miércoles, 26 de noviembre de 2008

L´OLIGOCRACIA D´AMPOSTA

La democràcia és sinònim de negociació, de parlar amb la gent, de demanar opinions, d'abastir-se d'un infinitat d'informació per a al final arribar a unes conclusions que en el conjunt dels agents socials que conformen una societat , les resolucions a què s'arriben estiguen en sintonia amb la gran majoria, no sols amb la majoria. Una vegada arribem a este escalafó podem parlar de democràcia.
La jove democràcia del nostre país, començada amb la firma de la nostra constitució, que celebra en estes dates, trenta anys, ha sigut un cúmul de despropòsits a les llibertats del ciutadà. Al ciutadà, se li ha venut la llibertat, amb el proposit que ha d'estar en mans de l'electe políticament en les urnes, ja que este sap mes que ningú de llibertat, simplement perquè dona la cara o simplement per l´oportuniste que és. A això els entesos li diuen, la democràcia de les elits representatives, quasi trenta anys convivint amb este regim representatiu, regim que per si, tot sol es desqualifica com a convivència en llibertat, les decisions les prenen sempre els mateixos.
Rectifiquen els polítics, les elits representatives no funcionen, i d'uns anys per hasta aquí es parla de la democràcia participativa, però volen muntar-la de manera, que el control estigue en mans del poder representatiu. I la forma d'orquestrar la participació ciutadana, és a dir el reglament, ho elaboren les elits representatives, és a dir, això de sempre, els mateixos que decidixen.
Avui en dia es pot dir que tots els menors de quaranta-cinc anys, han crescut en llibertat, ja que la dictadura els va agafar molt jóvens, sense oblidar que l'educació franquista s'ha transmés a esta generació.
Em pregunto com la regidora de participació ciutadana entra en el joc de les limitacions de la participació ciutadana, sent tan jove. Com pot arribar a la conclusió que el reglament elaborat per ells és l'adequat, arribant a dir “m'és igual” volent dir, a pesar que l'oposició li diga que es pot i ha de millorar-se, nosaltres som la majoria i per tant estem en poder de la veritat, sabem el que fem i el que és bo per a la ciutadania.
He vist la talla política del grup governant en este ple, les dos intervencions, la d'urbanisme i de participació han sigut deplorables, sort per al grup governant, que el portaveu socialista ha aconcellat a l'alcalde de mediar, crec que és va equivoqua en este aspecte, ja que una actuació cirquense s'haguera quedat curta, comparant-la amb la intervenció dels dos representants de CIU, si l'alcalde no talla les repliques a petició del portaveu.
CIU Amposta no vol la democràcia participativa, sinó l'oligocracia participativa.

miércoles, 12 de noviembre de 2008

JA TENIM ELS MOSSOS!

La policia catalana, la policia de proximitat, jo crec que són dos veritats a mitges, per tant una mentida completa. No vull caure en la temptació de comparar una policia en detriment d'una altra, primer per que sé qual és la funció de tota policia. El que si puc com a ciutadà és valorar l'eficàcia de la policia de cara al ciutadà, i la valoració la pot fer el ciutadà en relació al territori que habita i exercix la seua labor quotidiana. Aquí en les terres de l´Ebre des del desplegament dels mossos, tots aquells que han necessitat del cos policial català se n'han adonat que estos en compte d'estar al servici dels ciutadans és al inrevés, i ademes no sé si la formació acadèmica que té este cos, de prepotència i de falta tacte en el tracte al ciutadà és inculcat en l'aprenentatge, o és inat en el tipus de joventut que s'incorpora en esta policia autonòmica, tant si és d'una manera o una altra els comandaments han de corregir estos comportaments.
Parlant de proximitat, la guàrdia civil en el nostre territori tènia un aquarterament a menys de quinze quilòmetres de qualsevol ciutadà, passa el mateix amb els mossos? Que passa quan un ciutadà ha de fer una denúncia per robatori i el seu poble esta a mes de trenta quilòmetres de l'únic quarter de la capital de comarca, en estos pocs dies de desplegament, la practica ha demostrat que el ciutadans ha de desplaçar-se a la capital, a part dels problemes anteriors perquè es persone la patrulla en el lloc dels fets. Segurament que el ciutadà es donara compte que la proximitat de la nostra policia és molt llunyana, si no es busquen alternatives mínimes, com poden ser vehicles d'atestats itinerants per a atendre les denúncies dels ciutadans.

Una altra de les mentides és el nombre d'operatius que té el cos, que no s'enganye al ciutadà amb xifres que en la realitat no arriben ni hi ha la mitat, que servix presumir de nombres quan la practica és una altra, descompten vostés, baixes, vacacions, sortides de torns etc. I es donaran compte quants són els efectius operatius per a set milions i mig de ciutadans, de rialla, això si, si hi ha una manifestació obrera, ja la reprimirem.

Quant a la catalanitat, el mosso groller continua invocant la paraula castellana “ no me toques los cojones” típic de la baixa formació cultural d´aquesta classe de policia.
Em resta dir-li al nostre delegat del govern, que si la nostra policia seguix en esta linea, el ciutadà haurà perdut qualitat d'atenció de part del cos de seguretat, mirant l´eficacia de l'anterior.