VERITAT!

Fragment de la ponència de presentació del llibre "50 raons per què Espanya no és una democràcia", que va ser pronunciada divendres passat dia 15 de desembre 2006, en la Facultat de Dret de la Universitat de Las PalmasDe Gran Canària.

En efecte, d'un temps ençà, la ciutadania pareix haver superat tant la por com la fartada que tan bé compliren la seua missió desmobilitzadora durant bona part dels 80 i els 90, i, a través d'una llarga etapa de"crispació política", que ve marcada per l'acostumada cridòria de cafeteria i un constant desafiament de la premsa a la nostra capacitat de sorpresa; a través d'esta llarga etapa ?Deia?, el poble pareix haver arribat a donar un important salt qualitatiu en el pensament comú: per primera vegada en dècades, reapareix i es generalitza el costum de qüestionar l'orde establit.
S'encén la purna de l'inconformisme, entés com un descontent que supera l'àmbit dels mers gestors de la Cosa Pública, i s'estén al mateix marc legal. No es tracta només que ens hàgem adonat que avui per avui, la classe política està integrada quasi en exclusiva per persones deshonestes; no se tracta d'una divergència puntual entre els interessos de la classe treballadora i l'elit dirigent; és una altra cosa, quelcom que va més enllà, que és més greuI complex: el ciutadà mig ha deixat de sentir-se representat.
Això és bo, perquè després de dècades de progressiva desideologización, desenteniment i sensació d'impotència, ens trobem davant d'una conjuntura política procliu al reverdiment dels valors del pensament il·lustrat: urgix tornar a pensar, qüestionar tot, el dubte com a element central de l'anàlisi política.Hem d'abandonar la resignació i el pragmatisme, i reprendre el gust per l'utòpic. És imprescindible rescatar el valor de l'honestedat en la vida pública. Portem massa temps sense referents polítics d'alt nivell, necessitem persones amb sentit d'Estat i altura política.