L'estat omnipotent, pare nostre, monstre
entre els monstres, fruit d'una mala mare, l'autoritat. Qui és l'autoritat? El polític? El jutge? El policia? No! No són estos l'autoritat, són simples titelles
utilitzades per unes minories que tenen el poder de decisió sobre tota la
societat, els que decidixen de veritat perquè les polítiques aplicades
servisquen per a ampliar mes inclús si cap, el seu poder sobre tots natros.
Pareix que hem viscut per damunt de les
nostres possibilitats, que és, i com es viu per damunt de les seues possibilitats, algú pot viure amb
mes del que disposa? Si no es roba o no es demana un préstec, algú
pot disposar de mes diners de què guanya? Qui
decidix per tant?
Tots sabem que en la nostra societat l'endeutament
personal és sinònim de perduda de llibertat, significa callar quando no s'hauria de callar. No tenien prou de
tindre'ns endeutats personalment, es veu que
per a les minories dominants el que els seus ciutadans estiguen endeutats no
significa tindre el poder absolut sobre hisendes i persones com en els temps
feudals, és el domini total d'un país, mes ben dita de tots els països que ells
consideren necessaris per als seus proposits, la qual
cosa estan aconseguint, tot amb el plàcid consentiment de la “autoritat”
imposada democràticament. Els mitjans de comunicació són els encarregats dels rentats de cervell del conjunt de la ciutadania, la
temó i la repressió econòmica per part de l'estat són els artífexs empleats; per al seu bon compliment els poderosos
tenen al seu servici la justícia i la policia i en ultim recurs el ejercit. El
ejercit, que quan l'estat li mana, considera
els seus propis ciutadans, enemics en potència. Que ningú es crega que l'ejercit esta per a protegir als seus
ciutadans, de qui? Dels possibles invasors, quins?
Ens estan venen descaradament a mercaders, a les
grans corporacions, la ficció de les pel·lícules de futur no té res a veure amb
la realitat que ens espera. Mentres puguen esprémer-nos econòmicament la cosa
no anira a mes, però tindre per segur que dins
de les prediccions de qui es maneja l'autoritat, esta la destrucció. La
destrucció és el regulador d'enteniment entre els humans, el tornar a començar,
generar noves perspectives. El que ningú sap és que ocorrera, amb el potencial
destructiu que té l'humà avui en dia.
1 comentario:
Ens diuen que hem allargat més el braç que la màniga, però a casa nostra -a la pròpia família-, això no és cert.
Qui hagi gastat més que no ha guanyat que ho pagui i, en el cas dels polítics i dels banquers, que tan grossa l'han fet, que se'ls passi factura com es feia a l'obra El mercader de Venècia, quan el prestamista volia cobrar en carn de la persona endeutada.
Publicar un comentario