sábado, 24 de agosto de 2013

ANEM BÉ?

Anem bé?

Hi ha coses que no s’entenen per molt que t’hi capfiques. Avui dia la educació dels nostres menuts és molt  delicada, tot és mira en lupa per no traumatitzar-los, si la comparem en la nostra hi ha un abisme, hem passat de “la letra con sangre entra” a un modus educatiu científic en unes pautes estudiades, on el nen ha de ser receptiu de tot el que aprèn sense cap mig repressiu, on s’ha obviat practiques ancestrals per de més modernes adients al món tecnològic que ens toca viure,  i crec que esta nova manera d’ensenyança és correcta, segur que  la podríem qüestionar, peró és el que tenim, lo nostre era massa. Però estem on estem gracies al d’abans i el futur serà gracies al d’avui, és la llei de la humanitat per la evolució constant de la tècnica.

Fins aquí tot correcte, el que no arribo a comprendre, és que si la educació d’avui en dia és molt permissiva, perquè quan la formació que has rebut duran anys a l’hora d’aplicar-la al viure diari no és així, la repressió que la nostra societat rep  de l’estat és cada dia més ferotge, quelcom falla, ho la educació no és correcta, ho les normes aplicades per el estat no son correctes. Si creem una joventut cada cop més preparada és de lògica  que les llibertats haurien de ser més amples, peró el estat no ho veu així, i si parem ha pensar i podem veuré el perquè.

Ens estan portant cap a la societat del gran “germà” la societat policial on tot esta controlat desde dalt (que sempre a segut així, però sense tans mitjos com ara)  el estat no pot controlar la cultura com abans, on tota la informació estava  en mans de una minoria, té que arribar a tothom. El estat crea un esser al cual li diu, ets un humà lliure, peró per l’altre costat crea normes sobre normes, lleis sobre lleis perquè la seua llibertat no la pugue portar a cap, i no entrem en el tema de les mesures fiscals, seria per no acabar.


La pregunta és. Hi haurà molta diferencia entre la societat del gran “germà” i el sistema feudal, que no sigue els avanços tecnològics?

miércoles, 14 de agosto de 2013

UNA REALITAT



La sobreproducció és un autèntic càncer de l'economia, conseqüència directa de la impossibilitat de planificar els recursos en funció de les necessitats,
Els capitals acudeixen en massa als sectors amb més rendibilitat fins a provocar un autèntic stok de producció, que provoca  l'onada contrària.
          I la classe dominant reacciona com sempre: Reducció dels salaris, reducció del gasto social (que no de l'Estat!), amb una transferència massiva de recursos de les rendes del treball a les rendes del capital, concentració de capitals, limitació de les llibertats formals, lluites pel domini de les matèries primeres per a garantir el subministrament i els preus… Mai l'Estat havia intervingut tant en l'economia, per a ajudar a la seua classe; el “laisser faire. Laisser passer”, queda per al poble, m’entres els poderosos compten amb ingents recursos de les arques públiques per a tapar les seues malifetes.
          En estes condicions, plantejar-se que l'edifici capitalista el que necessita és unes reparacions de lampisteria, o inclús arribant a una nova junta de propietaris, és no entendre la magnitud de la crisi. Pitjor encara es col·laborar a que ens estrenyen més.  No es tracta que els expliquem a les oligarquies com han de fer-ho perquè el seu sistema funcione millor, sinó de explicar a tot el món que este sistema no funciona i hem de substituir-ho per un altre
  Potser mai en la història, hi ha hagut unes condicions tan favorables per a explicar que el sistema financer no és sinó la major organització de malfactors que viuen de la nostra sang