QUAN EL REI VA VOLER SER COMANDANT

Publicat en el blog 14 d´Abril

La setmana de la incompetència Real acaba amb un interessant article de Santos Juliá en El País. Des del prolix Per què no calles?, hem llegit, escoltat i percebut reaccions que han de fer-nos pensar. Com aquí no calla ni déu, a qui per cert no tinc el gust, bo és ressenyar als que han opinat amb criteri, no sense abans deixar constància que tampoc aquí ens callem.

Alguns afirmen que Chávez va ofendre a Espanya; llevat que Aznar siga Espanya, no veig l'ofensa. El patrioterismo sempre usa els mateixos ressorts; no cal recordar temps en què una ofensa a l'honorable Pujol era entesa, pels nacionalistes, com una ofensa a Catalunya. Ara amb Montilla no ocorre tant i no perquè siga menys honorable sinó perquè els tics nacionalistes es mostren en l'actual president més atenuats.

Altres, Moratinos per exemple, afirmen que la figura del Rei surt reforçada i això pareix cert per a sorpresa i estupor; els espanyols s'enardixen amb un exabrupte! El rei juga a comandant i la tropa s'identifica amb la diplomàcia tavernària. Si alguna vegada Joan Carles I va tindre autoritat moral a Llatinoamèrica, a partir de Xile esta pretesa figura mediadora i paternalista s'ha volatilitzat. Per a una vegada que no li dicten les seues paraules, estes no pareixen molt afortunades a pesar del fervor patriòtic que hagen provocat. Serà que les raons patrioteres no les puc entendre, que este fervor per banderes i fronteres em reboliquen l'estómac i preferixo apartar este calze; tampoc entenc el patrioterismo de Zapatero que li porta a surtir en defensa de qui tant ofén i provoca.

Després està el paper de Chávez; potser tindrem una visió distorsionada del personatge i certa aversió als uniformes militars. Reconeixent el seu verb fàcil i torrencial, deixar constància que sucumbix a l'egocentrisme de l'il·luminat i al patrioterismo de tot que es crega alliberador i salvador.

Aquí, un aire ramploncillo recorre l'opinió pública. De sobte, per un incident, un parell de reaccions no previstes, uns exabruptes si es vol, el personal com mogut per un ressort prorromp en fervorós èxtasi patrioter el que denota la mansa idiotesa del patriota. I al final, de tot este esperpent el més correcte en les formes, Zapatero; el més inoportú, el monarca; el més intel·ligent, Chávez.

D'entre els molts que han escrit, dixo constància enllaçada de tres blogueros que han opinat amb criteri i agudesa:

RobertoC, Santi Benítez, i Pierre Miró