SOM DIFERENTS O VOLEN FER-MOS DIFERENTS?

Som diferents?

Si analitzem la història recent veurem com les dos comunitats mes importants d'Espanya són iguals en el seu funcionament oligàrquic econòmic, als seus ciutadans se'ls vol fer veure que són diferents només per uns interessos propi d'una oligarquia. Volen controlar de prop la riquesa generada pels seus ciutadans. En la comunitat andalusa a funcionat fins fa poc el sistema feudal del senyoret. Els catalans al ser Catalunya majoritàriament un minifundi van aprofitar la industrialització, i van crear la indústria tèxtil, que no tènia un altre fi que explotar al màxim els seus ciutadans igual que els senyorets, veja les extructuras muntades perquè tots els beneficis retornaren a l'empresa. De record viuen els nacionalistes, de qualsevol índole.

Avui en dia se'ns vol fer creure als catalans que som diferents amb el record d'una indústria que ja no existix, sinó, només és necessari el mirar al nostre voltant i veurem les diferències industrials que existixen entre Catalunya, Madrid, València, Euskadi o Andalusia, per citar algunes, i les ganes de treballar de qualsevol productor en qualsevol fabrica. Tenim el 20% del PIB mos diuen, tambe tenim els millors emprenedors, mirem qui son estos emprenedors, els seus origens?

 Venen eleccions s’ha de treure mes que mai del calaix el nacionalisme, les dos bandes, el tema treu rendimenst, despres estirem un temps tranquils

Dit això, també el que ens fa igual és la manifasseria (mangoneo) política que existix en el nostre país, Espanya. Els polítics catalans són espanyols fins a la medul·la, normal! Som espanyols.

És de bojos, jo crec que els polítics ja no saben on estan, només per a salvar el seu cul i el dels seus amics.

Jo ja no sé si no hi ha jutjats de guàrdia, si el sentit comú ha desaparegut, si al fi tots són un xoriços, i l'espoli és només el fi que busquen.

Com es pot posar en un càrrec de confiança una persona reprovada per un jutge per les seues conductes opaques en l'exercici d'un càrrec public. Com es pot posar en un càrrec de confiança a una persona que ha sigut incapaç de gestionar la seua pròpia empresa. Com es pot posar en un càrrec de confiança a una persona que ha arruïnat a tot aquell que ha tingut contacte amb les seues gestions empresarials. Que per als propis amics ja no és persona de confiança. això si, no li tenen confiança els que paguen de la seua butxaca, els que no paguen de la seua butxaca, estos si li tenen confiança, serà perquè són igual qu’ell?

Ningú obri la boca, públicament tots callats, és que ningú es dóna compte que anem cap a una societat regida per màfies. Que a poc a poc no tindrem res a enveijar a països com Itàlia o Mèxic.

Esta clar que este país nostre, Espanya, s'afona, per culpa dels polítics espanyols, no d’els seus ciutadans.

No hem de demanar perdó a ningú per ser catalans o espanyols. Els sentiments dels ciutadans catalans, en el que és la seua identitat, no tenen rés a voré en els sentiments dels politics.

.

VULL SER COM ELS TORTOSINS

           

No vull ser tortosí, vull tindre el que tenen ells. Amposta Capital!A part de ser una empresa privada amb vincles a l'exalcalde en els seus temps, és l'eslògan que alguns volen fer creure a quatre sectaris, només això. Desde que he vist el ple amb referència a la moció a la sanitat, es pot dir alt i clar “Tortosa Capital”. Un ple televisat, cosa que els de la “capital amposta” neguen, segur que és per la seua poca talla política. Uns polítics a l'altura d'una capital, discursos de gent preparada ( no vol dir que darrere no hi haja hipocresia) defensa en primer lloc de la seua ciutat, després del territori, com ha de ser, és a dir, com sempre en la nostra història de les Terres de l'Ebre, Tortosa ve amb les seues milícies ciutadanes a salvar la capital amposta, més que rés als seus ciutadans,  si alguns han llegit històries sobre el tema el vora. On estan els ampostins capitalistes? A l'ombra del roure! Esperant que caiga el manà, és al  que estan acostumats. Som un poble, un trist poble, administrat per agricultors, això si, vius.

El nostre alcalde amb càrrecs en la sanitat, quines són les seues declaracions? Segurament dirà, hem augmentat 17 llits el nostre hospital, venent-ho com un èxit, mentres els altres retallen nosaltres ampliem els nostres servicis assistencials, sap ell de sobres que no és així en la practica asistencial per el malalt, a part d'un hospital que només és bó per a convalescències i operacions de poc risc, també ho sap de sobres.

El nostre alcalde a part de no voler televisar els plens i tindre comportaments típics de poble agrícola que és exercir de manera excessiva la seua influència (cacic) per a beneficiar als seus i entre ells no cal oblidar que la majoria dels seus càrrecs són per a empreses privades de la sanitat, es pot esperar molt a favor de la sanitat universal publica d'un càrrec electe que esta en la nomina d'empreses privades del mateix sector?

Veure un ple com el televisat en l'ajuntament de Tortosa i veure-ho en l'ajuntament d'Amposta  és comparar l'edat mitjana amb el segle vint-i-u, uns plens per a plorar, mentres l'oposició exposa es pot veure en molts casos l'alcalde parlant amb els altres, això és copiat de l'exalcalde, deplorable, vergonyós, és el que tenim!

Només em queda dir que em trec el barret davant el ple tortosí. Vull que copien ja que no són capaços de tindre un mínim de respecte al ciutadà que no els ha votat, ja que sempre parlen de la seua majoria per a estar en el càrrec.

Simplement voldria dir als regidors de CIU que venen temps dolents, que el exalcalde es va equivocar en el transvassament, encara que no ho heu patit en vots, pregunteu als regidors de llavors si van patir moralment? Tot per interessos de savem qui, ull que ara no passe igual, la sanitat i la educació es cosas de tots, no de uns pocs, per moltes assegurances i mutues privades tinguesseu, vorem?

VIVIM UN SOMNI?

     

No pot ser, estem somniant? I per molt que el malson arremet contra nosaltres no despertem. Com pot ser que amb les barbaritats econòmiques que s'estan fent, no sóc economista però les compare amb les mesures casolanes que estem fent els ciutadans i es veu clarament que seran incapaços de crear ocupació i riquesa.  Que els sindicats i els partits polítics estiguen en el salve's qui puga, nosaltres els primers, esta és la seua consigna.

A tot arreu es critica els sous, les pensions, els privilegis, el trafic d'influències dels polítics, i com si no fóra amb ells, polítiques de retalls tots dirigits als dos pilars de la nostra societat, de tant en tant una mesura sorollosa dels seus mitjans informatius, per a veure si aplaquen les ànsies de venjança de la pleb, mesures que signifiquen una gota en el mar.

Sous i mes sous repartits entre els membres dels partits que no han obtingut un càrrec per mitjà de les urnes. Un exemple prop de nosaltres, sera veritat? Segur que ningú ho desmentix, l'exdelegat del govern de les Terres de l'Ebre, té un càrrec d'assessor en la diputació de Barcelona, la diputació té 51 diputats i 49 assessors amb un sou mitjà de tres mil cinc-cents euros, a part desplaçaments i dietes això en una institució, perquè servixen estos assessors? Demencial! Si algú vol saber més sobre sous inútils que mire al seu voltant i vora, però no! Farem esperar el malalt i pagar al pare de l'alumne que són molts per a mantindre'ns i mansos.

Només falta rés més que mirar diaris per alzar els braços al cel.

Parlem de la meua ciutat, la meua volguda ciutat! A la qual financió directament, per a  morir-se i partir-se de rialla, i surt com una gran notícia a la solució dels empresaris.

Estos gestors, els nostres, que han sigut incapaços  durant el temps de bonança d'atraure indústria a la nostra ciutat. Però no, ara en estos temps descobrirem Amèrica, es crega una oficina per a emprenedors per a portar indústria amb un pressupost de deu mil euros, un pensara, és poc, si val la pena? Però esta oficina té personal, un càrrec de confiança, una tècnica i una administrativa, perquè? Miren qui ocupara els càrrecs? Perquè? No és un son, és el gran malson dels ciutadans que l'estan perdent tot, i els altres anirem darrere, el pitjor és que ens tocara veure l'agonia dels altres i la pròpia.

Segurament la gran indústria que crega milions de llocs de treball s'esta gestant, però el pitjor d'ella és que no hi ha plans de seguretat per a la seua producció en fabrica.