miércoles, 7 de diciembre de 2011

REFLEXIÓ SOBRE EL CAS ALDEA


Com a part interessada dins del municipi de l'aldea voldria donar una opinió. En primer lloc demanaria a les camarilles afins al regim, no se'm tiren a la jugular, sinó simplement donen la seua opinió argumentada al que discrepen amb mi.

Primer donaria un consell a l'alcalde de l'aldea, els discursos populistes sempre passen factura, perquè se solten des dels sentiments i la societat actual no entén de sentiments.

Segon, si el municipi de l'aldea entrara en fallida seria si de cas per les males gestions de l'actual equip de govern no perquè els afectats per este lamentable succés no puguen pagar els seus impostos.

Tercer, amb les lleis i les normes sobre la taula, els afectats via administració no recuperaran un euro. Tot en la vida és qüestió de matemàtiques, miren quants són els afectats.

Entenc perfectament que moltes persones s'assenten enganyades ja que sempre depositen la confiança de totes les seues obligacions personals en altres, cosa que no hauria de ser així, almenys haurien de controlar de tant en tant a estes persones tant a nivell particular com public. La poca vergonya d'alguns que no tenen miraments per ningú esta a l'orde del dia.

En tant a les peticions de solidaritat jo les qualificaria d'impròpies, ja que els seus resultats arribarien només a una ínfima part de la població. Crec que es malentén la solidaritat que sempre acaba en el mateix, diners i mes diners, que la major part es perd en logística.

El cas de l'Aldea pot ser el preludi del que ens espera a tots, la falta de liquiditat en totes les entitats financeres és reconeguda per tots, no hi ha diners. Totes les administracions publiques estan fent aigua pels quatres costats.

Els discursos de cal ser optimistes, en una situació com esta no servixen de res. Els discursos realistes si ens portaren a superar este moment,  les polítiques keinesianes no funcionen, la qual cosa declara que el que estem travessant no és una crisi econòmica sinó un canvi de sistema radical.         

2 comentarios:

Josep Gironès Descarrega dijo...

El binomi banc i partits està ebn avingut, tal com es demostra. Al poble, ja ho deia La Trinca...

Anónimo dijo...

Cal ser optimistes o cal ser ingènus? No entenc com encara ara la gent dipossita confiànça en qui no es confiable. La societat espanyola (o catalana, per a independentistes), encara té pardalets al cap. Som com adolescents esperant que els pares solucionen tots els nostres problemes. Algú s'ha adonat que qui causa els problemes difícilment trobarà les solucions?
Em pregunto on està aquest senyor president o el mateix gerent de la Cooperativa, tan difícil es entendre que el que han fet es il.legal? I tan dificil es posar en marxa els mecanismes adients per a portar-los danvant d'un jutge? Quants cops més els ciutadans deixarem que els responsables dels desastres econòmics i socials siguen excusats amb qualsevol justificatiu que natros mateixos ens fabriquem sense tenir en conte els nostres drets? El que ens passa, ho tenim merescut per inoperants i cobards.

Cris Martinez.