En una setmana, canvi de 180º d'estos mateixos polítics, puc fins a cert punt entendre este canvi tan dràstic, a causa de la necessitat, en els polítics de la costa de Balaguer mes cap enllà, però de cap manera dels meus, dels de les terres de l'Ebre. El territori, a banda de totes les necessitats que té, també necessita l'aigua, tots sabem que fa un mes i poc, s'estava qüestionant si s'anaven a poder omplir els quadros d'arròs per al seu conreu.
Com pot una persona que ha estat venent un producte durant anys, a tots els veïns i amics, vinga ara i diga el contrari.
Voldria recordar a la diputada, que vaig estar en el miting central del PSC de les terres de l´Ebre, en la seua mateixa capital. Et vaig a recordar el que vas dir, abreviant. Que durant molts anys has pregat perquè no es fessa el transvasament, i me ho crec, ja que ets molt creien i que havies estat molt preocupada fins que els socialistes han derrogat el transvasament, i que ara estava tot solucionat, que amb els socialistes no hi hauria cap mena de transvasament. Ara em dono compte del perquè canvies de paréixer, i són dos les raons, la primera perquè vas pregar malament, i la segona és perquè al congrés se va a treballar, a defendre els interessos dels teus, no ha pregar. Saps alló de “encomanat a déu i no corrigues” els estava perseguin un bou, i l´ultim deia “ai déu meu, ai déu meu” de poc servix pregar quan els problemes són terrenals.
També el cap de llista per Tarragona, va vindre a dir que s'havia aconseguit parar el tranvasament, pels socialistes, anomenant el company senador de Falset qui parafrasejant la Fontaine, deia, que els socialistes eren el bou que vènia del treball i la formiga que anava damunt eren els atres, els dos venien del tall de treballar, però qui havia realitzat l´ardua fenya de llaurar, era el bou “els socialistes” la formiga “els atres” no avien fet res. Per als que coneixem les faules de Jean de la Fontaine, sabem que els animals no són els anomenats, són altres, i la moralitat ve a dir, que per a surtir d'un problema és necessària la força de tots i que normalment el que mes parla és el que menys treballa, i al final potser serà així. Les declaracions del portaveu del PSC i delegat d´agricultura de l'ajuntament d'Amposta van pel mateix camí, i ademes s´amaga, vergonyos. En tant que als atres que els juzguen el seus, pero, que pensen que estan en el mateix paner.
Voldria prendre un compromís, davant de tots els que reben este correu.
Servisca este escrit com a escriptura publica: Si a causa d'un acte de coherència política, seguint el discurs polític portat durant anys, els càrrecs públics amb responsabilitat a nivell territorial, de la meua ciutat, es veren obligats a abandonar el càrrec, amb la qual cosa entenc les penúries econòmiques que passarien. Em comprometo a donar de menjar als seus fills el temps necessari, povrets, fins que troben un ocupació.
Xeics! tan necessitats esteu? No teniu etica ni vergonya? Qué fareu quan vos diguen traidors? El poble és menut, podreu anar amb la cara alta per la ciutat? Pensàreu, que el temps tot ho cura, pero sempre hi haurà algú que vos ho recorde, i no vullgueu comparar-vos amb l'exalcalde convergent, si ell ho ha passat, natros també, perquè ell, sempre a sigut coherent, i no s´amagat mai, encara que d'idees antagòniques a les nostres, ja no sé si les vostres.
Estic segur que altres és soliraditzaran en mi, i participaran en una recollida de fons per estos politics tan necessitats

Salut! i República

domingo, 30 de marzo de 2008

A LA REGIDORA DE PARTICIPACIÓ CIUTÁDANA D´AMPOSTA

 

La finalitat d'identificar els carrers per noms, costum que tenim a Europa, esta clar que és simplement per a saber la seua ubicació dins del conglomerat de la ciutat. També els noms dels carrers, quasi sempre, són noms de persones insignes, que ens servix per a recordar les proeses d'estes persones. Una de les coses que tots sabem, és que els grans canvis socials, és el poble o el poder econòmic el que els du a terme, pressionant al poder polític, encara que després el nom dels carrers siguen per a estos últims, quan estos canvis polítics són execrables, com el que ha viscut el nostre país, en el segle passat, les generacions futures, no poden de cap manera oblidar el seu passat, però tampoc poden fer ostentació de noms de personatges que han sigut botxins de la gran majoria dels nostres avantpassats. Alguns d'estos “petits demòcrates” dels nostres dies, creuen que quan els feixistes van guanyar la guerra, van guardar els noms dels prohoms republicans? O tan sols el de grans pensadors que creien en la llibertat del ser humà, com el bé mes preat que té? No, rotundament no, per tant, el sostindre en els nostres dies nomenclatures de tall feixista és d'un anacronisme típic dels nostàlgics d'aquells temps.

La demagògia és l'arma principal del que deté un càrrec public, però el que no pot fer un càrrec public és justificar la seua incapacitat política, dient que manté el nom de dictadors a fi d'un petit referèndum democràtic executat via cartes, i localitzat. Senyora regidora, no són tots els carrers de la nostra ciutat de qui residim a Amposta? I al mateix temps de qui circulen per ells.

Tenen vostés una visió de la ciutadania molt restringida. Perquè sera?

COMUNICAT ALS REGIDORS

Comunicat als regidors

El nostre país és sobre de tot un país de formes, de guardar les formes. Quan un ciutadà diu el que pensa la gran majoria, les critiques a qui van dirijides s'interpreten com a insults i s'intenta per tots els mitjans que la parròquia també ho veja així, amb la qual cosa s'aconseguix un enfrontament entre ciutadans que només beneficia a l'espavilat de torn que només espera traure profit. Esta ha sigut la política de CIU a nivell municipal al llarg de mes de vint anys. Avui, a Amposta, som ja mes de vint mil habitants, els incondicionals de CIU, hem pogut constatar estes ultimes eleccions quants són. En cap moment vull discutir els resultats obtinguts per CIU estes ultimes eleccions municipals, però si qüestionar la política duta a terme per este incipient grup governant, continuista de l'anterior consistori. Per damunt de resultats electorals, per damunt de majories electorals, en tota persona de bé, esta l'ètica i en un càrrec public el servir a les majories, que són el poble en el seu conjunt, no els interessos d'uns pocs.

Referent a la nomenclatura, d'alguns carrers, de prohoms feixistes, simplement un comentari, estic cansat de sentir nacionalistes i no nacionalistes, d'aquella època, que el franquisme no els deixava ni parlar ni practicar la cultura catalana, que coartava tot el referent al català, pregunto, som coherents amb el que expressem? Voleu que vos diga noms d'alts càrrecs, de dins de CIU, a nivell municipal, que han soltat este discurs i seguixen soltant-ho, que es pot esperar de personages d'esta mena, que demostren que no tenen ètica ni sentiments de poble i de respecte a la seua cultura, permetent que trenta anys despres, cognoms execrables embruten els nostres carrers, estos noms i cognoms han d'estar soterrats dins els llibres d'història, per als que vullguen investigar puguen en tot moment saber els que han sigut estos personatges, i d'esta manera impedir que en el futur puguen ressorgir individus com estos. Si el meu vot permetera semblant anacronisme la vergonya no em deixaria surti de casa, sera que ells no tenen. Esta clar que certs individus, parlen de nacionalisme o de catalanisme de la boca per a fora, ja que el que demostren, és, que l'únic que els preocupa són els seus interessos propis i el d'alguns del seu col·lectiu.

També voldria donar un poc d'alé a l'oposició, que no es preocupe per l'aparcament que volen fer en el parc de les escoles, ja que no es realitzara.

Si heu sentit per la ràdio les declaracions de la regidora de participació ciutadana, uns pocs vots han permés que les nomenclatures feixistes no es canviaran, per tant com demòcrates que són, mes de mil vots en contra del parc permetran salvar-ho. O voleu dir que tindran tan poca vergonya, que com els vots no han sigut de la seua parròquia no es tindran en compte?

No voldria pensar que tot els nacionalistes de CIU siguen nacionalistes de “pipa i porro” com es diu per aquí, sinó que algun de seriós ha d'haver-hi, i que de veritat crega en el nostre país i en el nostre poble, perquè els oportunistes, l'únic que a la llarga aconseguixen és vendre a la seua gent, per interessos propis.

Companys/es Salut! i República

domingo, 10 de febrero de 2008

CARTA A UN SOCI DE LA CAMBRA ARROSSERA D´AMPOSTA

El pròxim vint-i-quatre estas convocat a una assemblea, on se't vol fer creure que eres important per a prendre decisions. El president utilitzant els mitjans de tots, esta preparant l'assemblea, i no et càpiga cap dubte que, tú, decidiràs molt poc en tot el que s'acorde. Pel que es veu, en totes les èpoques, siguen feixistes o demòcrates, sempre han actuat així, en la cambra, la junta és la que decidix l'esdevenidor de tots, segurament sera pels estatuts, que pot ser eren útils en el principi, a causa de la poca formació de la gent de llavors.
El president decidix que no vol seguir mes “mèu” he envia una carta a tots, lloant el treball fet, faltaria mes, parla de transparència de participació, i no és ruboritza a l'emprar estes paraules, quan ell sap perfectament, que ell i els seus són els que decidixen per tots i de una manera fosca, com se diu aqui “esta clar com l´aigua d´escurrar”.
En la convocatòria, el tercer punt, segurament és un dels motius pel qual, el president, té la jugada de la dimissió. Ja fa temps que se sap de la fusió, amb arrossaires de l´Ebre, i que dita fusió esta condicionada a la construcció del pont entre St Jaime i Deltebre, i ademes la dita fusió sera “imposada” des de la Generalitat, en este assumpte la democràcia brillara poc, tot seran qüestions econòmiques. Pot, que la jugada, entre altres, siga, que el soci, a causa de la poca transparència, en tot este afer, d'alguna manera, li demane que no és oportú en estos moments deixar la presidència, amb la qual cosa, ell sera el que duria a terme la negociació de la fusió, d'esta manera en un moment donat, sempre podria defendre's de les critiques, argumentant “vosaltres em vau demanar que quedara”. La requalificació dels terrenys, mouran molts interessos, que passara? Els que repartisquen el pastís s'engreixinaran les mans.
El punt Quart, es renova tota la junta, és així? És legal? Ho marquen així els estatuts?
En menys d'un mes es convoquen eleccions, ajustant els terminis al mínim, perquè no hi haja temps de reacionar, viva la democràcia i els demòcrates! I com ultim punt quan esta tot cuinat, pregunteu! Ara que ja no servix de res. No és la primera vegada que ho fa, i pel que es veu no sera la ultima.
Company, vull dir-te que eres el soci patidor, el qual s'utilitza per als interessos d'uns pocs.

martes, 5 de febrero de 2008

CARTA AL PRESIDENT DE LA CAMBRA ARROSSERA D´AMPOSTA

Pareix que dixes el càrrec. Qualsevol persona que ha seguit estos anys de presidència teua, tant les decisions que has pres, com els resultats, davant d'una baixa tan espontània, pensa, quelcom passa en la cambra, aixó fa pudor.
Enfront de les lloances que fas en la teua carta als socis, vull recordar-te que vas començar la teua presidència amagant una mala gestió de l'equip anterior, tu i els teus, que sabem qui són, sabreu el perquè; vas continuar expulsant a les veus critiques, la mateixa política que van seguir els franquistes amb alguns d´els socis fundadors; després al llarg de la teua legisladura, vas continuar reprimint a les veus discordants amb la teua política, amenaces d'expulsió conjuntament amb sancions econòmiques. Personalment crec que els oponents a la teua política, es van equivocar, la temo és lliure. En la teua carta t'erigixes com un salvador de l'economia de la cambra, quan tu saps que no ha sigut així, ja que els factors que van fer arribar les ajudes i la planificació economica, s'han escapat en tot moment de les teues mans. Tant el teu càrrec com les accions ampreses per a la cambra, partien del despatx de la plaça d'Espanya, i el que enten una mica de politica sap el perqué. El desvergonyiment amb què has malgastat diners dels socis ha sigut un clam. Dis-me,entre altres, el rentat de cara que es va fer en la part posterior de la cambra, en quina intenció va ser? Era necessària per al bon funcionament de la cambra? Vas rebre ordres expresses?
Vas cambiar els estatuts, no era per a perpetuar-te en el càrrec, entre altres coses? Penso que quelcom no cuadra, et diré el que crec que puga passar, que pot existi un forat comptable? Una operació urbanística encoberta, a llarg termini? Fent el que llavors no es va fer i potser hauria sigut bó per al soci, una fallida; o ja no eres persona de confiança dels teus correligionaris? Es descarat els entramats que feu, tot per coses personal, tipic de la dreta. Ets tot un personatge, un demòcrata dels peus al cap, crec que la cambra arrossera esta d'enhora bona amb la teua marxa, si és que no et penedixes. També veig que com tots els individuos de la teua mena, ho dixes tot ben lligat, et sona?

lunes, 7 de enero de 2008

CENTRALISME TARRAGONI

El Manel Zaera es queixa del centralisme tarragoni, a l´hora d´elaborar les llistes a les proximes eleccions legislatives. En un comentari en el seu bolg, venia a dir, que si jo no era una mica il-lus, i veig que es tot el contrari, sol passa molt, que es veu la palla de l´altre i no la viga en el propi ull. Zaera, no ten dones compte que estas dins un partit on les decisións son piramidals, on la democracia brilla per la seua ausencia (com dins de tots els partits) per moltes assamblees que fesseu, la cupula, a tots els nivells, son els que decidixen la politica a seguir, i no en ares de la ciutadania, sino en lo personal, lo carrec i el sou. Si no agarreu els jovens, que en les ultimes eleccions, he vist que en sou uns quans bastan preparats, i foteu als que hi han ara al carrer, en lo que son els carrecs municipals, i també apartar-los del poder de decisió de l´assamblea local, si no ho feu aixi, les proximes municipals, ojo que en traguesseu dos. No sé para que vos servix tans d´estudis i de formació si no sou capaços ni de preveure el que passara, ni de buscar les solucions per remediar-ú. Es que no veieu vindre que la Lizarraga tenia poques expectatives de tindre el segon lloc, la loteria no sol repetir molt en la mateixa casa, i que ademes el ciutáda del carrer de estes terres no ha vist res per part d´aquesta persona. Si li donent el tercer lloc a Tarragona, també tots sabem que dependra de la loteria el que surtigue el-ligida. En cuatre anys no ha estat mai al costat del poble, tan en les manifestacions personals com les multitudinaries, sempre pendent del que dira el partit.
Fins ara, juventud era sinonim de descontent, rebeldia, canviar les coses, pero veig que la vostra generació es mes que res, amorfa i conformista, si sou incapaços de canviar les coses dins de casa vostra, com voleu ferú fora.

PALIMPSEST

ELS NOUS ESPANYOLS

Per Jordi Soler, escriptor (EL PAÍS, 03/01/08):
“Les nacions no són una altra cosa que actes de fe”, escriu Borges en un dels seus assajos. Encara que esta idea, d'entrada, sona a pura provocació, té un altíssim percentatge de veritat. La conclusió d'esta línia borgiana és perfectament raonable: “I així com ahir pensàvem en termes de Buenos Aires o de tal o qual província, demà pensarem en termes d'Amèrica i, alguna vegada, del gènere humà”. L'assumpte és que per més raó que tinga Borges, pareix que el món i les seues nacions van en sentit contrari, i tots els dies tenim episodis que ho confirmen, des dels murs que dividixen una nació d'una altra, i de pas les reconcentren, fins als escarafalls nacionalistes de la gent que s'encabota a pensar que el metre quadrat on, per pur atzar, ha nascut, és millor, i més bonic, que el metre quadrat on han nascut els altres.
L'acte de fe que assenyala Borges és crucial, perquè qui té fe simplement creu, creu a seques sense que intervinguen massa ni l'observació ni la raó i això, en un país com Espanya que comença a enfrontar-se a la immigració massiva de persones amb diverses nacionalitats, resulta especialment delicat. Per a arredonir la idea de Borges tiraré mà d'una altra idea que acabo de llegir en Diari d'un mal any, de J. M. Coetzee, este escriptor misteriós i enlluernador com pocs. Coetzee va nàixer en Ciutat del Cap, a Sudàfrica, i en una de les pàgines d'este llibre magnífic explica la seua relació amb el metre quadrat de terra on va nàixer: “La considerava la meua ciutat no sols perquè haguessa nascut en ella, sinó perquè coneixia la seua història amb suficient profunditat per a veure el seu passat en palimpsest per davall del seu present. No obstant, per a les bandes de jóvens negres que avui ronden pels seus carrers a la recerca d'acció és la seua ciutat i jo sóc el foraster”.
Palimpsest segons el diccionari significa: “Pergamí manuscrit la primera escriptura del qual ha sigut esborrada per a escriure en ell de nou”. Mirar en palimpsest el passat d'una ciutat, o d'un país, i mirar de la mateixa manera el seu present, amb la seua conseqüent previsió del futur, hauria de ser un deure ciutadà; perquè sense esta visió integral, la de la ciutat que primer va ser habitada per uns, i després per altres distints, la qual cosa veiem en un fenomen com el de l'emigració és simple i planerament una invasió creixent i incontrolable, i no el que de veritat és: la nova realitat d'Espanya. Sense ànim de comparar la realitat sud-africana amb l'espanyola, el palimpsest proposat per Coetzee ens ve com a anell al dit; funciona molt bé, per exemple, per a comprendre, en tota la seua magnitud, la gran onada de llatinoamericans que ha arribat a Espanya en els últims temps. Si puguéssem mirar en cambra ràpida (com esta pel·lícula de Disney que en uns quants segons presenta el naixement, el desenvolupament i la decadència d'una flor) els fluxos migratoris entre Espanya i Llatinoamèrica en els últims cent anys, veuríem una seqüència perfectament circular: una multitud que es desplaça cap a l'altre costat del mar i al cap d'uns anys, que en esta pel·lícula hipotètica serien uns segons, una altra multitud que torna al punt de partida.
Si algun funcionari, també hipotètic, haguessa albirat fa un parell de dècades, esta seqüència perfectament circular, hauria pogut preveure que tota esta gent no era una invasió, que més prompte es tractava dels nous habitants d'Espanya, ni més ni menys; i amb esta mirada que proposa Coetzee, haguessa implementat, des de llavors, un programa per a estimular l'emigració des d'aquell continent que és, en gran manera, espanyol, i un sistema per a resoldre, la qual cosa de per si està passant ara, de forma més ordenada i harmònica. Però com aquell funcionari mai va dir esta boca és meua, o potser ningú va saber sentir-ho, arribem a estes altures del segle vint-i-u amb la iniciativa tardana d'atorgar la nacionalitat a aquells néts d'espanyols, nascuts a Amèrica Llatina, que la sol·liciten; una iniciativa justa i aplaudible, però que arriba amb retard i, damunt, pareix fonamentada, més que en el desig de fer justícia, en l'esglai que des del 11-M provoquen les emigracions menys afins a la forma de vida espanyola.
Per estar reconcentrats, d'un costat i un altre de l'Atlàntic, en este “acte de fe” que suggerix Borges, en esta concepció arcaica del país com un terrer on circulen exclusivament natius, es passa per alt que Espanya es va fer imperi a Llatinoamèrica i que esta va aprendre d'Espanya la llengua, la religió i una llista consistent de costums, virtuts i manies. El continent i sa mare pàtria viuen com dos il·lustres desconeguts: Espanya a Llatinoamèrica continua sent el país del conquistador Hernán Cortés i Llatinoamèrica a Espanya és una entelèquia que oscil·la entre Macondo i una pel·lícula de Jorge Negrete, dos visions parcials i excèntriques que, per mencionar algun dels seus efectes, provoquen episodis d'abast planetari, com este que van protagonitzar el president Chávez i el Rei, dos institucions d'un altre temps que no poden més que enfrontar-se i entrar en col·lisió.
L'arrel d'aquell episodi està en tant que s'ignoren les dos parts: a qui se li ocorre portar al Rei d'Espanya a una cima llatinoamericana, a este continent l'imaginari, de la qual fins avui, viu pertorbat pels fantasmes de la colònia? Esta interacció entre Espanya i Llatinoamèrica que, amb molt comptades excepcions, no ha sorgit de manera espontània, començarà ara motivada per esta població creixent de llatinoamericans que són ja part substancial de la nova configuració del país; d'ara en avant no cap una altra mirada que la del palimpsest, no queda un altre remei; els fills i els néts dels emigrants equatorians, per citar un contingent nombrós, significatiu i pròsper, seran tan espanyols com El Quixot i en uns anys començaran a governar municipis i ciutats, i abans que podem comprovar que efectivament “les nacions no són una altra cosa que actes de fe”, el president d'Espanya no serà ni andalús, ni gallec, ni basc, ni català; serà equatorià.