La sobreproducció és un autèntic càncer de l'economia, conseqüència directa
de la impossibilitat de planificar els recursos en funció de les necessitats,
Els capitals acudeixen en massa als sectors amb més rendibilitat fins a
provocar un autèntic stok de producció, que provoca l'onada contrària.
I la classe dominant
reacciona com sempre: Reducció dels salaris, reducció del gasto social
(que no de l'Estat!), amb una transferència massiva de recursos de les rendes
del treball a les rendes del capital, concentració de capitals, limitació de
les llibertats formals, lluites pel domini de les matèries primeres per a
garantir el subministrament i els preus… Mai l'Estat havia intervingut
tant en l'economia, per a ajudar a la seua classe; el “laisser faire. Laisser
passer”, queda per al poble, m’entres els poderosos compten amb ingents
recursos de les arques públiques per a tapar les seues malifetes.
En estes condicions,
plantejar-se que l'edifici capitalista el que necessita és unes reparacions de
lampisteria, o inclús arribant a una nova junta de propietaris, és no entendre
la magnitud de la crisi. Pitjor encara es col·laborar a que ens estrenyen
més. No es tracta que els expliquem a les oligarquies com han de
fer-ho perquè el seu sistema funcione millor, sinó de explicar a tot el
món que este sistema no funciona i hem de substituir-ho per un altre
Potser mai en la història, hi ha hagut unes condicions tan
favorables per a explicar que el sistema financer no és sinó la major organització
de malfactors que viuen de la nostra sang
No hay comentarios:
Publicar un comentario