Desesperant! Tots mirant al nostre voltant,
esperant. Esperant què? El salvador? Quin salvador? La situació que tenim avui
en dia esta orquestrada, tant en l'econòmic com el polític, tan orquestrada que
s'escapa de les mans dels nostres governants. El que també esta clar és que la
societat del bé estar molesta en les previsions dels directors de l'orquestra,
un pobre sempre és mes manipulable del que disfruta d'un benestar. Però tampoc
ha de ser molt pobre, sinó el sistema no podrà utilitzar-ho.
S'arriba a la conclusió que per al sistema que es vol instaurar el terme mitjà
és l'adequat.
Ningú ha vist com funciona una resclosa, ens han
ficat en esta fase. Nosaltres els occidentals érem el nivell de dalt. Han obert la comporta, la de baix, estem
baixant de nivell, a clares llums s'esta veient, mentres ens fan creure que els
mes pobres volen tindre el mateix nivell de vida que nosaltres, i el més just
és que així siga. Per això ells han de pujar
el seu nivell a costa del nostre? No! Perquè les grans corporacions posen els
ulls a Àsia i no a Àfrica? Són més pobres els africans i ho continuaran sent.
Tot són matemàtiques, demografia i resultats.
Saben que el gran drac
s’els menjara, com sabien que Pearl Harbor seria atacada, com tantes altres coses
saben que passaran i deixen que passen per pura estratègia, amb unes grans
previsions econòmiques darrere. Alguns ja pensaran, és un anti ianqui, estan equivocats, el poble dels UE és
enganyat igual que nosaltres, estan en el nostre mateix sac.
Em sento malament
esperant, igual que els corders esperant que els sacrifiquen. Tota la vida
basada en l'esforç i l'estalvi, com em van ensenyar, i quasi al final em dono
compte que era tot una mentida. Que jo decidia sobre el meu, que els fruits
dels meus esforços serien per al mi i els meus, no he decidit rés del meu, que tard
em done compte. S’emportaran tots els meus somnis.
Sempre he odiat lés paraules “que em treguen el ballat” perquè em sentia panoli
al costat de què la pronunciava, estic dubtant, no tindria raó?
I també el que em dol,
és veure a qui ens governa en les esferes mes baixes, que són igual que jo, que
patiran les mateixes conseqüències que jo, i molts, abans que jo, seguir el joc
orquestrat, la majoria de les vegades per un trist sou, que comparat amb els
altres és molt, però un sou.
No esperem que ningú ens salvara. En la meua poca
capacitat només em resta dir, fills de puta!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario