domingo, 12 de julio de 2009

CARTA AL SENADOR ROIG

Senyoria: veig que esta cabrejat, els seus motius tindrà, si vosté creu que té raó, mes encara. És la segona vegada que públicament, en els mitjans informatius, em tracta vosté de Gola profunda,i no el portaré als tribunals per aixó, simplement recordar-li que l'abans enumerat portá al president Nixon a dimitir, a banda de tot el que va comportar per al seu govern, dit això, tinga present que personalment no tinc res contra vosté, en la qual cosa representa, si.
Socialista, si que ho sóc, més si vosté ho diu i d'esquerres, com vosté no negara que és de dretes i conservador, vosté, l'hi he repetit diverses vegades, no se n'ha adonat que estem en democràcia, que vintitres anys de poder de CIU i vint d'alcalde li fan creure a vosté que és intocable. Vosté esta esperant que tinga un errada, si és per mi només, crec que no la vora, pel compte que em té, ara, jo també estic esperant la seua errada, i pot ser que estigue prop.
Com a persona critica m'arriba molta informació, l'escrit amb registre d'entrada en el senat, com vosté sap, és un escrit public, no esta emparat davall cap secret d'estat, si m'arribà a mi, no puc de cap manera guardar-m'ho, i mes sabent vosté que sóc un demòcrata, que crec en la llibertat d'expresió i la informació. Trenta anys anrrere este document l'haurien vist els del meu entorn, un centenar? Avui en dia això a canviat, li sap greu? Internet! Si senyor, internet, ja no necessitem dels diaris, moltes vegades subjectes a uns interessos, un mitjà que ens permet als ciutadans arribar a molts llocs, sense ostentar cap càrrec, inclús que no ho parega som molts i esta donant resultats, no sé quant durara, de la gent de la seua ideologia depén, com sempre a sigut en la història. El seu pare en el seu temps quelcom li haurà comptat i vosté no ho ha tingut en compte.
Senyoria: estic a la seua completa disposició, en l'hora i lloc que vosté designe, vosté sap que jo no soc dels que s´amaguen i no tinc escut com vosté. Com bon demòcrata, sempre disposat al dialeg, que comporta a rectificar i a demanar disculpes si és necessari.
No sé perquè, com bé diu un periodista, estes pròximes setmanes tindrem moguda, però sàpigué vosté que la dita popular diu “que la merda quant més es remou, més pudor fa”

1 comentario:

Anónimo dijo...

salut republica y fora el ROIG