jueves, 28 de junio de 2012

L' ESTAT!




L'estat omnipotent, pare nostre, monstre entre els monstres, fruit d'una mala mare, l'autoritat. Qui és l'autoritat? El  polític? El jutge? El policia? No! No  són estos l'autoritat, són simples titelles utilitzades per unes minories que tenen el poder de decisió sobre tota la societat, els que decidixen de veritat perquè les polítiques aplicades servisquen per a ampliar mes inclús si cap, el seu poder sobre tots natros.

Pareix que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, que és, i com es viu per damunt de  les seues possibilitats, algú pot viure amb mes del que disposa? Si  no es roba o no es demana un préstec, algú pot disposar de mes diners de què guanya? Qui decidix per tant?

Tots sabem que en la nostra societat l'endeutament personal és sinònim de perduda de llibertat, significa callar quando no s'hauria de callar. No tenien prou de tindre'ns endeutats personalment, es veu que per a les minories dominants el que els seus ciutadans estiguen endeutats no significa tindre el poder absolut sobre hisendes i persones com en els temps feudals, és el domini total d'un país, mes ben dita de tots els països que ells consideren necessaris per als seus proposits, la qual cosa estan aconseguint, tot amb el plàcid consentiment de la “autoritat” imposada democràticament. Els mitjans de comunicació són els encarregats dels rentats de cervell del conjunt de la ciutadania, la temó i la repressió econòmica per part de l'estat són els artífexs empleats; per al seu bon compliment els poderosos tenen al seu servici la justícia i la policia i en ultim recurs el ejercit. El ejercit, que quan l'estat li mana, considera els seus propis ciutadans, enemics en potència. Que ningú es crega que l'ejercit esta per a protegir als seus ciutadans, de qui? Dels possibles invasors, quins?

Ens estan venen descaradament a mercaders, a les grans corporacions, la ficció de les pel·lícules de futur no té res a veure amb la realitat que ens espera. Mentres puguen esprémer-nos econòmicament la cosa no anira a mes, però tindre per segur que dins de les prediccions de qui es maneja l'autoritat, esta la destrucció. La destrucció és el regulador d'enteniment entre els humans, el tornar a començar, generar noves perspectives. El que ningú sap és que ocorrera, amb el potencial destructiu que té l'humà avui en dia.


lunes, 21 de mayo de 2012

LLENÇAR LLAST PER LA BORDA?





La situació caòtica econòmica que estem vivint, és insostenible. Insostenible no per l'aplicació de les matemàtiques per a poder pal·liar els resultats negatius en global, sinó per a la ment del ciutadà educat en la bona praxi per a administrar la seua economia familiar. La voràgine dels esdeveniments econòmics fan a este ciutadà plantejar-se mil solucions, que no és un altre de com solucionar el seu problema , els estalvis de tota la seua vida, aquells que ha anat arrapant, retallant molts possibles moments de plaer que altres si han tingut, per allò que em lleven el ballat, no han estalviat, ara si que volen solucions, no recorden el seu mal cap. Voré que el esforç de tota la vida se li endurant es gros.

Per un altre costat és lamentable la situació per la qual estan passant moltes famílies, famílies que a causa de la seua poca formació també de forma involuntària estan sent arrossegades a la més absoluta pobresa, amb dificultats per a adquirir els aliments de primera necessitat. Esta situació és molt mes pitjor que la del ciutadà que esta preocupat pels seus estalvis.

Despres tenim  als polítics, responsables tots, des del regidor fins al president del govern. Polítics que ens han imposat un model de societat inviable, amb unes polítiques totalitàries sense cap transparència, que s'han repartit el país entre familiars, amics i correligionaris. Els podem veure per les nostres ciutats igual que el gall en el corral, caminar dreçats, pensant que són insubstituïbles que ells van arreglar-nos el problema. El problema són ells, ells ens han portat a este model de societat, de corrupció absoluta de la casta política, tant econòmica com institucional, no equiparable  a cap país del nostre entorn. Els podem veure com inclús estan malgastant encara els nostres diners, no se n'han adonat? Si se n'han adonat, no són el seu diners, per això ho fan.

La situació ens l'han posat difícil, com no comencem a tirar llast, el barco s'afonarà. Les rates s’en van soles, peró si no expulsem a estos incompetents no tenim futur, a causa de la poca utilitat dels seus servicis en la nostra societat.


domingo, 6 de mayo de 2012

SENTO ELS VINCLES!








En la nostra tertúlia setmanal, àmpliament coneguda a nivell de ciutat per alguns, hem tractat una hormona, l'oxitocina. Per a una persona com jo amb un nivell prou baix en este tema, m'he sorprés. M'he sorprés per diversos motius, pareix que esta hormona la genera mes la dona que l'home, i quant més la genera la dona és en el part, la qual cosa crega un vincle entre el nou nascut i la mare, que després també li continua transmetent quan el xucla de la mamella, però ademes esta hormona l'home la fabrica en el moment de l'orgasme, que també crega un vincle d'enamorament i afecte amb la parella en el moment de l'aparellament.

Jo puc assegurar ara i a tota veu, després de rebre esta informació, que estic enamorat i tinc un vincle. Tinc el vincle de protecció cap als meus fills governants i orgasmes polítics continus de veure tota esta gent rebaixar-se fins a la sacietat , i sera per això que la meua hormona de l'oxitocina esta desbordant creant este vincle protector que m'imposa la nostra societat.

A surtit a la llum una altra llista de sancions de transit, els indultats. No tenen vergonya, són pobra gent, sense principis ni valors. Com pot funcionar un país quan els seus governants no tenen principis ni valors, que algú m'ho explique si pot. Són tant pobres d'esperit que no poden donar exemple? Són tan pobres que no poden pagar una sanció administrativa, ells que cobren de l’administració, de tots natros? Tenen tan pocs principis que no poden ser persones?

Pareix també que a banda de col·locar-se en la institució pare he fill ara també col·loquen a la parella sentimental. Que poca vergonya, tant per part de qui ocupa el càrrec i també de qui ho permet, quina classe de partit és el que fa estes coses i després ens demana sacrifici i retalls.

També han posat en marxa el pla d'ensenyansa dels jóvens, a ser emprenedors. Per a poder alimentar un pobre del partit, ara pareix que els jóvens als quinze anys ja han d'aprendre a ser empresaris, la qual cosa ha de fer un per a poder menjar, quina desgràcia! I la gran pregunta és, com un mal empresari pot ensenyar als altres a ser-ho, quin desvergonyiment! Qualsevol anàlisi realitzad sobre un tema com el de l'educació d'uns valors empresarials en adolescents de quinze anys fet per persones que hagueren d'exposar el seu diners propis, seria descartat, simplement perquè esta edat no generaria una expectativa de futurs empresaris, mes si tenim en compte que avui en dia l'educació de valors s'ha retardat prou anys. Deplorable!! I cal aguantar…….

Comptat i debatut, l'oxitocina crega vincles  d'amor paternals i d'amants, sera per això que ells xuclen de la mamella del poble, perquè este vincle siga mes profund, espere que com a mi em sobra tanta, me la xupen també, l'oxitocina.

El meu dret a camejar no m'ho lleve ningú! Sé que esta proxima la dictadura en gent com aquesta, al temps!

                                                                                                                    

martes, 24 de abril de 2012

JA ESTEM!









Les alarmes econòmiques sobre el que podia succeir ja fa mes de dos anys es van disparar, tots els grans economistes van vaticinar la situació econòmica actual.

La vorada del precipici en què estàvem, ja a deixat de ser, estem caient en ell, hi ha dos formes de caure en ell, la més suau, que és caure directament i estavellar-te de colp al tocar el fons, estes caigudes poden ser provocades, alguns donaven com a solució dràstica el deixar-se caure, es podria comparar a l'estil d'Islàndia, i tornar a començar novament.
L'altra, la que ens han triat, mes dolorosa, és caure donant colps per les parets del precipici, on clarament es veuen uns interessos d'unes minories sobre les majories.

Podem declarar obertament que la nostra economia esta en deflació,  la pitjor situació econòmica que es pot trobar  una societat avançada com la nostra, amb poques possibilitats de remuntar-la amb les mesures econòmiques que estan prenent des del govern central fins als perifèrics. Rés mes falta llegir tot allò que s'ha escrit per les persones tècniques en economia per a adonar-te que anem pel camí equivocat. L'austeritat si no va acompanyada de mesures de la reactivació de tots els agents econòmics, només comporta patiment. Pel que es pot dilucidar ni les mesures Keynesianes són aplicables en l'actual situació, ja que l'endeutament dels estats i dels ciutadans, fa que la falta de confiança siga tal, que és inviables la seua aplicació.

Si com sempre apliquem comparatius amb situacions passades, la crisi del 29 que va començar en el primer quinquenni dels anys 20 va tindre el seu gran crack amb la caiguda de la bossa del 29, que comporte les grans proclames nacionalistes de cada país per a salvar les seues economies, la qual cosa també fomenta sentiments xenòfobs cap als altres, buscant culpables on no estaven. Com sempre en la nostra història humana, l'element regulador dels problemes és el conflicte, la violència, la guerra, resultat, la segona guerra mundial. La primera guerra mundial també la seua conseqüència és semblant, però no tant divulgada. Ben entrats els anys cinquanta les economies occidentals no van començar a alçar-se (menys la nostra).

Fetes les comparacions que cada u tragui les seues conclusions. Tinguem clar que a curt termini ni tindrem solució, ni ningú, o quasi ningú, sap que derivara la possibles conseqüències d'este canvi de model de societat, que no  de crisi. Més si afitgim que el nostre pais es la cova d’alibaba i la paraula de pas la tenen gent que nomes pensen en ells, espoliant totes les riqueses acumulades en ella.


lunes, 5 de marzo de 2012

MAFIA "CARTEL" ?

http://albanodante.blogspot.com/2012/02/el-major-robatori-de-la-historia-de.html

Jo demano al nostre alcalde, que com a president de un grup sanitaria ens digue si aixó és veritat. Que pensa fer al respecte de tot el que és diu sobre el tema sanitari, si la transparencia serà la seua politica com a president del grup sanitari. Que ens digue qui son els propietaris del local que hi ha al carrer America, centre sanitari de rehabilitació en consorci en la sanitat publica catalana.

jueves, 1 de marzo de 2012

MANIFEST!!







Estem veient com dia a dia se'ns retalla els nostres salaris, com se'ns puja els impostos, pareix que per a eixecar el país, i és correcte que en els temps de penúries tots estrenyem el cinturó.

Tant el nostre ajuntament com el consell comarcal estan destinant una sèrie de diners a pagaments de primes de treball amb anterioritat a realitzar-los, a una sèrie de funcionaris i càrrecs de confiança. tot de forma legal, peró que es pot dir que immoral quan als altres se'ls demana sacrificis.

Esta clar que la capacitat dels partits de l'oposició per a parar esta situació anacrònica és poca. Els ciutadans hem de donar un toc d'atenció al grup que governa, no pot ser de cap de les maneres que uns pocs dins d'una legalitat amoral prenguen unes decisions que van contra tota capacitat d'enteniment de la majoria dels ciutadans.

Els ciutadans no entenem que una sèrie de persones que a banda de tindre un salari digne i un bona ocupació, se'ls puge els seus emoluments, mentres als altres se'ns retalla.

Este esdeveniment és per a saber si els ciutadans ampostins/es estan d'acord amb que s'utilitze diners publics per a pagar unes primes que en els temps actuals no tenen raó  ser.

Donar un toc d'atenció de part de tots els ciutadans,  tant per escrit com manifestant la seua disconformitat a este repartiment indecent d'un diners de tots.

AIXÓ ES SIMPLEMENT UN ENQUESTA

LES XARXES SOCIALS ENS PERMETEN AGLUTINAR OPINIONS DE MAJORIES PERQUÈ SE'NS PUGA TINDRE EN COMPTE.

SI ESTAS D'ACORD ADIGUERA'T A ESTE ESDEVENIMENT, SERA LA BASE  PER A EFECTUAR ACCIONS CONTRA POLÍTIQUES ANTISOCIALS.

domingo, 26 de febrero de 2012

ELS SENTINELES D'AMPOSTA







Tots sabem que el nostre país és donat als salvadors de pàtries i sentineles per a guardar el bon fer del regim instaurat.
A Amposta tenim els nostres sentineles, com també tenim contubernis judeo maçònics, per això estan estos sentineles, així ho justifiquen en les seues accions segurament.

El Regim instaurat a Amposta és vergonyós, es ve denunciant des de anys, lés seues practiques poc democràtiques taquen tot el que toquen, he intenten portar l'acció de govern amb formes caciquils. Passen de tot, és tal la seu patent de cors, que inclús que reben el premi de micro tancat, ells a la seua, que són ells mateixos.
Si mirem el perfil dels seus membres i la seua forma d'actuar en cada una dels seus àrees sempre darrere es veu la protecció d'uns interessos  personals i de minories a base de decret, moltes vegades descarats, sense tindre vergonya d'utilitzar  les arques publiques per a cobrir estos decrets.

Alcalde! El teixit associatiu de tota societat és el que permet que el col·lectiu humà seguixca avant, que prospere, que s'organitze, que les seues accions arriben a tots els racons per a una formació he informació de tots els seus membres, que permet la creació de riquesa en tot els nivells.

A llarg termini el limitar l'acció de les associacions, el voler controlar-les per als interessos d'uns pocs, ens porta a la situació actual, una situació on els seus ciutadans no tenen cap surtida per a poder sobreviure, inclús que la institució, aparentment tinga els seus comptes sanejats, que faltaria veure-ho, ja que qui plena les arques publiques són els ciutadans productius i si cada vegada els empobrim més arribara el moment que l'administració estara en fallida també.

Tots sabem que la situació actual pot arribar a ser insostenible, s'hauria d'emprendre accions socials a nivell de municipi i comarca mai vistes, impensables. La regidora de serveis socials, coneguda per les seues males praxis de relació amb qualsevol que no siga del seu partit, sera la responsable si arribat el moment esta situació implosiona, esta senyora demostra que no sap l'àrea que esta duent a terme i de la seua importància per a la pau social de tots. Lés situacions còmodes de delegar en organitzacions especialitzades en el repartiment de solidaritat no seran suficients. Esta senyora és jove, té poques vivències i experiència en este món, que no és un impediment, la seua errada és no escoltar als que no pensen com ella i els seus, que si són especialista. No és res estrany que se la qualifique de xiqueta maleducada, estirada i prepotent que es creu per damunt de tots pel simple fet d'uns vots i un sou que molts diuen no és guanya. El treball diari dels què saben dur a terme una tasca, ho dóna el saber escoltar i aplicar els bons raonaments inclús que no siguen teus, no els del partit i els vots.

Tota societat oberta a rebre nous elements humans en el seu si, com és la nostra, ha d'aprofitar la saviesa de qui rep, que és molta. El lamentable és que els nostres sentineles no ho veuen així, sinó com a subjectes que vénen a pertubar lés seues practiques caciquils ancestrals.

domingo, 29 de enero de 2012

SÓN ELS MATEIXOS?










Per als que hem viscut els últims anys del franquisme, època dita llavors, la dictablanda, on els feixistes veient els canvis que s'acostaven van suavitzar , per dir quelcom, ja que van dictar les ultimes penes de mort, la seua forma de procedir.
Les corrupteles el trafic d'influències i el caciquisme continuaven imperant i acampant pertot arreu. I el que s'ha dit, si ho hem viscut, podem avui comparar.

És allò sempre dit, són els mateixos gossos amb diferents collars. A Amposta és vergonyant, deplorable, intolerable el que un pot veure dut a terme per l'equip de govern pertanyent a CIU. Segurament que és a causa del grau d'impunitat que alguns creuen que ja tenen, és tal la patent de cors que tenen que se'l poden permetre tot, això, els feixistes franquistes inclús tenien un poc de pudor i no el feien tan descarat, ja que un va acavar a la presó.

Ja sabem molts que el nostre alcalde és un assidu als edictes d'alcaldia, deixeble fervent d'un gran addicte a ells, la qual cosa s'anomena decret d'alcaldia, servixen per a botar-se la norma establerta, la norma que els altres hem de seguir, ells es veu que no, són mes guapos, tenen la signatura que es necessita.

Hi ha uns decrets d'alcaldia sobre sancions de transit de la nostra ciutat des de l'any 2008 al 2011 acceptant les al·legacions fetes per ciutadans perquè els lleven les sancions. El llistat de noms de les persones, per dir d'alguna manera “indultades” és per a partir-se de rialla, ja que plorar seria el més adequat, plorar per adonar-se en quina classe de país vivim i quina classe de polítics ens estan governant.

A  banda de noms repetits anys darrere d'anys acceptant les al·legacions, un vincle descarat a CIU. L'exalcalde acceptades les seues al·legacions en diverses ocasions, càrrecs de confiança, dona de l'alcalde, exregidors, amiguets, és per a veure-ho. Son tan pobres que no poden ni pagar una triste sanció? O és que aixi es senten més prepotens? El que son pobres per el que veig és de espiritu.

La poca vergonya pot ser per doble partida. Per doble partida perquè si la policia municipal no entrara en el joc de l'alcalde acceptant les al·legacions en cada cas, este segurament no podria incloure'ls en el decret. Tota sanció recorreguda se li presenta a l'agent sancionador, que és el que té la posttestat de decidir si es ratifica en la sanció o no, en la majoria dels casos en els ciutadans d’en peu, l'agent sempre es ratifica i desestima el recurs. Podria donar la meua opinió sobre este fet, però segurament feriria la sensibilitat de la policia, ademes argumentat i amb raóns.

Si no fóra així, i la policia municipal no pot impedir els”indults” de l'alcalde, que ho diguen alt i clar, ja que sinó no tenen cap credibilitat davant dels altres ciutadans, ja que es diu que tots som iguals davant de la llei. Quina llei? La del més fort, la del que té el poder? La de qui té el deure de fer-la complir? Es pot tindre valor de sancionar a atres tenin esta actitud ? Despres surtirem als diaris, dient que fem cumplir la llei, que la operativitat es optima?
País!!!!!

martes, 24 de enero de 2012

MATEMATIQUES I DEUTE













Quina és la situació econòmica a dia d’avui en el nostre país? Tenim ja un deute public reconegud de 900 mil milions d'euros, ajuntat en el deute privat , passa dels 4 bilions d'euros. El PIB del nostre país és d'1 bilió 080 mil milions d'euros, si tenim en compte que els interessos meritats del nostre deute total genera més ho menys un total d'uns 250 mil milions d'euros, si comptem la amortització de capital, uns altres 250 mil milions d'euros total de pagaments del deute 500 mil milions d'euros, hem de pagar als funcionaris, també a tots els pensionistes, mantindre tot el sistema social, sanitat i educació , mantindre totes les infraestructures del país. Tot el que dic s'hauria de dur a terme en una situació econòmica normal, és a dir de plena ocupació, les nostres empreses operand amb normalitat i les nostres fabriques a ple rendiment, en este moment estes condicions no és reunixen.

Si traslladem la macroeconomia a la microecomia, la d'una família per a entendre-la millor, la situació seria la següent, arredonint amb un factor cent,  un sou de cent set , un deute en prestec de cinquanta, hauríem de mantindre la nostra casa, comunitat, aigua, electricitat, els col·legis, els xiquets i la manutenció, impostos etc.

Tots això es podria dur a terme si disposem d'una ocupació i el sou anomenat, ajustan molt.
En la situació actual la possibilitat de tindre un treball i un sou, és escassa i si li afegim  un retall en el sou anomenat, la possibilitat d'arribar a complir amb tots les despeses de la família són poc probable, s’hauria de retalla al màxim les necessitats bàsiques de la família. Alguns pensaran, és el que estem fent, pero  la nostra realitat no és esta.

Imaginen-se tots els compromisos adquirits per a la família, sense disposar d'una ocupació i com a màxim la assegurança de desocupació en una cantitat de 80. La situació es torna insostenible, és la fallida, la ruïna total, els nostres creditors estarien damunt de nosaltres, tots els retalls que es vullguen fer només significaren fam per a la família i precarietat en la seua assistència bàsica. Moltes famílies podrien parlar sobre el tema.

Este ultim supòsit és la situació actual del nostre país, el remuntar esta situació econòmica és completament impossible ja que el nostre país no disposa ni de recursos propis ni de mitjans de producció, ja que el trasllat de la fabricació dels productes als països asiàtics ens incapacita per a crear riquesa i repartir-la entre tots i poder fer front als nostres deutes. Hem perdut el factor confiança

Per  tant, tots els retalls que s'estan duent a terme, serviran de ben poc per superar la crisis  als ciutadans, l'únic que li queda al estat és aruinarnos a tots per a salvar-se ell, sempre a sigut així. L'estat quan  tracta de salvar-se, li preocupa poc els seus ciutadans, sempre la seua elecció és maltractar als seus ciutadans per  ell surtir endavant, coste el que coste. I coste el que coste a vegades és molt car.

sábado, 21 de enero de 2012

SOM PANOLIS?











Algú a sentit parlar del CSC, consorci de salut i social de Catalunya, diuen que és un invent del pujolisme, qui esta darrere, esta l'ACM, associació catalana de municipis, l'exalcalde d'Amposta va ser un dels seus presidents, és necessari preguntar quin partit esta darrere? El CSC, diuen, mou un pressupost de 170 milions d'euros  en contractació d'obres, servicis i subministraments, es diu que el president és l'actual alcalde d'Amposta. L'actual alcalde d'Amposta al ser metge sempre s'ha mogut pels mitjans sanitaris, com és normal, la qual cosa no és tan normal és que a causa dels seus càrrecs polítics la seua ascensió a la cúpula de responsabilitat sanitària a nivell de país aja sigut tan ràpida, ja que la seua categoria politica es molt baixa, jo al seu lloc tindria recel..

La recent renúncia del president de l'ICS Josep Prat,  planteja la possibilitat que s'aja muntat un “cartel” sanitari a Catalunya ( la gran pregunta és, ara és donen compte), en la qual cosa se suposa que una sèrie d'empreses estan traient grans beneficis a costa de la sanitat pública. Este mateix senyor membre de l'actual govern pot tindre el tastament moral de retallar la sanitat pública als ciutadans i al mateix temps cobrar un sou de 280000 euros tal com diuen les notícies? Al mateix temps este senyor era director general d'innovació grups d'empreses SA, així com a conseller del grup sanitari USP hospitals. Prat és, a mes, membre del consell d'administració de la filial espanyola de la multinacional United Surgical Partners (USP) la principal empresa privada de sanitat d'Espanya, amb una presència a Barcelona i Girona. Estos són els que tenen el desvergonyiment de demanar-nos a natros que retallem gastos i paguem mes impostos? I no parlem de Ramón Bagó i Agulló, en la xarxa es pot buscar informació sobre este senyor. Com alguns poden demanar desmantellar la societat d’el benestar? si veem clarament que estos senyors el unic que pretenen es treure més beneficis en les empreses privades eliminan tot el public.


Si en estos moments jo fora l'alcalde d'Amposta, em faria diverses preguntes, arran del recent nomenament com a president del CSC, mes veient el que s'esta destapant arran de la denúncia posada pel  CUP.

 També hi ha moltes preguntes sobre la titularitat d'un local comercial, on esta ubicat un centre de visites i rehabilitació, alguns van relacionar una pressió en la seua adquisició per a llogar-ho al sistema sanitari català, en la seua titularilidad diuen esta implicat també un gestor sanitari, com sempre els càrrecs polítics generen dubtes sobre la seua honradesa així com l'aprofitament del càrrec públic principalment per a beneficiar-se personalment.

Hi ha una cosa clara, podrem dir  que no hi ha justícia, la qual cosa passa que és lenta i  molts implicats en ella no fan la seua tasca convenientment, però mireu, molts que es creien impune van caure, veja el cas Gil o en estos moments Fabra, i són tan en-superbits que no es donen compte que cabrejar a l'estat sempre porta conseqüències. La dita popular ho diu ben clar, a cada porc li toca el seu Sant Martí.

sábado, 14 de enero de 2012

CARTA A UN AMIG@





Carta a un amig@


Benvolgut amic, espero que al rebre esta et trobes bé, cosa que jo no puc dir. Jo estic molt malament. El nostre país s'esta afonant i ens arrosseguen a tots, la culpa la tenen els polítics, són tots iguals, ja sé que no els agrada que diguen això, però ho demostren cada dia. A mi m'han ensenyat sempre que el que falta per omissió és tan culpable com aquell que fa la falta. T'explico.

Hi ha un consell comarcal en què han anomenat un gerent, aquí tothom  diu que és un xoriço, es veu que  l’han posat perquè és amic d’él què mana més. Diuen que ha dit que si no li donaven el càrrec parlaria. Fotre amic, no sé que espera, estaria bé que parlara. Total perquè t'assabentes, han posat a un que és incapaç de gestionar el seu, i li donen un càrrec de gestió de tots els nostres diners, quin panorama…. desolador…. estem pringats fins al coll, això no té solució.

Però perquè et dónes compte de la situació, el tio ha de saber molt perquè es riguen de tots natros tan descaradament. Es veu que ha surtit un lloc de treball a cobrir, fan les pertinents oposicions,  ha que no endevines qui a guanyat les oposicions, això és el que diuen, cobrirà el lloc al febrer, el seu fill!!! Si el seu fill, tù et creus que això es pot aguantar? Pot ser que l'home ho haja fet millor que ningú, però el sol fet de ser el seu fill ja el desqualifica. Amic, ja no sé com prendre'm l'actual situació, no sé si riure o plorar, és tan descarat el que estan fent els polítics, que per això et deia que tots són iguals. En els tribunals de selecció, a part de tècnics estan tots, fins i tot representants dels treballadors. Esta clar i entenc perquè els altres no diuen res, perquè ells han fet el mateix, i ho tornaran a fer quan tornen. Som uns pringats amic, a pagar toca.

Amic, espero que en les meues pròximes notícies la solució a tots estos problemes estiguen resolts.  Sense més que dir-te m'acomiado de tu, el teu gran amic.


P.D.: ho estic pensant, tu de veritat creus que no podem fer res, que sempre s'en surtiran amb la seua?


sábado, 7 de enero de 2012

CAVALCADA DE REIS UN DEU!





Cal veure com es pot transformar qualsevol acte , amb la participació de la ciutadania. El que ha començat com un retall de despeses per part dels nostres polítics s'ha transformat en un acte més multitudinari que mai, en aparencia.

Segur que alguns ja es voldran penjar la medalla, d'això res! No es necessita saber molt per a trobar els diversos motius que estan portant totes les festes a este punt de participació.

El major motiu, com esta passant en altres actes ( festes majors) és la crisi, la gent té limitats els seus recursos econòmics, per tant, lés seues surtides  fora de la ciutat no les realitza i es queda a casa.

El temps, inclús que amb vent, les temperatures tan agradables afavorien el sortir de casa.

També el recorregut allargat et fa tindre un visió  diferent de la participació.

El que no s'han donat compte  els nostres polítics és que Amposta a canviat el seu centre de gravetat, que el triangle plaça del mercat, avinguda Santa Bàrbara, mitat de l'avinguda de la Rapita ja no són el punt representatiu per a les aglomeracions multitudinàries, ademes que en tot sistema solidari es repartixen qualsevol bé que afavorisca el benestar del ciutadà en el seu oci. A qui no li agrada estar en el seu portal disfrutant de l'alegria amb tots els seus veïns. L'harmonia ciutadana és el millor per a convivència. En la nostra societat són tan grans les contradiccions, com per exemple podem veure al grup governant, nacionalistes, contra el centralisme espanyol, que fomenten el centralisme de Barcelona però ademes en la seua pròpia ciutat també fomenten el centralisme en qualsevol acte que realitzen, amb l'agreujant que sempre són per a beneficiar als sectors de pressió.

Cal aclarir-se, canviar totes les nostres formes de procedir, esta comprovat que la ciutadania respon, sempre que siguen coherents els motius, les formes i la raó de ser de l'acte. Tots els actes tradicionals són motius de participació si la seua mateixa concepció és participativa. Tots sabem que hi ha molt tècnic especialitzat en la ignorància del comportament humà i que ademes necessita grans recursos econòmics sinó és incapaç de crear atracció a cap acte multitudinari.

A la nostra regidora de festes li estan sortin prou bé les coses, veritat que la conjuctura, la casualitat i el moment econòmic l'estan ajudant, però segurament que algun sentiment seu també interferix que quelcom esta canviant. Esperem que es done compte que la maxima participació és el que millora més els grans canvis, el centralisme de  les decisions de poder només fan una societat dependent sense capacitat  de reacció de qualsevol tipus, es fomenta l'apatia.
 No se si sera veritat, la regidora ho confirmara, peró ja és parla que l’arrivada d’el bou capallaçat és fara també començant per lligallo. Tambe segurament beneficiara la participació.

jueves, 5 de enero de 2012

IMPRESENTABLE!





Estic indignat, però dels indignats de veritat, si no fóra una persona que controla les seues emocions hi ha per a agafar un atac demencial.
És que quan s'entra en la dinàmica de voler saber el màxim possible sobre el teu entorn, com funciona la teua societat, al final arribes a la conclusió que tot fa fàstic, que cal desmantellar-la, tornar a començar novament, des de zero, amb això ho solucionarem? No! Esta vist que no, però unes quantes dècades serien millor que els disbarats que ens toquen viure ara.

Els polítics volen fer-nos creure que treballen per a la comunitat, és la mentida més gran que tenim avui en dia. Els polítics en primer lloc treballen per a ells, després per al partit en tercer lloc per als amics i per ultim, la qual cosa queda per als ciutadans.

Un exemple ho tenim amb la cavalcada de reis, cal estalviar, esta molt bé, ho fem tots, ens evitem de pagar mil euros al no fer-la pel  riu, si esta fora la raó ”plas, plas, aplaudiments”.

Jo que sóc un gran administrador de recursos propis, li diria al grup governant, que em contracten, ademes ho faré de forma altruista, buscaré la forma d'estalviar evitant com a mínim possible perjudicar la ciutadania en qualsevol acció que signifique retallar béns i tradicions socials de la nostra ciutat. Ara, això si, haurien de deixar-me mirar tots els calaixos del nostre consistori.

És una llastima! Per als reis tènia la solució, i molt fàcil, demanar una subvenció a fons perdut al consell comarcal. Com això? Vos explico, tot sabem de la contractació d'un gerent, el pobre esta passant penúries, la seua nomina és publica, tot aquell que vullga i busque pot veure, este mes de desembre a sigut un mes d'ajudar als pobres. En la seua nomina, a part del seu sou de tres mil cinc-cents euros més complements té una “gratificació” escrit tal qual, de 7395,37 euros, dic fins als cèntims, amb un sou total en què falta uns pocs euros per als dotze mil. Un gerent!!!!! Demencial, preguntem als que reben ajudes socials.

Una altra solució! Uns treballs realitzats per un proveïdor, amic d'un regidor “ exsoci” d'este mateix, també arruïnat, necessita diners per a menjar, se li dóna diversos treballets amb un montant total de quasi, també, dotze mil euros, els entesos diuen que els dits treballs no arriben ni als tres mil, però és un amic, pobre, cal ajudar-lo.

L'oposició què? Busca el seu somni daurat, governar, és el que interessa als partits. Un missatge a l'oposició! Escolto dir als ciutadans  que calleu perquè teniu por, des de moltíssims anys s'intuïx que hi ha material de fiscalia, en les nostres administaciones més pròximes, que esta nomina que es pot veure,  pot ser una, que espereu? Si és veritat que teniu por o no teniu capacitat, reuniu el màxim de documentació i tranquils que sempre hi haurà algú que ho portara a la fiscalia.

Com es pot ser, un, polític decent, veure estos disbarats, demanar més a la ciutadania i quedar-se impassible. La resposta sera que són tots uns xoriços? Com sempre no vull creure’u.