Quina és la situació econòmica a dia d’avui en el
nostre país? Tenim ja un
deute public reconegud de 900 mil milions d'euros, ajuntat en el deute privat ,
passa dels 4 bilions d'euros. El PIB del
nostre país és d'1 bilió 080 mil milions d'euros, si tenim en compte que els
interessos meritats del nostre deute total genera més ho menys un total d'uns
250 mil milions d'euros, si comptem la
amortització de capital, uns altres 250 mil milions d'euros total de pagaments
del deute 500 mil milions d'euros, hem de pagar als funcionaris, també a tots
els pensionistes, mantindre tot el sistema social, sanitat i educació ,
mantindre totes les infraestructures del país. Tot el que dic s'hauria de dur a terme en una situació econòmica normal, és
a dir de plena ocupació, les nostres empreses operand amb normalitat i les
nostres fabriques a ple rendiment, en este moment estes condicions no és
reunixen.
Si traslladem la
macroeconomia a la microecomia, la d'una
família per a entendre-la millor, la situació seria la següent, arredonint amb
un factor cent, un sou de cent set , un deute en prestec de cinquanta, hauríem
de mantindre la nostra casa, comunitat, aigua, electricitat, els col·legis, els
xiquets i la manutenció, impostos etc.
Tots això es podria dur a terme si disposem d'una
ocupació i el sou anomenat, ajustan molt.
En la situació actual la possibilitat de tindre un
treball i un sou, és escassa i si li afegim un retall en el sou anomenat,
la possibilitat d'arribar a complir amb tots les despeses de la família són poc
probable, s’hauria de retalla al màxim les necessitats bàsiques de la família. Alguns
pensaran, és el que estem fent, pero la
nostra realitat no és esta.
Imaginen-se tots els compromisos adquirits per a
la família, sense disposar d'una ocupació i com a màxim la assegurança de
desocupació en una cantitat de 80. La situació es torna insostenible, és la fallida,
la ruïna total, els nostres creditors estarien damunt de nosaltres, tots els
retalls que es vullguen fer només significaren
fam per a la família i precarietat en la seua assistència bàsica. Moltes
famílies podrien parlar sobre el tema.
Este ultim supòsit
és la situació actual del nostre país, el remuntar esta situació econòmica és
completament impossible ja que el nostre país no disposa ni de recursos propis
ni de mitjans de producció, ja que el trasllat de la fabricació dels productes
als països asiàtics ens incapacita per a crear riquesa i repartir-la entre tots
i poder fer front als nostres deutes. Hem perdut el factor confiança
Per tant,
tots els retalls que s'estan duent a terme, serviran de ben poc per superar la
crisis als ciutadans, l'únic que li
queda al estat és aruinarnos a tots per a
salvar-se ell, sempre a sigut així. L'estat quan tracta de salvar-se, li preocupa poc els seus
ciutadans, sempre la seua elecció és maltractar als seus ciutadans per ell surtir endavant, coste el que coste. I
coste el que coste a vegades és molt car.
2 comentarios:
Cuanta raó company, els nostres governants son com el capità del Costa Concordia, "Salvese quien pueda!!!"
Com a tots els nivells s'ha allargat més el braç que la màniga, ara només val allò de campi qui pugui.
I no cal esperar res dels governs ni de le sempreses, ah! i tampoc esperem miracles.
Publicar un comentario