VIVIM UN SOMNI?

     

No pot ser, estem somniant? I per molt que el malson arremet contra nosaltres no despertem. Com pot ser que amb les barbaritats econòmiques que s'estan fent, no sóc economista però les compare amb les mesures casolanes que estem fent els ciutadans i es veu clarament que seran incapaços de crear ocupació i riquesa.  Que els sindicats i els partits polítics estiguen en el salve's qui puga, nosaltres els primers, esta és la seua consigna.

A tot arreu es critica els sous, les pensions, els privilegis, el trafic d'influències dels polítics, i com si no fóra amb ells, polítiques de retalls tots dirigits als dos pilars de la nostra societat, de tant en tant una mesura sorollosa dels seus mitjans informatius, per a veure si aplaquen les ànsies de venjança de la pleb, mesures que signifiquen una gota en el mar.

Sous i mes sous repartits entre els membres dels partits que no han obtingut un càrrec per mitjà de les urnes. Un exemple prop de nosaltres, sera veritat? Segur que ningú ho desmentix, l'exdelegat del govern de les Terres de l'Ebre, té un càrrec d'assessor en la diputació de Barcelona, la diputació té 51 diputats i 49 assessors amb un sou mitjà de tres mil cinc-cents euros, a part desplaçaments i dietes això en una institució, perquè servixen estos assessors? Demencial! Si algú vol saber més sobre sous inútils que mire al seu voltant i vora, però no! Farem esperar el malalt i pagar al pare de l'alumne que són molts per a mantindre'ns i mansos.

Només falta rés més que mirar diaris per alzar els braços al cel.

Parlem de la meua ciutat, la meua volguda ciutat! A la qual financió directament, per a  morir-se i partir-se de rialla, i surt com una gran notícia a la solució dels empresaris.

Estos gestors, els nostres, que han sigut incapaços  durant el temps de bonança d'atraure indústria a la nostra ciutat. Però no, ara en estos temps descobrirem Amèrica, es crega una oficina per a emprenedors per a portar indústria amb un pressupost de deu mil euros, un pensara, és poc, si val la pena? Però esta oficina té personal, un càrrec de confiança, una tècnica i una administrativa, perquè? Miren qui ocupara els càrrecs? Perquè? No és un son, és el gran malson dels ciutadans que l'estan perdent tot, i els altres anirem darrere, el pitjor és que ens tocara veure l'agonia dels altres i la pròpia.

Segurament la gran indústria que crega milions de llocs de treball s'esta gestant, però el pitjor d'ella és que no hi ha plans de seguretat per a la seua producció en fabrica.