Som diferents?
Si analitzem la història recent
veurem com les dos comunitats mes importants d'Espanya són iguals en el seu
funcionament oligàrquic econòmic, als seus ciutadans se'ls vol fer veure que
són diferents només per uns interessos propi
d'una oligarquia. Volen controlar de
prop la riquesa generada pels seus ciutadans. En la comunitat andalusa a
funcionat fins fa poc el sistema feudal del senyoret. Els catalans al ser
Catalunya majoritàriament un minifundi van aprofitar la industrialització, i
van crear la indústria tèxtil, que no tènia un altre
fi que explotar al màxim els seus ciutadans igual que els senyorets,
veja les extructuras muntades perquè tots els
beneficis retornaren a l'empresa. De record viuen els nacionalistes, de
qualsevol índole.
Avui en dia se'ns vol fer creure als catalans que
som diferents amb el record d'una indústria que ja no existix, sinó, només és necessari el mirar al nostre voltant i
veurem les diferències industrials que existixen entre Catalunya, Madrid,
València, Euskadi o Andalusia, per citar algunes, i les ganes de treballar de
qualsevol productor en qualsevol fabrica. Tenim el 20% del PIB mos diuen, tambe
tenim els millors emprenedors, mirem qui son estos emprenedors, els seus
origens?
Venen
eleccions s’ha de treure mes que mai del calaix el nacionalisme, les dos
bandes, el tema treu rendimenst, despres estirem un temps tranquils
Dit això, també el que ens fa igual és la
manifasseria (mangoneo) política que existix en el nostre país, Espanya. Els
polítics catalans són espanyols fins a la medul·la, normal! Som espanyols.
És de bojos, jo crec
que els polítics ja no saben on estan, només
per a salvar el seu cul i el dels seus amics.
Jo ja no sé si no hi ha jutjats de guàrdia, si el
sentit comú ha desaparegut, si al fi tots són
un xoriços, i l'espoli és només el fi que busquen.
Com es pot posar en un càrrec de confiança
una persona reprovada per un jutge per les seues conductes opaques en
l'exercici d'un càrrec public. Com es
pot posar en un càrrec de confiança a una persona que ha sigut incapaç de
gestionar la seua pròpia empresa. Com es pot posar en un càrrec de confiança a
una persona que ha arruïnat a tot aquell que ha tingut contacte amb les seues
gestions empresarials. Que per als propis amics ja no és persona de confiança. això
si, no li tenen confiança els que paguen de la
seua butxaca, els que no paguen de la seua butxaca, estos si li tenen confiança, serà perquè són igual qu’ell?
Ningú obri la boca, públicament tots callats, és
que ningú es dóna compte que anem cap a una societat regida per màfies. Que a
poc a poc no tindrem res a enveijar a països com Itàlia o Mèxic.
Esta clar que este país nostre, Espanya, s'afona,
per culpa dels polítics espanyols, no d’els seus ciutadans.
No hem de demanar perdó a ningú per ser catalans o
espanyols. Els sentiments
dels ciutadans catalans, en el que és la seua identitat, no tenen rés a voré en
els sentiments dels politics.
.
1 comentario:
El pacífic nacionalisme català és la resposta a l'agressivitat d'altres nacionalismes. Només cal repassar la història per veure-ho.
Una altra cosa és el sistema econòmic, mogut per l'oligarquia del capital, un sector que compta amb la indiferència de la classe treballadora a la qual se li ha fet creure que, a canvi del desarme ideològic, sempre es podria viure el l'opulència.
Publicar un comentario