domingo, 6 de mayo de 2012

SENTO ELS VINCLES!








En la nostra tertúlia setmanal, àmpliament coneguda a nivell de ciutat per alguns, hem tractat una hormona, l'oxitocina. Per a una persona com jo amb un nivell prou baix en este tema, m'he sorprés. M'he sorprés per diversos motius, pareix que esta hormona la genera mes la dona que l'home, i quant més la genera la dona és en el part, la qual cosa crega un vincle entre el nou nascut i la mare, que després també li continua transmetent quan el xucla de la mamella, però ademes esta hormona l'home la fabrica en el moment de l'orgasme, que també crega un vincle d'enamorament i afecte amb la parella en el moment de l'aparellament.

Jo puc assegurar ara i a tota veu, després de rebre esta informació, que estic enamorat i tinc un vincle. Tinc el vincle de protecció cap als meus fills governants i orgasmes polítics continus de veure tota esta gent rebaixar-se fins a la sacietat , i sera per això que la meua hormona de l'oxitocina esta desbordant creant este vincle protector que m'imposa la nostra societat.

A surtit a la llum una altra llista de sancions de transit, els indultats. No tenen vergonya, són pobra gent, sense principis ni valors. Com pot funcionar un país quan els seus governants no tenen principis ni valors, que algú m'ho explique si pot. Són tant pobres d'esperit que no poden donar exemple? Són tan pobres que no poden pagar una sanció administrativa, ells que cobren de l’administració, de tots natros? Tenen tan pocs principis que no poden ser persones?

Pareix també que a banda de col·locar-se en la institució pare he fill ara també col·loquen a la parella sentimental. Que poca vergonya, tant per part de qui ocupa el càrrec i també de qui ho permet, quina classe de partit és el que fa estes coses i després ens demana sacrifici i retalls.

També han posat en marxa el pla d'ensenyansa dels jóvens, a ser emprenedors. Per a poder alimentar un pobre del partit, ara pareix que els jóvens als quinze anys ja han d'aprendre a ser empresaris, la qual cosa ha de fer un per a poder menjar, quina desgràcia! I la gran pregunta és, com un mal empresari pot ensenyar als altres a ser-ho, quin desvergonyiment! Qualsevol anàlisi realitzad sobre un tema com el de l'educació d'uns valors empresarials en adolescents de quinze anys fet per persones que hagueren d'exposar el seu diners propis, seria descartat, simplement perquè esta edat no generaria una expectativa de futurs empresaris, mes si tenim en compte que avui en dia l'educació de valors s'ha retardat prou anys. Deplorable!! I cal aguantar…….

Comptat i debatut, l'oxitocina crega vincles  d'amor paternals i d'amants, sera per això que ells xuclen de la mamella del poble, perquè este vincle siga mes profund, espere que com a mi em sobra tanta, me la xupen també, l'oxitocina.

El meu dret a camejar no m'ho lleve ningú! Sé que esta proxima la dictadura en gent com aquesta, al temps!

                                                                                                                    

1 comentario:

Josep Gironès Descarrega dijo...

De sempre hi han hagut lligams personals basats en l'amistat, però també en el clientelisme.
Diuren que els humans som així, però uns més que els altres.