QUI ENS ENGANYA?

Els partits estan desbordats, és el que diu el carrer, el moviment independentista es el que dicta les pautes, la pressió popular obliga als partits a seguir la corrent segregacionista. Si la realitat és esta, quelcom no encaixa. Els partits politics son sempre els primer en demanar la legalitat vigent quan les reivindicacions popular van més enllà de la representació establerta, que son els electes i el nostre parlament com a medi de discussió. Ara els partits politics és deixen portar per una bona intenció, les bones intencions moltes vegades han portat a un desastre, en este cas el desastre potser que la il·lusió ancestral de un poble per la independència no sigues en el temps tot el rapit que és pretén o diuen que serà, sabent  de totes totes que la legalitat vigent preval en un polític. Cap d’ells no farà rés fora de lo establert, per molta pressió popular hi hagué.

Per lo tant ningú espereu quan és sàpiga, el dia i el text de la pregunta per al referèndum, res més enllà que la presentació dels acords en tots els nivells de representació institucionals espanyols o europeus. Tots sabem la resposta d’Espanya, llavors queden dos opcions. Seguir el calendari  pactat per els partits independentista? No, si la resposta d’Espanya és negativa, no es pot prepara la data del referèndum, per molt estigué decidida, tenim que negociar, diuen, primer que rés demanar que ens empara la unió europea per demanar un dret inherent com a poble que diem som, si és així ens podem preparar en el temps, com a mínim fins el 2016 a un possible plebiscit, on una coalició de tots els partits independentistes és si no més, complicada.  La segona opció és la dràstica, decidir unilateralment , esta ningú la posarà en practica, simplement perquè no és sap si el poble català  en majoria vol la independència, fins no fes-se’m el referèndum, seria antidemocràtic i la mes important, els politics del nostre temps no donaran este pas, viuen massa bé.

La corrent segregacionista espenta als politics, però aquestos no farant res fora del marc legal, sols presentar paperassa en les llocs que toca, ja que governar comporta responsabilitats , els sentiments queden fora la porta de negociacions.

El temps com sempre dirà, hi ha gent que parla massa sense fonaments, les nostres societats son massa complicades perquè tinguem resultats tants naïfs com diuen els independentistes. La pregunta és, qui ens enganya no deien tota la veritat?