SÓN ELS MATEIXOS?

Per als que hem viscut els últims anys del franquisme, època dita llavors, la dictablanda, on els feixistes veient els canvis que s'acostaven van suavitzar , per dir quelcom, ja que van dictar les ultimes penes de mort, la seua forma de procedir.

Les corrupteles el trafic d'influències i el caciquisme continuaven imperant i acampant pertot arreu. I el que s'ha dit, si ho hem viscut, podem avui comparar.

És allò sempre dit, són els mateixos gossos amb diferents collars. A Amposta és vergonyant, deplorable, intolerable el que un pot veure dut a terme per l'equip de govern pertanyent a CIU. Segurament que és a causa del grau d'impunitat que alguns creuen que ja tenen, és tal la patent de cors que tenen que se'l poden permetre tot, això, els feixistes franquistes inclús tenien un poc de pudor i no el feien tan descarat, ja que un va acavar a la presó.

Ja sabem molts que el nostre alcalde és un assidu als edictes d'alcaldia, deixeble fervent d'un gran addicte a ells, la qual cosa s'anomena decret d'alcaldia, servixen per a botar-se la norma establerta, la norma que els altres hem de seguir, ells es veu que no, són mes guapos, tenen la signatura que es necessita.

Hi ha uns decrets d'alcaldia sobre sancions de transit de la nostra ciutat des de l'any 2008 al 2011 acceptant les al·legacions fetes per ciutadans perquè els lleven les sancions. El llistat de noms de les persones, per dir d'alguna manera “indultades” és per a partir-se de rialla, ja que plorar seria el més adequat, plorar per adonar-se en quina classe de país vivim i quina classe de polítics ens estan governant.

A  banda de noms repetits anys darrere d'anys acceptant les al·legacions, un vincle descarat a CIU. L'exalcalde acceptades les seues al·legacions en diverses ocasions, càrrecs de confiança, dona de l'alcalde, exregidors, amiguets, és per a veure-ho. Son tan pobres que no poden ni pagar una triste sanció? O és que aixi es senten més prepotens? El que son pobres per el que veig és de espiritu.

La poca vergonya pot ser per doble partida. Per doble partida perquè si la policia municipal no entrara en el joc de l'alcalde acceptant les al·legacions en cada cas, este segurament no podria incloure'ls en el decret. Tota sanció recorreguda se li presenta a l'agent sancionador, que és el que té la posttestat de decidir si es ratifica en la sanció o no, en la majoria dels casos en els ciutadans d’en peu, l'agent sempre es ratifica i desestima el recurs. Podria donar la meua opinió sobre este fet, però segurament feriria la sensibilitat de la policia, ademes argumentat i amb raóns.

Si no fóra així, i la policia municipal no pot impedir els”indults” de l'alcalde, que ho diguen alt i clar, ja que sinó no tenen cap credibilitat davant dels altres ciutadans, ja que es diu que tots som iguals davant de la llei. Quina llei? La del més fort, la del que té el poder? La de qui té el deure de fer-la complir? Es pot tindre valor de sancionar a atres tenin esta actitud ? Despres surtirem als diaris, dient que fem cumplir la llei, que la operativitat es optima?

País!!!!!