LA CULTURA DE LA TEMÓ?

Esta situació econòmica que ens portara a la ruïna tant econòmica com social, esta a punt d'acabar una fase. Que és la doctrina del xoc, esta teoria diuen, aprofita o crea unes circumstàncies  per a realitzar uns canvis, fent creure  que si no són realitzat la salvació és impossible.

És tal el clima creat que els ciutadans estan disposats a acceptar el que vinga.

S'ha arribat a fer creure que si no es retalla la sanitat, esta s'acabara, que l'educació també esta llastrant els comptes públics.

Que si volem salvaguardar els nostres estalvis hem d'injectar diners publics en els bancs privats, on estan les polítiques neoliberals ara? Diners publics, intervenció, això és el neoliberalisme?

Ningú recorda? Les pensions públiques es van a acabar! Facen-se plans de pensions, el públic no té futur!! I mira per on, una dècada després s'ha de donar diners públics als bancs privats perquè sostinguen els seus plans de pensions privats.

Les pròximes reformes laborals estan molt prop, per a ser competitius cal poder despedir sense cost econòmic i també rebaixar els salaris. Ser competitius amb qui? Amb els que estan produint tots els béns de consum a cent euros el mes? Jornades de dotze i catorze hores? No veieu que no!! Que esta no és la solució.

La fase de doctrina del xoc s'esta acabant, una vegada totes les fites aconseguides pels grans pensadors d'esta situació. A pesar de la “crisi” existent podem veure com els grans mitjans de comunicació estan aguantant estoicament, quan en el passat a la minima és veien caure, són els encarregats de mantindre esta situació, avui en dia pertanyen a les grans corporacions, sense ells seria impossible mantindre esta situació d'angoixa popular.

La cultura de la temó, es pot dir que és paral·lela  a la doctrina del xoc, però augmenta la seua densitat a mesura que es va aconseguint les pautes marcades a aconseguir. Amb la cultura de la por es busca el control d'una societat desconfiada i atemorida. Ells tenen molt clar que guanyaran infonent pànic i terror a les possibles conseqüències que esdevindran, sinó és així els grans moviments socials podran amb ells. També tenen clar que les possibilitats de grans revoltes seran reprimides amb uns mitjans inimaginables, a pesar d'això, si escomencen, també saben que estos mitjans repressius fracassaran.

Si no fóra així el futur dels nostres descendents serà molt negre. Tots els grans canvis de societat en la nostra història han sigut molt durs i este és un gran canvi el que s'acosta.