Crec que els dos
nacionalismes tenen un concepte equivocat, hi ha radicalitat avui dia en els
dos bàndols. Espanya com ha concepte de nació desde el punt de vista de les
oligarquies, sempre ho ha segut radical. Catalunya no, el seny ha acompanyat totes
les accions fetes per els catalans, si que es veritat que la burgesia catalana
ha tret profit i no li ha importat la identitat, si no els calés. En el passat,
ERC era la representant dels burgesos catalans, avui pareix que no, esta CIU,
potser que ERC al no tenir el lloc de representació històrica, d’aquí bé la
seva radicalitat nacionalista? El poder econòmic no necessita les urnes per fer
canvis, serà la nostàlgia que té ERC
També crec que
s’està oblidant aquella frase “las dos españas” ens recordem que hi ha una
atra, perquè serà? La Espanya de la caverna, la que tenim avui i la Espanya que
els nostres avis varen intentar fer on tots i començàvem a cabre, en moltes
disputes com és normal en tot procés de canvi.
Jo em faig una
pregunta, Catalunya esta entrant dins la caverna també? Si no és així no s’entent,
hi ha molta veritat a mitges en el discurs nacionalista.
És possible el
enteniment com els dos bàndols veuen la
situació actual? No, de cap de les
maneres. Tinc una cosa clara, per puguer ser independent Catalunya, primer hem
de canviar Espanya, fer esta Espanya per la que varen lluitar els nostres avis,
desprès segur que podrem optar per la consulta sobiranista. Ens quedaran ganes
llavors? Treien fronteres per un costat
i posa’n per el atre no anirem en lloc, el temps dirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario