martes, 24 de enero de 2012

MATEMATIQUES I DEUTE













Quina és la situació econòmica a dia d’avui en el nostre país? Tenim ja un deute public reconegud de 900 mil milions d'euros, ajuntat en el deute privat , passa dels 4 bilions d'euros. El PIB del nostre país és d'1 bilió 080 mil milions d'euros, si tenim en compte que els interessos meritats del nostre deute total genera més ho menys un total d'uns 250 mil milions d'euros, si comptem la amortització de capital, uns altres 250 mil milions d'euros total de pagaments del deute 500 mil milions d'euros, hem de pagar als funcionaris, també a tots els pensionistes, mantindre tot el sistema social, sanitat i educació , mantindre totes les infraestructures del país. Tot el que dic s'hauria de dur a terme en una situació econòmica normal, és a dir de plena ocupació, les nostres empreses operand amb normalitat i les nostres fabriques a ple rendiment, en este moment estes condicions no és reunixen.

Si traslladem la macroeconomia a la microecomia, la d'una família per a entendre-la millor, la situació seria la següent, arredonint amb un factor cent,  un sou de cent set , un deute en prestec de cinquanta, hauríem de mantindre la nostra casa, comunitat, aigua, electricitat, els col·legis, els xiquets i la manutenció, impostos etc.

Tots això es podria dur a terme si disposem d'una ocupació i el sou anomenat, ajustan molt.
En la situació actual la possibilitat de tindre un treball i un sou, és escassa i si li afegim  un retall en el sou anomenat, la possibilitat d'arribar a complir amb tots les despeses de la família són poc probable, s’hauria de retalla al màxim les necessitats bàsiques de la família. Alguns pensaran, és el que estem fent, pero  la nostra realitat no és esta.

Imaginen-se tots els compromisos adquirits per a la família, sense disposar d'una ocupació i com a màxim la assegurança de desocupació en una cantitat de 80. La situació es torna insostenible, és la fallida, la ruïna total, els nostres creditors estarien damunt de nosaltres, tots els retalls que es vullguen fer només significaren fam per a la família i precarietat en la seua assistència bàsica. Moltes famílies podrien parlar sobre el tema.

Este ultim supòsit és la situació actual del nostre país, el remuntar esta situació econòmica és completament impossible ja que el nostre país no disposa ni de recursos propis ni de mitjans de producció, ja que el trasllat de la fabricació dels productes als països asiàtics ens incapacita per a crear riquesa i repartir-la entre tots i poder fer front als nostres deutes. Hem perdut el factor confiança

Per  tant, tots els retalls que s'estan duent a terme, serviran de ben poc per superar la crisis  als ciutadans, l'únic que li queda al estat és aruinarnos a tots per a salvar-se ell, sempre a sigut així. L'estat quan  tracta de salvar-se, li preocupa poc els seus ciutadans, sempre la seua elecció és maltractar als seus ciutadans per  ell surtir endavant, coste el que coste. I coste el que coste a vegades és molt car.

2 comentarios:

lo mirador dijo...

Cuanta raó company, els nostres governants son com el capità del Costa Concordia, "Salvese quien pueda!!!"

Josep Gironès Descarrega dijo...

Com a tots els nivells s'ha allargat més el braç que la màniga, ara només val allò de campi qui pugui.
I no cal esperar res dels governs ni de le sempreses, ah! i tampoc esperem miracles.